17 h LLIÇONS DE POLS I SILENCI 

Conferència de Carmen Pardo

Buscant en els orígens de la música d’acció topem amb paisatges de pols habitats per silencis. En aquests paisatges, els contorns es difuminen, com passa a Élevage de poussière, de Marcel Duchamp i Man Ray (1920), i els conceptes es trastoquen. Els paisatges de pols i silenci no són de fet paisatges, sinó gestos en què el dadà, el budisme zen o el teatre d’Antonin Artaud gesten accions. Per atendre aquests gestos, ens situarem en el 1952 acompanyats per 4’33’’, de John Cage, i l’Untitled Event, de Cage i Merce Cunningham. Amb ells recordarem que una acció experimental és, sovint, com la vida, coberta per una fina pluja de pols i silenci.

18 h DESBORDAMENTS I CONFLUÈNCIES. ELS ORÍGENS DE LA MÚSICA D’ACCIÓ A FLUXUS I ZAJ

Conferència d’Henar Rivière

Fluxus i Zaj són els noms propis de dues concrecions més o menys definides de l’experimentació artística que, sorgida a partir de finals de la dècada dels cinquanta del segle passat, va anar donant forma a les noves pràctiques que van recórrer els anys seixanta i setanta, i va transformar de manera radical i definitiva el panorama artístic internacional. L’art de la performance, l’art conceptual o les xarxes de l’art postal es van forjar al si de Zaj i de Fluxus a través d’una tasca que va posar l’èmfasi en l’acció, i va desbordar els límits de les disciplines artístiques tradicionals per a confluir en una concepció del «fet musical com a recerca d’un llenguatge no exclusivament sonor», segons l’artista Zaj Juan Hidalgo.

 19 h MÚSICA D’ACCIÓ I PRÀCTICA SONORA EN EL CAMP EXPANDIT

Conferència d’Arnau Horta

Partint de diversos exemples s’examinaran el sentit i les diverses formes de manifestació de la música d’acció, una categoria més aviat difusa que, com tantes altres, comprèn una extraordinària pluralitat de pràctiques sonores. Per fer-ho, farem ús d’alguns conceptes proposats des de l’àmbit de l’acadèmia, com ara «pràctica sonora en el camp expandit», «art sonor no-coclear» (Kim-Cohen) o «música de no-ficció» (Jennie Gottschalk). L’objectiu de la sessió és presentar la música d’acció com una regió més d’allò que s’ha anomenat art sonor i que, sense cap mena de dubte, constitueix la categoria més àmplia, ambigua i arbitrària de totes.

Carmen Pardo Salgado (Barcelona, ​​1963) és professora titular de la Universitat de Girona i fou investigadora postdoctoral a la unitat IRCAM-CNRS de París (1996-1998; 2018). Es va fer càrrec de l’edició i traducció d’Escritos al oído (1999), de John Cage. Així mateix, és autora de Música y pensamiento. Apuntes de un encuentro (Universitat de Jaén, 2020); En el silencio de la cultura (Sexto Piso, 2016/Eterotopia France, 2018); La escucha oblicua: una invitación a John Cage (Sexto Piso, 2014/L’Harmattan, 2007), que fou guardonat el 2008 amb el Coup de Cœur, de l’Académie Charles Cross; Las TIC: una reflexión filosófica (Laertes, 2009),i Robert Wilson (amb Miguel Morey, Polígrafa, 2003).

Henar Rivière (Madrid, 1980) és doctora en Història de l’Art i coordinadora de Projectes i Recerca a l’Archivo Lafuente (Santander). Ha estat investigadora i docent a la UCLM (Conca) i la UCM (Madrid) i ha obtingut beques de recerca a Los Angeles (Getty Research Institute) i Berlín (Freie Universität). Està especialitzada en els orígens de l’art d’acció i intermèdia, amb especial èmfasi en Fluxus, Zaj i les noves pràctiques artístiques que van obrir el camí de la performance, l’art conceptual i sonor, i les xarxes de l’art postal. Com a comissària independent ha realitzat exposicions com ara Fluxus ABC (Galeria Krinzinger, Viena) o TLALAATALA. José Luis Castillejo y la escritura moderna (MUSAC, Lleó, i CAAC, Sevilla).

Arnau Horta (Barcelona, ​​1977) és comissari d’art independent, crític, investigador i docent. En l’activitat curatorial que du a terme i el seu treball que realitza en el camp de la recerca i la divulgació s’ocupa principalment de l’anàlisi del so i de l’escolta, tant en la seva dimensió fenomenològica com política. Actualment fa el doctorat en Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha realitzat diversos projectes per al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía (MNCARS), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), la Fundació Joan Miró, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Sónar, el Max Planck Institute (Berlín), el festival de videoart Loop o el Foment de les Arts i el Disseny, entre d’altres centres i iniciatives culturals. És col·laborador dels suplements culturals «Cultura/s» (La Vanguardia) i «Babelia» (El País), on escriu sobre art, pensament i cultura contemporània.