Blog

Captura de pantalla del catàleg CATICAT
Notícies

CATICAT en línia: els instruments de Catalunya, a l’abast

El projecte CATICAT (Catàleg d’Instruments de Catalunya) va començar el 2001 liderat pel Museu de la Música, amb l’objectiu de localitzar, inventariar i documentar totes les col·leccions públiques d’instruments musicals del país. En aquella primera fase es van identificar 17 institucions d’arreu de Catalunya amb col·leccions d’instruments, tant de titularitat pública com privada però sempre obertes al públic. L’equip tècnic del Museu de la Música es va desplaçar als 17 museus per accedir a més 1500 instruments, fotografiar-los i documentar-los exhaustivament. Els resultats d’aquestes campanyes de recerca van ser una base de dades en format Microsoft Access, amb una vintena de camps que descriuen el nom de l’objecte, les dimensions, l’autoria, el lloc, les inscripcions, la classificació organològica i un llarg etcètera. 

Base de dades inicial del CATICAT

Les dues dècades següents han estat vertiginoses: la digitalització ha fet possible un accés massiu i gairebé il·limitat a la informació sobre col·leccions, obres d’art i patrimoni en general arreu del món. Avui en dia, si no tens catàleg en línia, no existeixes. A banda dels catàlegs de cada institució, han sorgit moltes iniciatives col·lectives digitals de valorització del patrimoni, com Europeana, que, a més de facilitar l’accés a milions d’objectes patrimonials digitalitzats, en permet la reutilització. A més, les institucions patrimonials han desenvolupat estàndards i pautes normalitzades per a la catalogació d’obres d’art i per a les imatges digitals que les identifiquen. 

Captura de pantalla del catàleg d'Europeana

Tenint en compte aquest context, era clar que el projecte CATICAT necessitava revisió, actualització i desenvolupament, a més de, i per damunt de tot, una web que permetés publicar els resultats en línia. Gràcies al suport del Departament de Cultura, que va fer una aportació extraordinària al Centre Robert Gerhard per a la Promoció i Difusió del Patrimoni Musical Català, el 2020 vam poder reprendre el projecte per completar i ampliar la informació recollida en la primera etapa i publicar-la en un web específic, que permet consultar de forma conjunta un gran nombre de col·leccions d’instruments musicals de Catalunya. 

Aquest projecte s’inspira en iniciatives com la britànica MINIM, liderada pel Royal College of Music de Londres, o la francesa Base Nationale des Instruments de Musique de la Philharmonie de París. El Museu de la Música col·labora de fa temps amb aquestes institucions, amb qui comparteix la base de dades internacional MIMO (Musical Instruments Museums Online). CATICAT, doncs, vol ser la plataforma nacional per a la difusió del patrimoni musical català, concretament de les col·leccions d’instruments, al nivell de les principals col·leccions nacionals europees. 

Els passos a seguir han estat:

  1. Identificació de les col·leccions públiques o obertes al públic de Catalunya que contenen instruments musicals. A banda dels 17 museus que hi havia participat durant els anys 2000, vam fer una prospecció general per descobrir-ne d’altres, en total una cinquantena. 
  2. Contractació de la base de dades i el disseny de la interfície web. En paral·lel a la prospecció de col·leccions, vam sospesar diverses opcions per gestionar les dades documentals i les fotografies de les diferents col·leccions implicades. La millor opció era Coeli Platform, una eina al núvol per a la gestió de col·leccions patrimonials. Juntament amb els equips de Coeli i Edittio vam dissenyar l’aplicació de gestió de les col·leccions i també l’esquelet del futur web. 
  3. Contactes i reunions preparatòries. A tots els museus localitzats se’ls va fer arribar una carta d’invitació a participar, i durant tot l’any 2021 l’equip del Museu de la Música es va reunir amb els tècnics i direccions dels museus interessats per concretar l’abast del projecte a cada institució, les necessitats i compromisos de cada part i el calendari de les campanyes de documentació i fotografia. Degut a les restriccions per la Covid-19, els contactes i reunions van ser sempre en format telemàtic.
  4. Formalització dels termes i condicions. Els museus participants han de signar un document d’adhesió al projecte per tres anys, conforme als termes i condicions aprovats pel Consorci de l’Auditori i l’Orquestra, que són els següents:


