Roser Gorin Palau - Bitlles i ordits - La feina com a bitllaire

"(E.: Com és que vostè entra en relació amb La Sedeta?) Doncs ja et dic jo, per problemes de salut. Volia ser, primer, perruquera i aleshores van dir: 'No, perquè la nena estarà molt dreta, no pot ser', no sé què no sé cuantos. Volia ser modista; no, perquè la vista, que tal i que qual... I llavors, com que feien falta els quartos a casa meva, doncs el meu avi era íntim amic del senyor Juanito Audal, que era encarregat de les bitlles, i per mediació del meu avi em va fer entrar a La Sedeta, a les bitlles. Però desprès hi havia la secció de repassadores, que allò li dèiem 'el balneari', perquè totes les que tenien motius de salut passaven a les repassadores, perquè estàvem assegudes. Llavors, per mediació del meu avi i del senyor Audal, per motius de salut, vaig passar a les repassadores fins que vaig plegar per motius de salut. (E.: Llavors, quan entra aquí de bitllaire quina edat tenia?) 14 anys. (E.: D'aprenenta?) Sí, però no costava gaire. (E.: En què consistia?) Doncs, un aparato de ferro, agafaves la bitlla, que era de fusta amb un cap més gros que anava disminuint de tamany, llavors agafaves el que era el cono, lligaves una mica, l'enxufaves amb una palanqueta i s'engegava... ran-ran-ran... fins que s'omplia. (E.: I quan tenies la bitlla plena?) Llavors es parava, la treies, ho posaves en un aparato amb pues i posaves les bitlles que estaven foradades així, així, així, fins que això s'ho tenien que emportar per a les teixidores."