El Poème symphonique és una obra molt especial en el catàleg del compositor, segurament és la seva aproximació més radical al que després s’ha conegut com a “art sonor”. En aquella època, Ligeti s’interessa pel moviment artístic Fluxus, que unia arts visuals, sonores, performance, instal·lació, happening, etc. El Poème symphonique no s’ha d’entendre com una composició musical en el sentit canònic, sinó com una instal·lació sonora que fa reflexionar sobre la temporalitat, l’objecte visual i sonor, la mecanicitat i els límits entre la música i el so no-musical. L’oient i l’espectador, en un tot indistingible, podrà gaudir d’una experiència insòlita.
Passi especial comentat pel compositor Joan Arnau Pàmies, juntament amb l’audició d’altres músiques de l’autor.
Amb la participació de l’alumnat del Màster d’Art Sonor de la Universitat de Barcelona, sota la coordinació de Martí Ruiz.
Programa:
Poème symphonique per a 100 metrònoms (1962), György Ligeti - 10’