Blog

Enregistrament del 3 al 5 de gener del 2000 a la Col·legiata del Castell de Cardona de les sonates per a viola da gamba i clavicèmbal de Johann Sebastian Bach. Jordi Savall, viola d’arc, Ton Koopman, clavicèmbal construït per Christian Zell a Hamburg, Alemanya el 1737. MDMB 418

Recuperar la veu dels instruments històrics mai és una cosa senzilla i no sempre és possible. Sovint les intervencions que s’han fet, sigui pel desgast propi del seu ús o per adaptar-lo a les exigències musicals de cada època, poden portar un instrument a un estat molt diferent de quan fou construït. També la mala conservació pot deixar-hi ferides irrecuperables.

El clavicèmbal construït per Christian Zell a Hamburg el 1737 ha viscut diverses intervencions que sortosament no ens han impedit recuperar el seu so. Fou adquirit pel Museu de la Música de Barcelona l’any 1947 als col·leccionistes Folch i Torres – Baget. Tot i que tenim referència documentada de dues restauracions  anteriors, podem situar l’any 1980 com l’inici d’un plantejament clar de restauració amb criteris històrics. La revisió de les anteriors restauracions i l’estat de conservació en que es trobava, indicaren clarament la importància i possibilitat real de disposar d’un instrument del barroc que podria sonar en unes condicions molt properes a les del seu origen.

La restauració, a càrrec del constructor Joan Martí, es realitzà a partir del criteri del màxim respecte possible als materials i tècniques de l’època. Prèviament i durant el procés es van fer anàlisis de fustes, coles i pigments amb tècniques com els raigs X i els infrarojos per determinar les parts originals i les modificacions existents. També l’estudi dels altres dos únics clavicèmbals que es coneixen de Christian Zell, conservats a Alemanya, contribuí en les decisions que es varen prendre.

Evidentment existeixen parts de l’instrument que s’han de canviar periòdicament pel desgast degut a l’ús. Les cordes en són un clar exemple: es van substituir per cordes de ferro fetes amb criteris històrics. D’altra banda, els saltadors són una part vital dels clavicèmbals. El moviment de cada saltador per la seva guia en ser accionat per la tecla ha de ser precís, i el temps i l’ús comporten un desgast que s’ha d’anar controlant. S’observà que en la restauració anterior s’havien canviat els saltadors i les guies, que s’havien conservat a part. Encara que les guies guardades fora de l’instrument no és segur que fossin les originals, es considerà més adequat retornar-les a l’instrument. Els saltadors suposadament originals no estaven en condicions de funcionar i era més adequat conservar-los com a document històric. Els nous saltadors eren correctes, i es van col·locar amb molles de pèl de senglar seguint l’antiga tradició. Els becs eren de plàstic flexible. S’optà per deixar-los, ja que posar-ne uns de ploma d’au en un instrument que s’ha d’utilitzar musicalment significa una conservació i harmonització constant. No obstant, es valorà que aquesta intervenció es podia fer en qualsevol moment que es prengués la decisió de fer-ho, ja que es conservaren els saltadors suposadament originals amb restes de becs de ploma que podrien servir de model.

Un cop finalitzada la restauració, l’instrument s’ha mantingut en estat per a ser utilitzat musicalment. A part dels treballs de conservació i manteniment, per als enregistraments o audicions musicals es fa una posta a punt, harmonització i afinació.

El 1998 l’enregistrament del CD Música de tecla hispànica, en el qual figurava una peça interpretada amb el clavicèmbal Zell, va evidenciar la qualitat i l’interès històric de l’instrument. L’any següent Jordi Savall, bon coneixedor del Museu de la Música, mostrà interès en enregistrar les sonates per a viola d’arc i clavicèmbal de Johann Sebastian Bach amb el clavecinista Ton Koopman: els millors intèrprets de música antiga i un instrument de l’època de Bach conservat al Museu de la Música de Barcelona. L’únic possible problema era el lloc d’enregistrament, la Col·legiata del castell de Cardona.

La conservació d’instruments antics com aquest clavicèmbal és possible fer-la en llocs com el  Museu de la Música per les condicions de conservació existents i per l’activitat que es duu a terme. La sortida de l’instrument de les instal·lacions del Museu comporta canvis sobtats de temperatura i humitat, riscos de contaminació biològica i risc de dany durant el transport i manipulació.

Ara bé, abans de restringir l’ús del nostre patrimoni cultural, calia estudiar-ho a fons abans de prendre la decisió correcta, ja que hi ha molts factors que hi intervenen.

En primer lloc, un enregistrament representa un document històric que es conservarà sempre. A més, es tractava de dos músics de primeríssim nivell mundial, i per tant amb una garantia de qualitat fora de dubte. Si fos un concert sense enregistrar possiblement ho hauríem de valorar d’una altra manera, ja que no en quedaria rastre documental. Enregistrar en un edifici del segle XI amb una història mil·lenària i qualitats acústiques excel·lents era també un valor afegit. Tenint en compte el bon estat de l’instrument, la garantia de supervisió per part del mateix Joan Martí i les condicions que oferia la col·legiata del castell de Cardona, vam prendre la decisió d’autoritzar el trasllat de l’instrument i l’enregistrament.

Un bon embalatge i un viatge amb furgoneta tranquil i distret parlant de música i instruments no van significar cap problema per arribar a Cardona. Les pedres romàniques van acollir bé al nostre delicat instrument. El fred no representava un perill, al contrari, els insectes no volaven en aquesta època i una estufa i unes mantes contribuïen a mantenir estable la temperatura. El restaurador posa a punt l’instrument, l’afina i estarà present durant tot l’enregistrament. El tècnic de so està preparat. Les mans de Ton Koopman acaricien les tecles del Zell del 1737, al seu costat unes altres mans, les de Jordi Savall agafen amb delicada decisió una viola tan sols vint anys més jove que el Zell. Sonen les primeres notes de la sonata IV per a viola da gamba i clavicèmbal de Johann Sebastian Bach.

Podeu escoltar-lo aquí:
BACH, J. S. Die Sonaten für Viola da gamba und Cembalo. Jordi Savall, Ton Kooman. Bellaterra: Alia Vox, 2000.