Maria Fernández de Yepes - Gerència i despatxos - El robatori

"Ens van robar la nòmina una vegada, ens van deixar sense un duro. Portàvem la nòmina molt tipo oeste, nosaltres: cada setmana venia el cotxe del director amb el xofer i un xicot del despatx, anaven al banc i els donaven la saca, que en aquella època era un milió de pessetes, dos saquets, pujaven al cotxe i venien a la fàbrica. Un bon dia, els diners no van arribar perquè, quan van sortir del banc, hi havia dos lladres que els van amenaçar i es van endur els dos sacs. [...] Aquella nòmina tenia que pagar-se. Aquella nit no es va dormir, amb la policia aquí mirant els arxius a veure si algú que haguessin despedit... Que va, el que passa que els deurien tenir clissats, cada dia fent la mateixa rutina, pues, clar, era molt fàcil."