Comissari: Valentín Roma
Amb la col·laboració de: MUNTREF Centro de Arte Contemporáneo de Buenos Aires i Centre d’Art Maristany de Sant Cugat del Vallès. Participa a BienalSur.
Inauguració: divendres 19 de juliol, 19h
Visites guiades gratuïtes, a partir del 27/07: dimarts, 18 h; dissabte i diumenge, 12 h

Aquest projecte de Nora Ancarola (Buenos Aires, 1955) parteix de les investigacions, ja clàssiques, realitzades per Michel Foucault als anys setanta, en les quals el filòsof elabora una arqueologia dels dispositius disciplinaris des del segle xvi fins al xix, centrant l’atenció en tres institucions que articulen l’adoctrinament social durant la modernitat: l’escola, la clínica i la presó.

Precisament és en l’anàlisi foucaultiana de les presons, enunciada al seu llibre Surveiller et punir (1975), que apareix el concepte de panoptisme, que alhora remet al Panopticon (1791) del pensador utilitarista Jeremy Bentham, un model arquitectònic i penitenciari de vigilància sense ser vist que es considera antecedent immediat del control dels espais públics contemporanis.

D’altra banda, aquesta proposta també investiga l’anomenada “caseta dels alemanys”, eufemisme amb què s’anomena, encara avui, el búnquer de la Gestapo instal·lat a principis de la Segona Guerra Mundial en un punt estratègic de Portbou, ciutat on Walter Benjamin es va suïcidar abans que la policia franquista el deportés a França.

Finalment, Panòptic_frontera 601 explora els processos de militarització fronterera i la violència instituïda pel poder estatal contra la població migrant, així com els arquetips penalitzadors generats des de l’esfera mediàtica, política i jurídica, el resultat dels quals no seria sinó el blindatge de les fronteres i la persecució dels qui les travessen fora d’uns marcs de legalitat classistes, excloents i racistes.

La mostra aplega els elements anteriors en una videoinstal·lació amb projeccions, caixes de llum i objectes que escenifiquen la gramàtica tècnica d’un sistema de control visual, traslladant fins a l’àmbit protegit del museu l’experiència del panòptic, els testimonis d’aquells que pateixen fustigacions frontereres, les imatges i els llenguatges que permeten comprendre com es desenvolupa la vigilància en el present.

Així, Nora Ancarola traça una mena de curtcircuit semàntic i ideològic sobre el significat de la sobirania dels individus i el dret als desplaçaments territorials, entorn dels mecanismes històrics que van fundar la societat disciplinària, al voltant dels abusos de poder i les empares legals que han convertit la gestió de les fronteres en un veritable estat d’excepció migratori i, el que és més important, quant d’aquests dispositius físics perviu, actualment, en els nous panòptics digitals.