Amb motiu d'Escrit en l’aigua, pensament i paraula volen agafar-se de la mà i, doncs, deixar obertes les portes d’aquesta exposició per experimentar altres tipus d’exploració.

Per a això, Èlia Llach ha convidat dues persones que d’alguna manera sempre l’han acompanyat: d’una banda, Miguel Morey, amb qui Èlia es va estavellar contra el pensament, i de l’altra, Ester Pino, amb qui Èlia es va estavellar contra la paraula.

Mentrestant, l’apuntador de l’exposició continua preguntant: què vens a buscar? Què et falta?

ESTER PINO ESTIVILL és doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora associada d’Estudis literaris a la Universitat de Barcelona. És també professora col·laboradora del màster en Humanitats de la UOC i professora de Literatura i cinema al CIEE. Ha estat professora de literatura a l’École normale supérieure de Lyon i a la Universitat de la Sorbona (París) i actualment és membre del grup d’investigació Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu (UB). Els seus principals camps d’investigació giren entorn de les poètiques de la modernitat, la circulació i els usos de la teoria literària francesa en la segona meitat del segle xx, així com de la reflexió teòrica sobre les pràctiques educatives i la institucionalització de les ciències humanes. Ha publicat articles sobre Roland Barthes, Jacques Derrida i Giorgio Agamben, entre d’altres, a diverses revistes acadèmiques, així com reportatges i ressenyes a diferents revistes literàries i culturals.

MIGUEL MOREY, barceloní (1950), antic col·laborador d’El Viejo Topo i membre del Col·legi de Filosofia, ha estat catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona durant més de trenta anys. Ha publicat diversos textos sobre Michel Foucault, del qual va ser un dels introductors a Espanya; la recopilació de proses Pequeñas doctrinas de la soledad (2007), i més recentment, Vidas de Nietzsche (2018) i Monólogos de la bella durmiente: sobre María Zambrano (2021). És autor de la trilogia de prosa d’assaig Camino de Santiago (1987), Deseo de ser piel roja (XXII premi Anagrama d’Assaig, 1994) i Hotel Finisterre (2011). Aquesta trilogia està prefigurada a El orden de los acontecimientos: sobre el saber narrativo (1988), la reedició del qual prepara actualment.