‘‘Les imatges pobres són els condemnats de la pantalla contemporanis. Testimonien la dislocació, la transferència i el desplaçament violents d’imatges: l’acceleració i la circulació d’aquestes a l’interior dels cercles viscosos del capitalisme audiovisual. Les imatges pobres mostren les coses extraordinàries, òbvies i increïbles, sempre que encara siguem capaços de desxifrar-les.’’
—Hito Steyerl

‘‘La polis, pròpiament parlant, no és la ciutat estat en la seva situació física; és l’organització de la gent tal com sorgeix d’actuar i de parlar junts, i el seu veritable espai s’estén entre les persones que viuen juntes amb aquesta finalitat, independentment del lloc on siguin’’.
—Hannah Arendt, ‘La condición humana’ (La condició humana).

‘‘El somni d’amor que ha condicionat les dones a dur a terme la tasca de tenir cura del marit i els fills es transforma avui en la tasca de cura que els treballadors del coneixement exerceixen sobre el cos de l’empresa a través de la relació sentimental que tendeixen a desenvolupar amb els seus projectes (recerques, pàgines, fotografies, dibuixos, paraules, filmacions, etc.).’’
—Cristina Morini

“Fa uns anys, passejava amb Falla per Granada. Ell parlava de la degeneració que començava a afectar les nostres velles cançons i, just quan protestava, d’una finestra va sortir una cançó antiga, pura. Ens hi vam acostar i, a través de la gelosia verda, vam veure una habitació blanca, asèptica, sense cap quadre, com una màquina de viure de l’arquitecte Corbusier.”
—Federico García Lorca, ‘Arquitectura del cante jondo’ (circa 1932)

‘‘Tot el discurs teòric trontolla quan apareix la dialèctica del que és estrany i el que és similar. Barcelona vista del Besòs es basa en una interiorització d’allò que és idèntic o similar, i no en una observació d’allò que és estrany. A partir del retrat, la descripció pura s’enterboleix. No és sempre la mirada de l’estranger la que posa en evidència les figures de crisi?.’’
—Jean-François Chevrier

Prenent com a títol una frase de 'Far Away Eyes' , la cançó de The Rolling Stones, Max de Esteban (Barcelona, 1959) investiga críticament les gramàtiques del capitalisme financer, les arquitectures que en simbolitzen la supremacia, així com aquells algoritmes monetaris —virtuals i abstractes— des dels quals aquest sistema econòmic executa la seva enorme influència social.

‘‘Què és tot aquest clamor per l’espai? (...) L’amor per l’espai és allí, i la pintura funciona a l’espai com qualsevol altra cosa perquè és un fet comú: es pot compartir. Només el temps és privat. L’espai és una propietat comuna. Només el temps és personal, una experiència íntima.’’
—Barnett Newman

‘Aquest projecte no és una "exposició celebratòria" ni una "memòria iconogràfica" ni un "recompte històric". Tampoc s'hi busca el balanç crític, l'hagiografia exultant o la malenconia confortable. El que pretenem és presentar un "informe sobre la situació actual de la Revolució soviètica del 1917", a fi de facilitar una lectura en clau d'avui de les veus i els ressons d'aquell esdeveniment.’

Aquesta exposició reconstrueix, per mitjà de dibuixos, cartografies i materials documentals, la biografia de Simón Radowitzky. Radowitzky fou un anarquista ucranianoargentí que, després de la brutal repressió policial que va tenir lloc durant la Setmana Roja de Buenos Aires, el 1909, va atemptar contra el cap de policia responsable, Ramón Lorenzo Falcón, fet pel qual va ser condemnat a reclusió perpètua al cèlebre penal d’Ushuaia.

‘‘La meva història és d’una foscor tranquil·la, d’arrel adormida en la seva força, d’olor que no té perfum. I en res d’això no existeix el que és abstracte. És la part figurativa d’allò que és innombrable.’’
—Clarice Lispector

Vídeo, instal·lacions, projeccions i bucles són els mitjans que empra Robert Cahen per abordar les representacions del viatge, el paisatge, el passatge (les cruïlles) i el retrat; anar més enllà de les aparences i explorar els llindars de les imatges, el sons i el silencis del món, i de tothom que l’habita i el transita.