Hac de Xargay

Col·lectiu Free’t i Nicomedes Mendes

Amb motiu de les mobilitzacions ciutadanes de suport la Global Sumud Flotilla, previstes per aquesta tarda, queden suspeses les accions d’avui a La Virreina Centre de la Imatge. 

Per a la sessió inaugural del cicle Poesia Hacció, el 2 d’octubre, tindrem una col·laboració molt especial i esperada entre els col·lectius Free’t i Nicomedes Mendes centrada en els textos poètics de Carles Hac Mor i Ester Xargay que reunirà per primera vegada en un projecte compartit dos dels grups d’acció, improvisació i recerca escènica més emblemàtics de l’escena catalana actual (i que tenen Carles Hac Mor i Ester Xargay com a referents inevitables). Actuaran al pati de La Virreina, en una evocació lliure i imprevisible de les sessions d’homenatge a Arthur Cravan del 1992. 

El Col·lectiu Free’t crea composicions en temps real mitjançant la interacció entre música, moviment, paraula i imatge. Treballa des de la improvisació col·lectiva, investigant com es relacionen i es transformen les disciplines. Utilitza eines com el llenguatge de signes Soundpainting per compondre en viu. La direcció artística és del músic Arnau Millà, vinculat a la improvisació i la creació interdisciplinària, que impulsa el col·lectiu cap a escenes contemporànies obertes i experimentals. El Col·lectiu Free’t és companyia resident de l’Auditori Enric Granados de Lleida, on desenvolupa laboratoris, formacions i creacions compartides. Entén l’escena com un espai viu on cossos, sons i idees dialoguen en composicions úniques. Intervindran en la sessió Joan Sancho (violí), Maria Berengue (violí), Rafa Esteve (contrabaix), Miquel Àngel Marín (clarinet baix) i Arnau Millà (flauta i direcció). 

Nicomedes Mendes són els poetes Núria Martínez-Vernis, Guim Valls, Víctor Bonet Arbolí i Oriol Sauleda, i les seves accions espectacle integren la improvisació poètica, l’experimentació sonora i la recitació coral. Les seves intervencions, basades en la paraula i la sonoritat, l’espontaneïtat i la corporeïtat, trenquen les convencions dels recitals de poesia i s’hi oposen frontalment, amb la qual cosa destapen l’energia col·lectiva dels ritmes i les repeticions, de les veus i les accions, i fan de la poesia una autèntica forma de celebració.