Comissariat per José Luis Corazón Ardura. Amb Román Gubern, Isaki Lacuesta, Antoni Muntadas, Paul Hammond, Esteve Riambau, Josep Maria Català i Jorge Herralde. 
Dimarts 7, 14 i 21, 19 h. Planta 0
Entrada gratuïta. Aforament limitat
 

L’obra de Román Gubern (Barcelona, 1934) ocupa un lloc excepcional per al desenvolupament de la teoria de la imatge i els estudis audiovisuals des dels anys seixanta fins avui, tant en el context internacional com en l’àmbit espanyol.

Així, doncs, molts dels seus llibres han adquirit la categoria de «clàssics», ja que no solament van anticipar temes, conceptes i corrents que posteriorment serien objecte d’investigacions diverses, sinó que també van inaugurar unes formes narratives a mig camí entre l’erudició i l’underground, entre la divulgació i el rigor acadèmic.

Company de viatge dels grans intèrprets de la cultura popular i dels mitjans de comunicació de massa, des d’Umberto Eco fins a Gillo Dorfles, la producció d’aquest assagista barceloní constitueix un autèntic gresol de gèneres i autors que permeten entendre quines van ser les expansions de la imatge durant l’últim mig segle.

Aquest cicle pretén retre homenatge a la trajectòria de Román Gubern durant tres sessions que incideixen en alguns dels principals eixos que recorren la seva producció bibliogràfica, mitjançant el testimoni d’artistes, escriptors, cineastes i historiadors, les pràctiques dels quals comparteixen, d’una manera o altra, una certa genealogia biogràfica i intel·lectual.

Dimarts 7, 19 h
Història i divulgació en l’obra de Román Gubern
Amb Paul Hammond i Esteve Riambau

Durant tota la seva trajectòria, Román Gubern ha alternat els estudis de recerca amb l’assaig de caràcter històric o divulgatiu, com palesen la pionera Historia del cine (1969, encara en reedició) i El cine de la II República (1977), així com Proyector de luna. La generación del 27 y el cine (1999) i Los años rojos de Luis Buñuel (2009), escrit en col·laboració amb Paul Hammond. Aquesta xerrada explora les anàlisis de Gubern sobre el patrimoni cinematogràfic espanyol menys conegut per qüestions vinculades a la situació política de l’època i a la censura durant el franquisme.

Dimarts 14, 19 h
Pràctiques de la imatge en l’art
Amb Isaki Lacuesta i Antoni Muntadas

L’expansió de la imatge ha tingut com a lloc privilegiat d’actuació l’espai públic de l’art. Internet i els processos digitals relacionats amb l’àmbit multimèdia són fons d’informació que vertebren algunes de les pràctiques audiovisuals del present. Un món convertit en iconosfera que aprofundeix en les oposicions i les trobades que es produeixen entre document i ficció i que s’inclouen en llibres com La mirada opulenta (1987), Del bisonte a la realidad virtual (La escena y el laberinto) (1996), El eros electrónico (2000), Cultura audiovisual. Escritos 1981-2011 (2013) o Dialectos de la imagen (2017).

Dimarts 21, 19 h
Teoria de la imatge i comunicació de masses
Amb Josep María Català i Jorge Herralde

Una de les aportacions més rellevants i pioneres de l’obra de Román Gubern és l’aparició de diferents estudis en què s’estableixen referències encreuades entre cinema i literatura, televisió i publicitat, fotografia i còmic. La publicació d’aquests assajos configura un lloc propi en els estudis visuals i és aquesta consideració de la imatge des d’un espai col·lectiu d’ús la que propicia la creació de títols tan emblemàtics com ara El lenguaje de los cómics (1972), Mensajes icónicos en la cultura de las masas (1974), Comunicación y cultura de masas (1977), El discurso del cómic (1988), en col·laboració amb Luis Gasca, La imagen pornográfica y otras perversiones ópticas (1989, 2005), Máscaras de la ficción (2002) o Patologías de la imagen (2004).

