El jardí, amb el nom de la poetessa grega Safo, ocupa l'indret de les antigues casernes de Numància, i d'aquella època s'ha conservat un ficus de grans dimensions que, juntament amb altres exemplars més modestos de tipuanes, cercis, til·lers, prunus o bambús, emmarquen un ampli rectangle, assolellat i buit, on es recupera la calma gràcies a l'aïllament que li proporcionen les altes façanes de les cases. El silenci, destorbat tan sols per les rialles infantils, és el seu principal encant.