Compromisos del Museu de la Música-Centre Robert Gerhard

Compromisos dels museus participants

  • Catalogar i/o revisar la catalogació existent de les col·leccions d’instruments musicals dels museus participants.
  • Realitzar fotografies d’alta qualitat dels instruments, amb els estàndards establerts. 
  • Coordinar les campanyes de documentació i els processos de migració de dades, correcció d’errors i unificació de criteris. 
  • Acreditar en tots els usos i formats la titularitat i pertinença de les peces a les institucions participants. 
  • Facilitar la informació resultant als museus participants, particularment les fotografies en alta resolució.
  • Assumir la contractació i tots els costos derivats de les campanyes de fotografia i documentació.
  • Permetre l’accés a les col·leccions d’instruments musicals de la institució per part del personal contractat per fotografiar-los i documentar-los. Això inclou preparar l’espai, moure les peces i supervisar les sessions. 
  • Facilitar prèviament fotografies i fitxes de catalogació en cas que ja estiguin disponibles.
  • Informar de canvis, actualitzacions o errors en les dades i de nous ingressos d’instruments musicals a la institució. 
  • Cedir al Museu de la Música les imatges, continguts i metadades sobre les peces per a l’ús exclusiu de CATICAT. 
  1. Definició de criteris i classificacions. Calia prendre moltes decisions per unificar terminologia i criteris. Per exemple, els accessoris com baquetes, arquets o botzines de gramòfon s’han inclòs a la base de dades perquè són imprescindibles per fer funcionar l’instrument. D’altres, com els faristols o estoigs, són a la base de dades però no estan publicats. Pel que fa a les agrupacions, el camp ‘Conjunts d’objectes’ de Coeli ens permet agrupar els instruments de tots els museus perquè al web sigui fàcil i intuïtiu explorar les col·leccions segons les característiques físiques o organològiques de l’instrument. Així, podem cercar o explorar per aeròfons, electròfons, teclats, instruments programats, etc.
  2. Realització de les campanyes de fotografia i documentació. Vam repartir les sessions fotogràfiques segons la zona geogràfica on s’ubicaven els museus. Es van fer entre 4 i 7 fotografies per peça, inclosos detalls, marques i etiquetes, amb fons gris i en format TIFF i JPG. A partir d’aquestes imatges, la documentalista va documentar cada instrument a la base de dades, en un entorn de treball específic per a CATICAT i partint de la informació proporcionada per cada museu i de la imatge en JPG, que és la que es puja a Coeli. En general, s’han informat tots els camps obligatoris segons el decret 35/1992 de desplegament de la llei de Museus, tot i que no s’han publicat tots (s’han deixat sense publicar les dades d’ingrés o procedència, per exemple).
  3. Sincronització amb el Museu de la Música. El catàleg en línia del Museu de la Música també està basat en Coeli, i totes les dades se sincronitzen periòdicament entre el programari de gestió de col·leccions (Museumplus RIA) i el Coeli del Museu. Per a CATICAT hem fet el mateix: sincronitzar automàticament les dades del Coeli-Museu amb el Coeli-CATICAT, de forma que no calgui entrar els gairebé 3000 instruments un per un.
  4. Revisió i depuració de les dades. Tot el que hem explicat als punts anteriors sembla molt fàcil, ràpid i automàtic: és el que els professionals de col·leccions coneixem com ‘el gran engany’. Com que ja ho sabem, un cop entrades totes les fitxes vam dur a terme un procés exhaustiu de revisió i validació de les dades, per detectar i corregir problemes de sincronització, manca de dades o incoherències. Per exemple, vam veure que en la sincronització de les dades del Museu de la Música hi faltaven uns 300 instruments que no apareixen al Coeli. El motiu: són les peces que no són propietat del Museu, sinó préstecs en comodat. També ens vam trobar amb centenars de peces que estaven a la base de dades però no es veien al web. El motiu: per error, estaven marcades com a ‘no publicar’. 
  5. Revisió del disseny i navegació web. El procés de creació i revisió del web s’ha dut a terme en paral·lel al de documentació. El Consorci de l’Auditori va registrar el domini caticat.cat a principis de 2021, i Edittio va desenvolupar el web amb revisions periòdiques per part de l’equip del Museu. En el tram final, calia comprovar que totes les dades de Coeli hi apareixen correctament i que no hi havia problemes de navegació. També vam recopilar fotografies de tots els museus participants, textos informatius sobre el projecte i informació corporativa.

Un cop fetes les revisions pertinents, el web CATICAT es va publicar en versió beta el passat 3 de maig, i ja estan en marxa diverses millores per fer la navegació més intuïtiva, ampliar la informació sobre museus participants i incloure-hi continguts narratius que posin en valor els instruments dels diferents museus. 

Catàleg CATICAT

A data d’avui, hi podem trobar instruments musicals presents en les col·leccions de 17 museus catalans: 

  • Museu de la Música de Barcelona
  • Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa)
  • Museu de Mataró
  • Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)
  • Museu Romàntic Can Papiol (Vilanova i la Geltrú)
  • Museu de Maricel (Sitges)
  • Museu del Cau Ferrat (Sitges)
  • Museu Romàntic (Sitges)
  • Masia d’en Cabanyes (Vilanova i la Geltrú)
  • Museu Pau Casals (El Vendrell)
  • Museu Frederic Marès (Barcelona)
  • Museu Palau Mercader (Cornellà de Llobregat)
  • Museu de Manresa
  • Museu del Joguet de Catalunya (Figueres)
  • Museu Etnogràfic de Ripoll
  • Museu Darder – Espai d’Interpretació de l’Estany (Banyoles)
  • Museu Arqueològic Comarcal (Banyoles)

caticat_04.jpg

Durant el 2022 està previst fer una nova campanya de fotografia i documentació en diversos museus que s’han adherit al projecte, com el Museu de Tortosa, el Museu Etnogràfic de Ripoll, el Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol de Girona, el Museu Etnològic del Montseny-La Gabella, el Tresor de la Catedral de Girona, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona o el Museu de la Noguera. A banda d’aquests, altres institucions de Girona, Lleida i Tarragona es troben en procés d’adhesió. Esperem, així, anar reunint en un punt d’accés únic tots els instruments musicals en col·leccions públiques de Catalunya, i fer visible un patrimoni sovint poc conegut i estudiat.