Román Gubern (Barcelona, 1934). Doctor en Dret per la UAB i doctor honoris causa per la Universidad Carlos III de Madrid. Va ser investigador convidat al Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Cambridge entre 1971 i 1972), a més de professor d’Història del Cinema a la University of Southern California de Los Angeles i al California Institute of Technology de Pasadena. És el fundador de l’Instituto Cervantes a Roma, el qual va dirigir des de 1994 fins a 1995, i és catedràtic de Comunicació Audiovisual a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB des de 1983. Ha estat president de l’Asociación Española de Historiadores del Cine i membre de l’Association Française de Recherche sur l’Histoire du Cinéma. Així mateix, és acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de l’Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas de España, de l’Acadèmia del Cinema Català, de l’Instituto Luis Buñuel (SGAE), de l’American Association for the Advancement of Science, del Comitè d’Honor de la International Association for Visual Semiotics i del consell de l’International Journal of Media and Cultural Politics. Alguns dels seus llibres més destacats són, entre molts d’altres, els següents: Historia del cine (3a ed., 2017), Dialectos de la imagen (2017), Cultura audiovisual. Escritos 1981-2011 (2013), Los años rojos de Luis Buñuel (2009, juntament amb Paul Hammond), La imagen pornográfica y otras perversiones ópticas (2005), Patologías de la imagen (2004), Máscaras de la ficción (2002), La caza de brujas en Hollywood (3a ed., 2002), El eros electrónico (2000), Proyector de luna. La generación del 27 y el cine (1999), Del bisonte a la realidad virtual. La escena y el laberinto (1996), El simio informatizado (1986), Comunicación y cultura de masas (1977), Mensajes icónicos en la cultura de masas (1974), El lenguaje de los comics (1972), McCarthy contra Hollywood (1970), Godard polémico (1969) i La televisión (1969).

Per a més informació, consulteu https://www.romangubern.com/.

José Luis Corazón Ardura (Madrid, 1973). Doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i doctor en Filosofia per la Universidad Autónoma de Madrid, a més de professor a l’ERAM i EINA. Entre els seus llibres ressalten Historias de autómatas. Conversaciones con Sigfrido Martín Begué (2016), César Vallejo: la celda del poema (2015), Poéticas del presente. Actualidad del arte ecuatoriano (2015), La escalera da a la nada. Estética de Juan Eduardo Cirlot (2007) i el poemari Devastar, sombra (2014). Ha estat comissari de les exposicions Spanish Flies, Undergentryfication, La comunidad desobrada, Alegorías de la migración, Res Publicae. Intervenciones del capitalismo en el videoarte español actual i Extrarradio. És codirector de la revista Sublime i editor per a Espanya i Llatinoamèrica de Cura Magazine. Col·labora en el suplement cultural Encuentros i en publicacions com ara A*DESK, Revista de Occidente, La alegría de los naufragios, Nolens Volens, Artishock, CartóNPiedra y Público, entre d’altres.

Josep Maria Català (Barcelona, 1946). Doctor en Ciències de la Comunicació per la UAB, catedràtic emèrit d’aquesta mateixa universitat i degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB entre 2010 i 2016. Master of Fine Arts in Film Theory per la San Francisco State University de Califòrnia i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació a la Universidad Autónoma de Guadalajara (Mèxic). Ha exercit com a realitzador en diversos canals de televisió nacionals i internacionals. Alguns dels seus llibres més destacats són La violación de la mirada. La imagen entre el ojo y el espejo (1993), La puesta en imágenes (2001), La imagen compleja. La fenomenología de las imágenes en la era de la cultura visual (2005), La forma de lo real. Introducción a los estudios visuales (2008), Pasión y conocimiento (2009), El murmullo de las imágenes. Imaginación, documental y silencio (2012), La gran espiral. Capitalismo y paranoia (2016) i Viaje al centro de las imágenes (2017).

