Blog

Hi ha dies que concentren en un lloc l’experiència artística d’una vida. La música simfònica i la música de concert a Barcelona n’ha tingut molts d’aquesta mena, amb grans noms i músiques inoblidables. Moments, però, que per desgràcia acostumen a ser poc coneguts dels aficionats. N’hem triat només divuit –les columnes que teníem a disposició—que, escampats en tres segles, connecten grans noms de la música europea a les sales de concert de la nostra ciutat.

Museu de la Música de Barcelona – L’Auditori

En ocasió de Barcelona Obertura Spring Festival

Clicant aquí trobareu totes les músiques proposades als textos.

[1] Una òpera per a Elisabet Cristina
2 d’agost de 1708
Il più bel nome d’Antonio Caldara
Llotja de Barcelona

No tenim dades fefaents per assegurar que el componimento da camera per musica Il più bel nome del compositor Antonio Caldara (1670-1736) fos la primera òpera que va representar-se a Barcelona. Però sí que sabem que el 2 d’agost de 1708 a la Llotja de Mar es va interpretar alguna òpera en l’ocasió de l’esposori reial de Carles III –conegut com l’Arxiduc Carles d’Àustria— amb la princesa Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel. I també sabem que aquesta òpera de Caldara es va acabar interpretant a Barcelona. Potser el títol escollit per al dia de noces podia haver estat un altre: l’scherzo pastorale L’Imeneo, amb reminiscències evidents al déu mitològic del matrimoni, Himeneu.

[Oriol Pérez Treviño]

[2] Così fan tutte al Teatre de la Santa Creu
4 de novembre de 1798
Così fan tutte ossia La scuola degli amanti de W. A. Mozart Companyia italiana i orquestra del Teatre de la Santa Creu, Antonio Tozzi

El 4 de novembre de 1798 era un dia important per a la casa de l’òpera de Barcelona: se celebrava l’onomàstica del rei Carles IV, així que els responsables del Teatre de la Santa Creu van estrenar una nova òpera amb doble il·luminació. L’entrada, conseqüentment, valia el doble de l’habitual. Es representava per primera vegada a Barcelona Così fan tutte de W. A. Mozart (1756-1791) i llibret de L. da Ponte (1749-1838). La partitura havia arribat directament del Teatre Imperial de Viena, on s'havia estrenat el gener de 1790. Barcelona s'avançava a ciutats com Milà i Londres, demostrant així el destacat paper que jugava el teatre barceloní en el context musical i operístic europeu de la dècada de 1790. Tanmateix, Mozart no hi va pas triomfar de seguida...

[Pepe Reche]

[3] Haydn a la Confraria de Velers
21 de març de 1804
La Creació de F. J. Haydn
Sala Principal de la Confraria dels Velers

Encara avui, quan escoltem La representació del caos que inicia l’oratori La Creació (1798) de Franz Joseph Haydn (1732-1809), entrem en un espai musical que ens deixa perplexos i confosos. És la mateixa perplexitat que van viure els assistents a la primera audició a Barcelona que va tenir lloc a la Confraria dels Velers el 21 de març de 1804. Hi havia el Baró de Maldà que, en el seu Calaix de Sastre, no es va poder estar d’esmentar el soroll, la violència d’aquesta obra, fins al punt que el dia de l’estrena el Baró va preferir escoltar-la des del carrer en haver assistit ja el dia abans, a casa Clariana o Múnter, a l’assaig general i no haver de patir “peraquè no m’estropeï los oídos”.

 [Oriol Pérez Treviño]

[4] Chopin i George Sand
Tardor de 1838

A la tardor de 1838, Frédéric Chopin (1810-1849) va passar per Barcelona per embarcar-se en El Mallorquín. Anava cap a Mallorca, juntament amb la seva amant George Sand (1804-1876) i els fills d’ella, cercant un bon clima per curar la tuberculosi que patia. Es van acabar instal·lant a la cartoixa de Valldemossa, mig abandonada: un espai ideal per a un romàntic. Hi va compondre, entre d’altres, la Polonesa en do menor, opus 40 núm.2 i la Masurca en mi menor, opus 41 núm.2. L’impacte de la parella amb la gent del poble va ser un xoc de trens i, al cap de poc, van decidir tornar a París. De tornada, segons el dietari de Vicenç de Pujol Pastor, van fer estada al palau dels Pastor d’Arenys de Mar –febrer de 1839— on ell va poder tocar un piano Pleyel acabat d’adquirir.

