Josep Perelló

Josep Perelló: "La ciència ciutadana crea democràcia participativa"

 

En Josep Perelló estudia els Sistemes Complexos des de la UB i el seu grup de recerca impulsa i estableix les bases de projectes de ciència ciutadana de bracet amb l'Institut de Cultura de Barcelona.

 

Com es vehicula la participació ciutadana a través de models matemàtics?

Arreu del món, molts grups de recerca inclouen la participació ciutadana a partir de dades donades, provinents de governs o administracions, xarxes socials o parcialment cedits per empreses.
A la Universitat de Barcelona preferim  fer-ho creant  les dades i la pregunta científica a partir de la interacció i el diàleg obert amb la ciutadania. Així, es pot fer partint d’una inquietud que sorgeixi d’un barri, o a través d’una preocupació o un repte d’un col•lectiu, com per exemple la Federació de Salut Mental de Catalunya.  D’aquesta manera, OpenSystems és un grup de recerca acadèmica anòmal perquè pretén crear coneixement útil i vàlid tant per l’acadèmia com per la ciutadania a partir de les inquietuds de les mateixes comunitats.

Com va començar l’Oficina de Ciència ciutadana de Barcelona? Quins objectius té l’oficina?

Des del 2012, es va constituir l’Oficina amb una proposta d’OpenSystems de la UB de bracet amb l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona per compartir necessitats entre diferents projectes que estaven en marxa, per exemple qüestions de privacitat. L’objectiu era autoorganitzar-se i crear protocols comuns de treball. D’aquesta manera, anàvem definint conjuntament què era per nosaltres la ciència ciutadana a través de la discussió i d’una sèrie d’activitats a les biblioteques i la creació del Dia De la Ciència Ciutadana el 2013.
Hem intentat alinear i seure a la mateixa taula diferents projectes de ciència ciutadana per detectar necessitats comunes, formular-les a l’administració i a partir d’aquí cercar maneres perquè aquests projectes estiguin més vinculats a la ciutadania.
Recentment, ho estem fent a través dels centres cívics perquè pertanyen a l’Institut de Cultura i són un canal adient per detectar les necessitats dels barris o vehicular els interessos d’estudi de les comunitats, i així vertebrem el coneixement més acadèmic amb les inquietuds dels ciutadans.

Com definiries ciència ciutadana, amb poques paraules?

És aquell coneixement compartit que ha estat construït amb la participació i implicació ciutadana. Cada persona que s’hi implica ha de poder tenir-lo a les seves mans.
Així, aquest coneixement pot acabar tenint moltes formes, i per tant unes conseqüències molt diferents: pot acabar essent un article científic per la Universitat o bé un informe que digui que en aquell barri hi ha un problema de contaminació acústica i que es pugui aportar a l’Ajuntament per denunciar-ho. Aquest seria l’ideal de ciència ciutadana, però encara hi ha molta feina a fer perquè tothom s’endugui alguna cosa útil.

La ciència ciutadana pot ser transformadora?

Penso que cada vegada ho serà més. En alguns casos, hi ha hagut molta transformació, com el cas de ciència comunitària que va rastrejar Londres i hi va trobar varis focus de contaminació acústica que l’Ajuntament no havia pogut detectar, i això va servir per identificar una font de contaminació molt concreta, cosa que va servir per solucionar el problema.  La ciència ciutadana pot donar molta força a les minories, els pot oferir evidències molt potents. Té una força democratitzadora real perquè recull necessitats, inquietuds  i coneixement de tothom.

Quin és el protocol per fer ciència ciutadana?

El protocol de recollida de dades surt d’una pregunta, i aquesta pot sorgir des de qualsevol col·lectiu, no cal que sigui d’un grup d’experts o d’una institució. La ciència ciutadana cerca respondre una pregunta i té un compromís social que cal que arribi fins a les seves darreres conseqüències. Amb les dades no arribem a respondre la pregunta, sinó que hi arribem a partir d’un argumentari que sorgeix a partir de les dades.
Les etapes de la ciència ciutadana són: treballar des de l’inici amb tots els agents, construir l’artefacte argumental entre tots, desenvolupar l’experiment, fer la recollida d’evidències i el tractament de dades, fer un  retorn de les evidències als interessats, i per últim treure’n propostes per adreçar a l’administració.

 


 

A La Fàbrica del Sol estem participant al projecte de ciència ciutadana de la Barceloneta Plàstic 0, el qual s’inclou en la sèrie de projectes de recerca Observadors del mar que estudia els fenòmens de canvi que ocorren al mar. Plàstic 0 compta amb el lideratge del Centre Cívic Barceloneta i el Centre de la Platja amb altres equipaments i entitats del barri i té la intenció de crear un grup actiu i estable d’observació, recollida i quantificació dels plàstics acumulats a la platja.