Paul Hammond (Derby, Anglaterra, 1947). Escriptor, traductor i pintor establert a Barcelona des de 1992. Entre els seus llibres destaquen Marvellous Méliès (1974), L’Âge d’or (1997), Constellations of Miró, Breton (2000) i Los años rojos de Luis Buñuel (2009), aquest últim escrit en col·laboració amb Román Gubern. La seva traducció més recent és la del catàleg de l’exposició Beckmann. Figuras del exilio, de Tomàs Llorens, a l’anglès (Beckmann: Exile Figures), la qual es pot visitar actualment a CaixaForum. Finalment, tres dels seus quadres han estat reproduïts a The International Encyclopedia of Surrealism (2019).

Jorge Herralde (Barcelona, 1935). Editor i escriptor. El 1969 va fundar l’editorial Anagrama, la qual dirigeix des d’aleshores. Està considerat un dels editors literaris en llengua castellana més importants dels últims cinquanta anys i ha publicat autors tan cèlebres com ara Martin Amis, Patricia Highsmith, Enrique Vila-Matas, Javier Marías o Roberto Bolaño. El 1994 va rebre el Premi Nacional a la Millor Tasca Editorial Cultural, i el 2005, la distinció d’Oficial d’Honor de l’Excelentíssim Orde de l’Imperi Britànic. Així mateix, el 2006 el Ministeri de Cultura francès el va nomenar Commandeur de l’Ordre des Arts et des Lettres.

Isaki Lacuesta (Girona, 1975). Ha escrit i dirigit els llargmetratges següents: Cravan vs Cravan (2002), La leyenda del tiempo (2006), Los condenados (2009), La noche que no acaba (2010), El cuaderno de barro (2011), Los pasos dobles (2011), Murieron por encima de sus posibilidades (2014), La propera pell (2014), codirigida amb Isa Campo, i Entre dos aguas (2018). Ha estat premiat amb la Concha d’Or del Festival de Sant Sebastià dues vegades, així com amb el guardó a la Millor Pel·lícula i Millor Actor al Festival de Cinema Mar del Plata (Argentina) per Entre dos aguas. Ha rebut set premis Gaudí, el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya i el Premi Sant Jordi en dues ocasions. El Centre d’Art Georges Pompidou de París li va dedicar una exposició retrospectiva el 2018. Fou cocomissari del Pavelló de Catalunya a la Biennal d’Arquitectura de Venècia el 2016 amb Jaume Prat i Jelena Prokopljevic i ha realitzat nombroses instal·lacions audiovisuals per a centres d’art d’arreu del món.
 

Antoni Muntadas (Barcelona, 1942). Artista y professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Cambridge entre 1977 i 2014. Actualment és professor de l’Istituto Universitario di Architettura de Venècia. Ha realitzat projectes expositius per als principals museus nacionals i internacionals, com el MoMA, el MNCARS, el Musée Jeu de Paume, el Museo de Arte Moderno de Buenos Aires, el Musée d’art contemporain de Montreal i el MACBA. Ha participat a la Documenta de Kassel (1977 i 1997), la Whitney Biennial of American Art (1991) i la Biennal de Venècia (2005), entre d’altres.

Esteve Riambau (Barcelona, 1955). Historiador, crític i realitzador cinematogràfic. És el director de la Filmoteca de Catalunya des de 2010 i professor al Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB. Va codirigir amb Elisabet Cabeza els llargmetratges La doble vida del faquir (2005) y Màscares (2009), i el 2019 ha codirigit amb Àlex Gorina la sèrie documental La gran il·lusió. Relat intermitent del cinema català. Des de finals dels setanta ha escrit crítica de cinema a mitjans nacionals, com Fotogramas, Dirigido por y Avui, entre d’altres, i internacionals, com Cahiers du Cinéma, Cinema Nuovo o Cineaste. Ha publicat més de quaranta llibres sobre història del cinema, entre els quals figuren estudis monogràfics sobre Stanley Kubrick, Francis Ford Coppola, Marco Ferreri i un llarg etcètera. És especialista en cinema francès i en la història cinematogràfica espanyola, i ha investigat la figura d’Orson Welles a partir de diversos assajos, documentals i obres de teatre.