Chiara Monterotti

Chiara Monterotti: "El futur de l'arquitectura serà sostenible o no serà"

 

Va néixer fa 44 anys a un poble del centre d’Itàlia. Vivia a prop d’un bosc i creu que l’amor que sent per la naturalesa va sorgir dels passeigs que feia quan era petita per aquelles terres.

 

Quina és la teva trajectòria professional?

Quan vaig acabar la carrera vaig guanyar una beca per quedar-me 3 mesos a Barcelona, em va agradar tant la ciutat que porto 18 anys aquí. La meva trajectòria professional ha sigut de recerca continua, l’arquitectura convencional no em convencia, així que vaig anar buscant un camí alternatiu. Fa anys vaig treballar al despatx de Pich Aguilera Arquitectes, especialitzat en arquitectura sostenible, i allà vaig descobrir el camp al que volia dedicar-me. Més tard, vaig començar el doctorat sobre aquesta disciplina i vaig redactar la tesis sobre certificacions ambientals d'edificis. Des de llavors, a més de ser arquitecta, també faig aquest tipus de certificacions.

A què et dediques actualment?

Em dedico a l’arquitectura sostenible, a les certificacions ambientals i a divulgar la sostenibilitat a través de tallers a escoles i centres cívics per impulsar maneres de viure més sostenibles.

Com definiries l’arquitectura sostenible? Quan s’inicia?

L’arquitectura sostenible existeix des de fa molts anys. Els nostres avantpassats construïen les seves cases de forma sostenible perquè utilitzaven materials locals i no contaminants (terra, fusta, palla, calç...). A més, aprofitaven molt més els recursos per tal d’evitar l’escassetat. Les cobertes de les domus romanes estaven dissenyades perquè l’aigua rellisqués cap al pati interior, on es trobava una cisterna. Van ser capaços de convertir carències en virtuts.

Amb la revolució industrial es va començar a obtenir energia barata i fàcil, oblidant que el planeta és finit i que no es poden extreure recursos de manera il·limitada. Per sort, avui en dia, hi ha persones i iniciatives que són conscients d’això i que aposten per transformar el sistema.

L’arquitectura sostenible és simplement l’arquitectura que la societat i el medi ambient pot sostenir.

Aposta per habitatges que no necessitin una aportació energètica de tipus fòssil per escalfar-se o refrigerar-se, així com també aposta per la salut, utilitzant materials naturals i evitant derivats del petroli en l’aïllament, que impedeixen una bona transpiració de l’edifici.

Aquesta disciplina planteja que els edificis siguin col·lectors d’energies (eòlica, hidràulica, solar...) i que puguin arribar a ser autosuficients, perquè les ciutats deixin de ser consumidores i es converteixin en productores.

Els edificis són la nostra tercera pell.

Els Certificats ambientals d’edificis, quina funció tenen?

Els certificats ambientals neixen al Canadà als anys 80 per identificar, amb una valoració objectiva, quina és la qualitat ambiental dels edificis en relació amb diversos àmbits:  l’energia necessària per a la construcció i ús de l’edifici, els materials de construcció, l’aigua, la parcel·la, el manteniment, etc. També poden impulsar una competència positiva entre edificis: les certificacions actuen com a reclam, ja que són sinònim de qualitat, i els promotors en volen obtenir un bon resultat. A la vegada, serveixen com una guia per a reduir l’impacte dels edificis en el medi.

Concretament, què és el Sello Verde? Qui el pot demanar?

És un sistema d’indicadors, a nivell científic, que es basa en un anàlisi del cicle de vida de l’edifici per establir la qualitat ambiental d’aquest.

Es diferencia d’altres certificats, com el LEED, perquè aquest últim és només una checklist, en canvi, el Sello Verde, calcula amb indicadors com el litres d’aigua o els Megajoules, l’impacte que es preveu que tindrà l’edifici durant tot el seu cicle de vida.

El pot demanar qualsevol tipus de propietari, és voluntari i la entitat que el gestiona és privada, concretament, és una ONG anomenada Word Green Building Council.

Quina és la situació actual del Parc d’Habitatges de Barcelona en relació a la sostenibilitat?

La majoria d’edificis de Barcelona està com estaven fa 50 anys en qüestions de sostenibilitat. Cada vegada sorgeixen més iniciatives per renovar i construir millors habitatges com la que  està impulsant l’Ajuntament de Barcelona per a la rehabilitació energètica d’edificis a través de subvencions. S’està avançant en aquest camp, però no avancem amb la velocitat necessària.

Els habitatges s’han de preparar per un futur d’escassetat energètica. Actualment, existeix la pobresa energètica per motius econòmics, però en uns anys, se sumarà també la pobresa energètica per falta d’hidrocarburs.

Animo a les persones que puguin permetre-s’ho a canviar finestres i millorar aïllaments. En arquitectura sostenible és molt important el rol de l’usuari, perquè s’ha de saber utilitzar un edifici.

El futur de l’arquitectura és sostenible?     

O és sostenible o no hi ha futur.

Perquè, a dia d’avui, no es construeixen tots els edificis de forma sostenible? És per motius econòmics? Què caldria canviar?

Segons la meva opinió, és més un tema cultural que no econòmic, encara que aquest últim també influeix. Per exemple, aplicar la sostenibilitat al disseny d’un edifici té un cost zero, és a dir, tenir en compte l’orientació en el disseny de l’edifici, situar les finestres una davant de l’altra per crear ventilació creuada a l’estiu, i protegir-les amb ràfecs per crear sombra, són mesures fàcils de prendre a cost zero.

D’altra banda, introduir millores en aïllament es considera una inversió, ja que al llarg dels anys, els diners es retornen ja que s’estalvia en calefacció i aire condicionat, i es viu millor, entre altres coses.

Avui en dia, els nous arquitectes estan més conscienciats sobre la importància de la sostenibilitat, però tot i així fa falta canviar la mentalitat de la gent, i una mica d’ajuda econòmica per les rehabilitacions, que ja existeix per part de l’Ajuntament de Barcelona, a partir de subvencions per a veïns i veïnes, i no s’esgoten!

Quin és el país que impulsa més l’arquitectura sostenible?

Alemanya, Finlàndia...els països del nord. A Alemanya hi ha edificis que no tenen calefacció, són edificis passius, que tenen bons aïllaments i estan ben orientats al sol.

Ens confesses alguna passió?

Tot el que estigui relacionat amb la permacultura urbana, el Decreiximent, el Residu Zero, el Consum Responsable…. La cuina natural, l’autoproducció, el estalvi energètic…i després de tants anys de practicar-ho a casa, ho intento transmetre als altres.

 


 

A La Fàbrica del Sol na Chiara Monterotti va ser l’encarregada de concedir a La Fàbrica del Sol les 5 fulles del Sello Verde, la màxima puntuació possible. A més, ha participat com a ponent en diverses activitats de l’equipament.