Maria Fernández de Yepes - Economat - El sucre

"A la nòmina hi havia l'opció que et donessin 15 pessetes o hi havia l'opció que et donessin un quilo de sucre, un quilo de pasta... El sucre hi era sempre o un quilo d'arròs, i un cop al mes era obligatori agafar-ho i, si no, 15 pessetes a la nòmina. (E.: I això us semblava una cosa positiva?) No, no calia. A veure, això possiblement es deuria posar en època de postguerra, doncs molta gent, doncs, evidentment... Però, què em solucionava a mi 1 quilo de sucre, un 1 quilo de pasta? Amb les 15 pessetes comprava el que volia, vull dir, la cosa que necessités. Ara, comprenc que, segons en quina època, doncs sí, perquè amb diners no compraves, com que no n'hi havia, doncs amb diners no compraves. Si hagués sigut un economat com el d'altres fàbriques, que eren botigues on tu anaves amb uns vals de l'empresa i compraves una llauna de sardines, un no sé què, etcètera, però aquí tenies sucre per parar un tren i, després, potser el que et feia falta era llet i no sucre, tu."