‘‘[…] a partir d’allí formaré trosset a trosset la ciutat perfecta, feta de fragments barrejats amb la resta, d’instants separats per intervals, de senyals que algú envia sense saber qui els rep.’’
—‘Les ciutats invisibles’, Italo Calvino

‘‘Els centres històrics ―veritables reservoris d’elements ideologicosimbòlics—han esdevingut parcs temàtics, i fins i tot han donat nom a un fenomen nou, la disneyficació, on la memòria col•lectiva és absent i el turisme ha acabat desplaçant el model de relacions socials vigent anteriorment’’
—Camerin, 2016

‘‘La llum
del futur no cessa un sol instant
de ferir-nos: és aquí, ens crema
en cada nostre acte quotidià,
angoixa fins en la confiança
que ens dona vida.’’
—‘El plany de l’excavadora’, Pier Paolo Pasolini, 1956

‘‘Què deia Sander als seus retratats abans de fotografiar-los? I com els ho deia perquè tots el creguessin igual?
Els devia dir simplement que els seus retrats passarien a la història? I quan es referia a la història, ho feia de manera que la seva vanitat i la seva vergonya s’esvaïen?’’
—‘Mirar’, John Berger

‘‘Observava com, curiosament, les dones situades en fila, inclinades una mica endavant i amb el vent modelant-los els cossos amb la roba, formaven siluetes que semblaven estàtues nues. Sobre el seu pedestal terrenal tenien un aire desconegut i honorable.’’
—‘The Voyage Out’, Virginia Woolf, 1915

‘‘La memòria és el mitjà d’allò viscut, igual que la terra ve a ser el mitjà en el qual les velles ciutats estan sepultades. I qui vulgui acostar-se al que és el seu passat soterrat ha de comportar-se com un home que excava. I, sobretot, no ha de tenir inconvenient a tornar una vegada i una altra al mateix assumpte, a anar-lo regirant i escampant tal com es regira i s’escampa la terra.’’
—‘Excavar i recordar’, Walter Benjamin

‘‘No hi ha cap més font de bellesa que la ferida, singular, diferent per a cada persona, oculta o visible, que cadascú guarda dins seu’’
—Jean Genet

‘‘M’oferiren l’oficina, m’oferiren la botiga.
Deien que agafés qualsevol cosa que em donessin.
Vols fer el te a la BBC?
N’estàs segur, que vols ser poli?

La veritable oportunitat mai no te la donaran.
Cada feina que et proposen és per treure-se’t del davant.’’
—‘Career Opportunities’, The Clash

‘‘Soc un monstre, dius. No, soc el poble. No, soc tothom. Tu ets l’excepció. Tu ets l’engany, jo soc la realitat.’’
—Gwynplaine a ‘L’Homme qui rit’, Victor Hugo

No són invisibles, es poden veure molt bé. Darrere l’esplèndida ciutat de Barcelona, les trobem als hotels i als restaurants, netejant, cuinant i atenent la gent. Als parcs, cuidant infants i passejant gent gran; a oficines, hospitals, escoles; escombrant carrers, repartint correus, conduint transports; als bancs, botigues, supermercats, o a fàbriques industrials amagades entre muntanyes.

‘‘Si de tant en tant els temes s’apaguen, és per tornar una mica més endavant, més ferms i aproximadament idèntics. No obstant això, aquestes repeticions, aquestes íntimes variants, aquests talls i aquestes tornades cap enrere poden donar lloc a modificacions que, malgrat que amb prou feines siguin sensibles, a la llarga condueixen molt lluny del punt de partida.’’
—Alain Robbe-Grillet

‘‘El fotògraf ha de convertir la precisió facsimilar de les aparences, pròpia de la càmera, en metàfora d’altres llenguatges imprecisos, densos i secrets que enllacen en les coses les dimensions del temps i de l’espai, de l’imaginari i del que és real.’’
—Nelly Schnaith