[Oriol Pérez Treviño]

[5] Liszt i el Gegant del Pi
19 d’abril de 1845
Franz Liszt tanca una gira europea a Barcelona

Després de dues setmanes a Barcelona, el 19 d’abril, Franz Liszt (1811-1886) es va acomiadar amb un concert al teatre que hi havia a l’actual Plaça Reial. Avesat a la improvisació, per acabar l’actuació va demanar als espectadors que li suggerissin alguns motius musicals. Van fer-li arribar una cavatina de l’òpera Ernani, una jota aragonesa, un tema inèdit i el popular El gegant del pi. Durant un quart d’hora va ampliar, transformar i jugar amb les melodies. Amb aquest gest de simpatia i virtuosisme, l’inventor del recital de piano va tancar una gira de set anys que l’havia fet travessar Europa, de Lisboa a Sant Petersburg. I va esdevenir, sense saber-ho, la primera celebritat musical que tocava a la ciutat.

[Joaquim Rabaseda]

[6] Wagner i Clavé
16 de juliol de 1862
Marxa Triomfal de l’òpera Tannhäuser de R. Wagner
Camps Elisis

La primera vegada que la música de Richard Wagner (1813-1883) va sonar a la península ibèrica va ser el 16 de juliol de 1862 a Barcelona, en la festa del Carme. Però no va ser pas al Gran Teatre del Liceu, que acabava de reobrir després de l’incendi que el va destruir l’any anterior, ni al Teatre Principal. Va ser als Camps Elisis, uns jardins que es trobaven al Passeig de Gràcia. La peça en qüestió va ser la Marxa Triomfal de l’òpera Tannhäuser, que van interpretar 60 homes de la Societat Coral Euterpe amb les veus femenines del cor del Liceu, y més de 60 instrumentistes, dirigits per Josep Anselm Clavé. Ell mateix havia portat a Barcelona aquesta música, que potser havia sentit en una trobada de societats corals al sud de França.

[Aleix Palau]

[7] La Sala Beethoven i Massenet
23 d’abril de 1881
Jules Massenet amb una orquestra de més de cent músics
Sala Beethoven

Als anys 1870, Evarist Arnús va comprar una illa de l’eixample per conservar el teatre i part dels jardins dels Camps Elisis, centre vertebrador del lleure a mitjans del segle XIX. Va remodelar l’espai i el va inaugurar el 23 d’abril de 1881. La Sala Beethoven havia de programar regularment música simfònica. Per això va contractar diversos instrumentistes per a la funció inaugural, amb una orquestra de més de cent músics. Als primers concerts van interpretar la sisena simfonia de Beethoven (1770-1827) i Marche solennelle, un encàrrec fet a Jules Massenet (1842-1912) per a l’ocasió. El compositor francès va obrir les portes del primer auditori de la ciutat amb un moviment simfònic i coral que al final entonava un majestuós «glòria a Beethoven».

[Joaquim Rabaseda]

[8] Richard Strauss i la Banda Municipal
19 de març de 1925
Banda Municipal de Barcelona dirigida per Richard Strauss
Plaça de Sant Jaume

“Visca Barcelona! Visca Catalunya!” va cridar Strauss (1864-1949) amb el braços enlaire des del balcó del Palau de la Generalitat. Era el 19 de març de 1925 i acabava de dirigir la Banda Municipal al bell mig de la plaça de Sant Jaume en la darrera de les quatre visites que va fer a la ciutat. El va convidar Antoni Nicolau, l’any 1897 a dirigir als concerts del Teatre Líric, i el 1901 per un programa simfònic al Gran Teatre del Liceu. El 1908 Lluís Millet el va dur al Palau de la Música, inaugurat feia tres mesos. I el 1925 va tornar per dirigir l’Orquestra Pau Casals. Fou llavors que va sentir la Banda Municipal i es va oferir a dirigir-la en un concert multitudinari que ha deixat imatges memorables.

[Aleix Palau]

[9] Manén enregistra Beethoven i Mendelssohn
Juliol i novembre de 1916
Concert per a violí i orquestra de L. van Beethoven i de F. Mendelssohn
Orquestra de His Master’s Voice a Barcelona dirigida per Concordi Gelabert

Joan Manén (1883-1971) va ser el primer violinista del món a enregistrar, l’any 1916, els concerts de violí i orquestra complets de Beethoven, Mendelssohn (amb l'eliminació estratègica d'alguns passatges per fer-los cabre en els discos de vinil) i, també, el de Max Bruch l’any 1921. En aquells anys de la Primera Guerra Mundial, Manén era considerat un dels grans intèrprets mundials, i es va refugiar a Barcelona per produir l’ambiciós enregistrament. L’orquestra era petita i molt escassa en cordes, com passava a tots els estudis d’enregistrament de l’època. Gràcies als discos conservats al Museu de la Música, i a altres fons sonors internacionals, podem tornar a sentir la romàntica interpretació de Manén, amb una personal línia melòdica.

