Antoni Ussetti Gràcia - Repassadores - La feina

"(E.: El silenci que hi havia a repassadores, no només perquè estaves asseguda, perquè ella em deia 'No', perquè l'esquena també te la deixaves, inclinant-se tota l'estona davant de la roba, i la vista també era molt dura, no només perquè els teixits tinguessin dibuixos sinó perquè la vista també se te n'anava... Ella en deia el balneari perquè... el soroll [...], però era molt més tranquil que treballar, per exemple, a bitllaire, perquè la bitllaire anava tot el dia omplint bitlles per portar-les als telers. Les teixidores, emprenyades. Ella em deia que era molt millor estar a repassadores...) És clar que sí. Sí, i tant que sí. De fet, allà l'encarregat només hi era per distribuir la feina. Quan una senyora acabava, la portàvem a una altra senyora que la repassava per veure si s'havia acabat bé la feina, miràvem un altre peça per començar... Les anaven mirant: aquí hi ha un descosit i aquí n'hi ha un altre, poca feina."