Respira: Qualitat ambiental, aire i salut

Som conscients de l'aire que respirem? Podem fer-hi alguna cosa?

A Barcelona, la percepció de la majoria de ciutadans és que la qualitat de l'aire és perillosa per a la seva salut, en contraposició, una minoria realitza accions per protegir-se o ha cercat informació al respecte.

Però, és real aquesta percepció? Segons dades de la xarxa de vigilància de la contaminació atmosfèrica, a Barcelona se superen els nivells de contaminació permesos tant, per la Unió Europea, com per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Uns dels gasos contaminants de l'atmosfera de Barcelona són els òxids de nitrogen (monòxid i diòxid de nitrogen), dels quals, pel que fa als nivells europeus, la ciutat entra dins els límits, però no entra dins dels fixats per l'OMS, els quals se superen amb escreix.

Els òxids de nitrogen són gasos contaminants procedents de l'activitat humana, en concret de la combustió del dièsel. D'aquest fet, es dedueix que, a les grans ciutats, el principal focus de contaminació atmosfèrica és el vehicle privat motoritzat.

I doncs, La contaminació atmosfèrica té repercussions sobre la salut?

Segons dades de L'OMS, hi ha 3 milions i mig de morts cada any a causa de la contaminació atmosfèrica, dades que dupliquen les morts per accidents de trànsit.

En concret, els òxids de nitrogen provoquen irritació del sistema respiratori i ocular, així com desenvolupament pulmonar més lent als nens i aparició de malalties cròniques i cerebrovasculars. Aquestes afectacions s'agreugen en els grups de risc, com són els infants, la gent gran i les persones amb problemes de salut com l'asma i les malalties de cor i pulmó.

El CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental) ha realitzat un estudi a algunes escoles de la ciutat que demostra que en aquells centres on el nivell de contaminació és més elevat, el nivell de creixement mental durant un any és menor que en aquelles escoles amb menys contaminació. D'altra banda, s'ha observat que els centres educatius menys contaminats corresponen als que estan situats en zona verda, i gràcies són espais alliberats de l'ocupació dels cotxes, i per tant, queden més lluny dels focus emissors.

Com podem actuar?

En primer lloc, cal ser conscients que s'han de prendre mesures reguladores a nivell polític, mesures estructurals a nivell de l'administració i canvis de comportament a nivell de ciutadania.

I per això, cal una bona comunicació del risc, reduir-lo i protegir-nos. És a dir, cal donar una informació clara i entenedora a la ciutadania, de manera que puguem reduir l'impacte de la contaminació, a la vegada que ens en protegim.

I per començar, s'ha de reduir l'ús del vehicle privat a favor del transport públic (de tipus ràpid i econòmic) i de la bicicleta.

A més, l'OMS recomana augmentar les superfícies dedicades a espais verds, ja que seran zones no ocupades pel trànsit motoritzat, on s'evitaran noves emissions. Aquestes àrees verdes caldria situar-les al voltant de centres educatius i hospitals i geriàtrics, principalment, ja que s'ha demostrat que milloren la salut i el benestar. Sense oblidar però, que els espais verds esmorteeixen la contaminació, però no la redueixen si no reduïm el volum d'emissió.

Pel que fa a la circulació en bicicleta o la pràctica de l'esport, per realitzar-ne minimitzant el risc, caldria situar-se a 10 metres dels focus de contaminació, ja que és la distància mínima en què s'observa una disminució considerable de la contaminació. Com que l'estructura de la ciutat no ens ho permet en la majoria dels casos, cal doncs, cercar els carrers amb poc o gens trànsit sempre que sigui possible.

Alhora, l'aplicació de les mesures de reducció de la contaminació esdevenen una oportunitat de negoci, per exemple, canviar el cotxes més vells per uns de més ecològics, fet que genera un moviment econòmic, i per tant, afavorir una atmosfera neta pot ser avantatjós econòmicament també.

En definitiva... no podríem passar sense aigua o aliment, per tant, podem negar-nos el dret a un aire net?