Carles Santos considerava el teatre com un dels veritables espais per escoltar música. La idea de transformar el concert tradicional i reforçar el seu caràcter escenogràfic encara ressona entre els artistes contemporanis.
Quan Marta Pazos topa amb una d’aquestes performances de Carles Santos, la seva carrera fa un gir. Avui directora d’escena, escenògrafa, dramaturga i artista visual, ha dissenyat pel Museu de la Música “Santas”, un espai atemporal i governat pel rosa, on el piano es transforma en un altar custodiat per un grup de figures que emergeixen del no-res, i que evoca el treball de Mariaelena Roqué, tàndem imprescindible dins de la carrera de Santos, que dota de volum tel·luric i un nou caràcter l’espai museogràfic.
La sessió clou amb La voce del silenzio, una acció de la drag queen Goliarda Parda. En la seva pràctica, s’endinsa en codis culturals per redefinir-los i posar l’accent en llocs comuns de l’escena pop de la Itàlia del segle XX. Amb motiu de l’exposició, Goliarda s'acosta a la música com a codi de representació, fet fonamental en la pràctica santiana, i concretament en l'exploració de la figura del silenci, tot celebrant les múltiples formes que pot prendre en l’escriptura musical.
Activitat en format híbrid, es pot seguir presencialment al Museu de la Música i també en línia amb inscripció a reservesmuseu@auditori.cat