[Sara Guasteví]

[10] L’Orquestra Pau Casals i Stravinsky
13 de març de 1924
Igor Stravinsky, Orquestra Pau Casals
Gran Teatre del Liceu

Els dies 13, 16 i 19 de març de 1924, al Gran Teatre del Liceu, Stravinsky  (1882-1971) va dirigir per primer cop les seves composicions a Barcelona: les suites de L’ocell de foc i de Pulcinella, l’òpera El rossinyol, i altres obres simfòniques. Va tornar a repetir l’experiència l’any següent, també pels Concerts de Quaresma, amb la mateixa orquestra i teatre. El compositor era valorat des de feia uns anys a la ciutat, sobretot des de 1917, quan la companyia de Diàguilev va revolucionar el ballet al Liceu. Encara hi tornaria el 1928, el 1933, el 1936 i, més discretament, el 1956. Les seves visites i actuacions van reforçar l’èxit d’un model avantguardista que va transformar els referents de la cultura catalana.

[Joaquim Rabaseda]

[11] La Passió de Bach al Palau de la Música
27 de febrer de 1921
Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach
Palau de la Música Catalana

D’ençà de la redescoberta de J. S. Bach (1685-1750) al segle XIX gràcies a l’impuls de Felix Mendelssohn (1809-1847), la música del compositor del barroc va anar-se consolidant en les programacions de tota Europa. L’Orfeó Català va ser capdavanter a estrenar a la Península Ibèrica les grans obres corals: la Missa en si menor el 1911 i la Passió segons Sant Mateu el 1921. A la Passió, l’orquestra, dirigida per Lluís Millet, va reunir uns instrumentistes excepcionals: Eduard Toldrà i Josep Recasens al violí, Gaspar Cassadó al violoncel i Albert Schweitzer a l’orgue i exercint d’assessor expert en l’obra de Bach. Entre els solistes, Andrea Fornells, Concepció Callao i Emili Vendrell cantant, és clar, l’original en alemany.

[Mercedes Conde Pons]

[12] Arnold Schönberg a Barcelona
Novembre de 1931 – Primavera de 1932
Baixada de Francesc P. Briz

És potser un fet poc conegut, però Arnold Schönberg (1874-1951) va compondre a Barcelona bona part del segon acte de l’òpera Moses und Aaron, un dels seus títols més significatius. Ho va fer a Vallcarca, a la Baixada de Briz (actual carrer amb el seu nom) on va residir amb la seva esposa Gertrud des del novembre de 1931 fins al juny de 1932. S’hi van establir per buscar un bon clima meridional i Robert Gerhard va tenir cura que el seu mestre hi tingués una bona estada. Allí hi va néixer la filla de la parella, Núria Dorothea, i sempre més van recordar càlidament aquells mesos. Casualment, entre el 5 i el 7 d’abril, va ser a Barcelona per dirigir l’Orquestra Pau Casals un altre gran deixeble, Anton Webern.

[Oriol Pérez Treviño]

[13] Berg i l’àngel del Palau
19 d’abril de 1936
Violinkonzert d’Alban Berg s’estrena al Palau de la Música
Louis Krasner, violinista, i l’Orquestra Pau Casals dirigida per Hermann Scherchen

Louis Krasner i l'Orquestra Pau Casals van estrenar Violinkonzert d'Alban Berg (1885-1935) al Palau de la Música Catalana en el marc del XIV^è festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània. Dedicat a la filla d’Alma Mahler i l’arquitecte Walter Gropius, que havia mort just feia un any, l’obra es va convertir en un rèquiem pòstum del mateix autor, qui també havia mort feia pocs mesos. La reivindicació de la memòria d’una noia angelical i del compositor traspassat van esdevenir el darrer cant líric d’una època tensa i difícil, l’última primavera que va donar pas a un dels hiverns més llargs i terribles de la història europea.

[Joaquim Rabaseda]

[14] Britten a Montjuïc
21 d’abril de 1936
Suite Op. 6 per a violí i piano de B. Britten amb Antoni Brosa, violí, i Benjamin Britten, piano
Palau de la Música Catalana

Benjamin Britten (1913-1976) va fer estada a Barcelona la primavera de 1936. Sempre va recordar els dies feliços a la ciutat, on va conèixer l’escriptor Peter Burra i el compositor Lennox Berkeley, tots participants del festival de la Societat Internacional de Música Contemporània. Britten hi va estrenar la Suite Op. 6 per a violí i piano acompanyat d’Antoni Brosa. El 20 d’abril, en un festival a Montjuïc, va sentir melodies tradicionals catalanes que van ser la llavor de la Suite Mont Juic. La va escriure l’any 1937 amb Berkeley mentre rebien amb horror les notícies de la guerra a Catalunya. La va dedicar al seu gran amic Burra, mort en un accident d’aviació mentre s’entrenava per ajudar a la força aèria de la República Espanyola.

