JAUME FERRETE VÁZQUEZ: VODER (VODER (VODER))) DEMO

Cal destacar que en la producció del discurs del Voder no s’utilitza cap so gravat. Totes les síl·labes, paraules i frases que produeix l’operadora són elaborades, en el moment en què són escoltades pel públic, completament mitjançant la manipulació que aquesta fa en la màquina.

El mecanisme de la veu humana en parlar produeix dos tipus de sons; l’operadora ho controla amb un interruptor sota la mà esquerra. Hi ha deu circuits de filtratge al Voder i cada circuit de filtratge és controlat per una tecla. El to es canvia per mitjà d’un pedal, que l’operadora acciona amb el peu dret.

En dir la paraula «concentració» en el Voder, l’operadora ha de formar 13 sons diferents en successió, fer 5 moviments amunt i avall de la barra del canell i variar la posició del pedal de 3 a 5 vegades.

Es va proporcionar a les operadores seleccionades un any de formació, que és el temps necessari per a adquirir l’habilitat suficient per a produir un discurs bastant intel·ligible amb el Voder.

Algunes de les operadores han progressat en aquesta tècnica fins al punt de poder fer que en Pere canti. Per descomptat, només és factible en el cas d’aquelles operadores que tenen alguna habilitat musical natural.

Projecte realitzat amb la Beca Leonardo a Investigadors i Creadors Culturals 2018 de la Fundació BBVA.

ESTEL BOADA: VULL CANTAR PER EXPLICAR CANTANT EL QUE VULL CANTAR PER CANTAR MÉS ENDAVANT

Quan em van parlar per primer cop del terme «música d’acció» vaig pensar en la meva família. Quan vivia amb ma germana recordo presenciar les seves intervencions sonores sense previ avís diàriament a casa. Amb una immediatesa ninja activava els seus entrenaments de veu fos on fos, fes el que fos.

Des de petita que amb la meva família hem cantat: jo feia la tercera veu i ma germana gran la principal. Un clàssic. Els nostres pares ens componien cançons quan érem molt petites perquè les escoltéssim quan ells no estaven amb nosaltres. El meu pare va continuar component cançons curtes, que duraven segons, i a cappella per a ell mateix i per a nosaltres, però ma germana i jo sempre hi hem tingut una certa aversió. Tot i així, ell sempre n’ha fet estigui on estigui, sigui com sigui. Quan encara estava amb ma mare, si no portava la gravadora a sobre i tenia una idea, li trucava perquè li recordés cantant el que li havia passat pel cap. No importa on, no importa a qui ni quan; l’important és l’activació d’«allò».

PIL-PIL MUSIC: MENÚ SONOR DE RECURSOS LITERARIS

Concert de Mancebía Postigo + Jaco

Comer para recordar. Menú mnemotécnico de recursos literarios és un llibret publicat per Mancebía Postigo on es recopilen figures retòriques que hom pot trobar a les cartes dels restaurants. Alguns exemples són l’oxímoron que representa la «botifarra vegana» d’un restaurant macrobiòtic o l’antítesi inherent a qualsevol «mar i muntanya» empordanès. Alguns dels recursos estilístics que el llibre comprèn remeten a la sonoritat, a la vegada que ho fan al paladar: de l’onomatopeia que anticipa la cocció d’un bacallà al pil-pil a l’al·literació en potència d’un allioli pujat d’all. En el marc de les LTM sessions, el col·lectiu Mancebía Postigo (en contuberni amb el músic experimental Jaco) transformarà aquestes figures literàries en ones sonores per mitjà de l’acció de cuinar en directe un refinat menú que farà gaudir el públic amb tots els sentits, en especial els dos més marginats a la cuina: el de l’humor i l’oïda.

Jaume Ferrete Vázquez (Mollet del Vallès, 1980) treballa al voltant de la noció de polítiques o ideologies de veu i escolta, i ho fa mitjançant performances, sessions d’escolta, arxiu, tallers, converses, treballs sonors i llocs web. Ha col·laborat amb diversos espais, institucions i universitats, com ara el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, la ràdio del Museu Reina Sofía de Madrid, TEOR/éTica a San José, el Museu Universitari Art Contemporani —MUAC-UNAM— a Ciutat de Mèxic, la Universitat de Barcelona, la Universitat del País Basc o el Programa d’Estudis de Gènere de la UNAM a Ciutat de Mèxic.

Estel Boada Ibern (Barcelona, 1991). Actualment treballa com a cantant performer amb el duet SOSUN.dance i el «Esperit!», i al departament pedagògic del MACBA. Així mateix, porta la comunicació gràfica i la dinamització al Centre Cívic Baró de Viver, entre d’altres. Ha participat com a comissària en diversos festivals, com ara a El Ciclo Macarena (cicle d’intervencions artístiques a espais no autoritzats), Maques Maques (Sant Andreu Contemporani), El Ciclo del Siglo (conjuntament amb Anna Dot a Sant Cugat), l’Assalt (EART), etc. Com a artista performer ha participat a «No sóc una tovallola», al Cicle de Performance en el Centre d’Art Maristany; a «Iluminadas», en La Nit dels Museus amb Cia PEDRA; a «De Kathedraal», a l’Estruch (amb Daniel Moreno Roldán i Anna Dot), que va desenvolupar amb «Ella: allà i després», a la Blue Project Foundation; «Vital el musical», amb NyamNyam (a l’Antich Teatre), etc. És fundadora i fou locutora del projecte radiofònic «Fluorescer», d’art i humor, que va arrelar-se a dublab.es, i continua col·laborant amb molts altres projectes multidisciplinaris.

Mancebía Postigo és el projecte de creació que Mar Cianuro i Òliver Mancebo tenen en comú i que resumeixen, quan se’ls demana, com a «levitació editorial expandida». Leviten arran de terra de la cultura popular, si bé tracten sempre de fer seva la norma de les tres «E» de Coltrane i Casavella: elevació, elegància i entusiasme. Per edició expandida entenen que les seves publicacions, audiollibres i fanzines han de cobrar vida més enllà del paper, que s’han de concebre als bars i altres espais de socialització i assaborir en àgapes col·lectives, que han d’ocupar el mercat, la plaça i la pista de ball. Des de l’any 2015 editen publicacions que tenen per objecte principal la gastronomia i les seves interaccions amb la política i la filosofia, alhora que han realitzat accions i performances en les quals barregen polipoesia, cuina i art sonor. Han actuat i realitzat projectes, entre d’altres espais, al LEM Festival, a L’Eufònic Festival, a Gràcia Territori Sonor, al festival d’autoedició PUMPK (Pamplona), al festival Barcelona Poesia i al MACBA. Han col·laborat amb altres artistes del submón cultural de la ciutat com Usted es un Colectivo, Maria Sevilla i Oriol Luna, i juntament amb Laia Arqueros i Jaco formen el col·lectiu artístic La Forasteria. També han estat els organitzadors dels festivals FRESCA! Fira d’edicions casolanes al mercat de l’Abaceria Central (Gràcia), ALZINA! Aplec de llibres i zines sota l’alzina (Espai de la Plataforma Salvem l’Alzina i les casetes del carrer Encarnació, Gràcia) i FLIA: Fira del llibre Independent Autoeditat a Gràcia).