Publicacions

El claviorgue de Lorenz Hauslaib és un dels instruments més singulars i sorprenents de la rica col·lecció del Museu de la Música de Barcelona. És un objecte peculiar i enginyós que reuneix les mecàniques d’un petit orgue i les d’una petita espineta que poden sonar alhora, mesclant els dos timbres, i que s’encabeixen dins d’un moble luxós de dimensions petites.nÉs un dels poquíssims claviorgues del segle XVI que es conserven a tot el món, i molt probablement l’únic que, 400 anys després de la seva construcció, està en condicions de ser tocat obtenint, amb els materials de l’època, un resultat sonor magnífic i captivador. Això ha estat possible gràcies al llarg procés de recerca, d’estudi i de restauració impulsat pel Museu, i que ha tingut el privilegi de reunir la rigorosa tasca de recuperació realitzada pel constructor Joan Martí i pel taller d’orgueneria Gerhard Grenzing.nAquest llibre reuneix les informacions i els estudis dels equips que han dut a terme la recuperació sonora, i inaugura les publicacions especialitzades del Museu de la Música, alhora en paper i en llibre electrònic (que permet incorporar audiovisuals amb interpretacions de l’instrument). L’objectiu és la difusió del coneixement i de les recerques al voltant dels fons de les col·leccions. Al final del llibre en paper, hi ha un codi per accedir gratuïtament al llibre electrònic.nHeus aquí cinquanta anys de la trajectòria de la institució capdavantera en l’estudi i la recuperació del patrimoni català d’instruments musicals.

Per celebrar els seus primers deu anys, Xuriach edita un àlbum on es podrà trobar per primera vegada i en format audiovisual, la reconstrucció de balls i celebracions fonamentades en l’estudi aprofundit i compromès sobre la dansa que es ballava a Catalunya durant els segles XVII i principis del XVIII.

L’Enric Granados més europeu, innovador i modernista es mostra a l’exposició commemorativa de l’aniversari del compositor (el 2016 s’ha commemorat el centenari de la seva mort i enguany fa 150 anys del seu naixement a Lleida) que organitzen el Museu de Lleida i el Museu de la Música de Barcelona. A més d’explicar el seu vessant com a pianista i pedagog, es mostra la seva connexió amb el París de la Belle Époque i les avantguardes del moment tot reivindicant, així, el vincle de Granados amb el modernisme i la dimensió europea i multidisciplinar de la seva obra. L’exposició parteix del moment en què Granados arriba a París, l’any 1887. L’impacte de la modernitat d’una ciutat que acaba de construir la Torre Eiffel i la influència de Wagner i Berlioz, sense la qual no s’entén el seu vincle amb el teatre, l’aboquen a la recerca de l’obra d’art total (unint música, literatura, pintura i fins i tot l’evocació de les olors, molt presents a l’exposició). L’exposició també explica la seva faceta com a pianista i pedagog, amb els enregistraments sonors que va fer amb rotlles de pianola, el sistema més avançat del seu temps; i una reconstrucció de la “Tartana”, on va compondre part de l’òpera Goyescas, completen l’exposició –comissariada pel musicòleg Joaquim Rabaseda– que es tanca explicant la seva relació amb la pintura de Goya.

Un CD dedicat a Frederic Mompou (1893-1987) amb tota la seva obra per a guitarra just quan, als trenta anys del seu traspàs, el nom del compositor català i la introspecció del seu estil hermèticament expressiu assoleixen el merescut reconeixement internacional.

Stefano Grondona aprofita l'ocasió per recordar també, coincidint amb la de Mompou, els trenta anys de la desaparició del gran guitarrista Andrés Segovia (1893-1987), a qui va dedicar la Suite Compostelana.

Cal mencionar també, a l'any 2017, els dos-cents anys del naixement del lutier Antonio de Torres (1817-1892), pare de la guitarra moderna. En aquest CD Grondona homenatja el mític constructor tocant quatre dels seus instruments.

Les quatre sonates d'Scarlatti complementen el CD amb unes obres de marcat caràcter arcaïtzant dialogant amb l'obra de Mompou.