Les escriptores Roser Vernet i Júlia Viejobueno conversen sobre què significa pertànyer a un territori i com els sabers ancestrals han permès habitar-lo de manera cooperativa.
Des de l’arrelament en la realitat i el context concret del Priorat, les dues escriptores dialoguen sobre com la relació amb la terra modela tant la manera de viure com la nostra identitat individual i col·lectiva. Plantegen la necessitat de destriar i d’adaptar els sabers tradicionals per fer front a un món canviant, condicionat per adversitats socials, culturals i climàtiques que afecten el nostre entorn més immediat i també el conjunt del planeta.
Aquesta conversa esdevé una invitació a valorar les formes de vida que posen al centre el respecte i la cura del territori, allunyant-se de les lògiques extractivistes i de la competència desmesurada. Amb la determinació de continuar sent part viva i activa de la terra que les defineix, Vernet i Viejobueno reflexionen sobre què vol dir preservar un vincle arrelat i equilibrat amb el territori i retornar a la nostra essència com a trossos de tros.