[Aleix Palau]

[15] L’Orquestra Municipal, Toldrà i Messiaen
22 de febrer de 1949
Simfonia Turangalila  d’Oliver Messiaen s’estrena al Palau de la Música
Orquestra Municipal de Barcelona dirigida per Eduard Toldrà

Amb el títol Trois Tâlas, l’Orquestra Municipal de Barcelona va estrenar al Palau de la Música tres moviments dels deu que té la Simfonia Turangalila d’Olivier Messiaen (1908-1992). Aquesta versió va ser presentada a París, Viena i Barcelona abans de l’estrena a Boston dirigida per Bernstein el desembre de 1949. Yvonne Loriod –després esposa del compositor— va tocar el piano i Ginette Martenot les ones Martenot. Messiaen va escriure per Barcelona: “un cant d’amor: nostàlgic en el primer moviment, tendre en el segon i apassionat en el tercer.” Quan Messiaen va sortir a saludar, el públic va protestar sorollosament aquella música ‘tan moderna’; el mateix va passar a Boston.

[Jorge de Persia]

[16] Robert Gerhard al Jardí dels Tarongers
11 de juliol de 1954
Concert per a piano i orquestra de cordes de Robert Gerhard
Jaume Padrós, piano, i Orquestra Catalana da Camera dirigida per Jacques Bodmer
Jardí dels Tarongers

La programació que Josep Bartomeu presentà al seu domicili de l’any 1948 fins el 1958 és, sens dubte, un cas excepcional en el panorama musical de Barcelona. L’home que acollia «la música ignorada dels antics i els experiments dels contemporanis» dedicà el curs 1953-54 a Arnold Schönberg i la seva escola. Al concert Schönberg i després, s’hi interpretaren obres de Jaume Padrós, Joaquim Homs, Manuel Valls i Arnold Schönberg, a més del Concert per a piano i orquestra de cordes de Robert Gerhard (estrenat el 1951 al Festival d'Aldeburgh). Montsalvatge el comentà a Destino: «imposible resumir en unas pocas líneas la impresión de equilibrio, seguridad y claridad que produce esta música que es, además, aguda, valiente y original».

[Martina Ribalta Coma-Cros]

[17] Bayreuth al Liceu
Del 16 d’abril a l’1 de maig de 1955
Parsifal, Tristan und Isolde i Die Walküre de R. Wagner en una producció del Festival de Bayreuth
Gran Teatre del Liceu

L’abril de 1955 el Festival de Bayreuth va sortir per primera vegada del seu santuari alemany. Ho va fer per venir al Gran Teatre del Liceu, amb orquestra, cors i escenografia a representar tres grans mites wagnerians: Parsifal, Tristan und Isolde i Die Walküre. Eugen Jochum i Joseph Keilberth es van alternar en la direcció musical, i entre un repartiment vocal de primera van destacar Wolfang Windgassen, Hans Hotter, Christl Gotlz i Marta Mödl, emmarcats en la trencadora posada en escena de Wieland Wagner. Parsifal ja havia estat representat al Liceu per primera vegada fora de Bayreuth en la coneguda nit del 31 de desembre de 1913, aprofitant la d’aleshores diferència horària amb Alemanya.

[Aleix Palau]

[18] Alicia de Larrocha inaugura L’Auditori
22 de març de 1999
Concerto breve de Xavier Montsalvatge
L’Auditori

Aquell dia L’Auditori va obrir per primer cop les portes al públic amb un concert de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya dirigida per Lawrence Foster i amb Alicia de Larrocha (1923-2009) de solista. La pianista barcelonina feia ressonar les parets de la Sala Pau Casals amb una partitura ben significativa, el Concerto breve de Xavier Montsalvatge, que el compositor li havia dedicat en el 25è aniversari de la seva carrera. Qui millor podia tornar a fer sonar aquesta partitura en un esdeveniment tant significatiu per a la ciutat?. Ambaixadora mundial de la música catalana i espanyola i, sens dubte, la més internacional, Alicia va triar L’Auditori en una altra data transcendental: el seu comiat del públic el 24 de gener del 2003, també amb l’OBC. Tenia 80 anys i en portava 75 als escenaris. No és estrany que la sala 4 de L’Auditori porti el seu nom!

[Mercedes Conde Pons]