Blog

Fem un petit recorregut per diversos fons de l'Arxiu històric del museu:

Blanca Selva (1884-1942)

Blanca (o Blanche) Selva fou una eminent pianista, compositora i pedagoga, nascuda a França d’origen català. Entre 1924 i 1936 va viure a Barcelona, on va fundar la seva pròpia escola de piano. El fons documental de Blanca Selva al Museu de la Música consta de 2 àlbums de programes i premsa, i 3 partitures manuscrites atribuïdes a la pròpia Selva. No tenim constància de com va arribar al Museu. Els 2 àlbums estan molt treballats per la pròpia artista, tal com s’acostumava a fer aleshores: Selva hi enganxava programes de concert, retalls de premsa, butlletins, revistes, de forma que l’àlbum és un rastre, recordatori i catàleg de la seva activitat musical, viatges i relacions personals. En el fons d’Isaac Albéniz, del qual fou amiga i col·laboradora, hi trobem fotografies de Blanca Selva i la partitura del segon quadern d’Iberia, dedicat a ella.

Llegiu la seva biografia via Viquipèdia aquí.

Andrea Fornells Vilar (1890-1967)

Deixeble de Lluís Millet i Antoni Nicolau, va ser una de les veus més apreciades del país en el repertori de lied i també com a solista de l’Orfeó Català. El Museu de la Música custodia part del fons personal d’Andrea Fornells, que probablement prové del seu germà Francesc Fornells, també músic. El fons consta d’un programa de concert, 92 partitures, 7 poemes (6 en català i 1 en esperanto), 1 programa de concert i 1 mètode de cant escrit per la pròpia Fornells. Les partitures, la majoria manuscrites, són molt variades: vocalitzacions, exercicis, lliçons de cant o arranjaments de cançons populars, que mostren el treball diari de la veu i el repertori de l’artista.

Llegiu la seva biografia via Viquipèdia aquí.

Ònia Farga Pellicer (1882-1936)

Compositora, pianista, violinista, directora, empresària i pedagoga, va fundar la seva pròpia acadèmia de música i va gaudir d’un reconeixement unànime entre deixebles i col·legues de professió. Així es desprèn del fons Ònia Farga del Museu de la Música, que hi va arribar el 29 de febrer de 1960 procedent de l’Arxiu Municipal de Barcelona. El fons consta de diverses obres d’art (retrats, ex libris...), 37 cartes i postals, i 1 àlbum que recull 68 programes de concert i retalls de premsa relacionats sobre Farga i l’acadèmia que duia el seu nom. Aquest tipus d’àlbums és molt habitual en els fons personals de músics i artistes de finals del segle XIX i principis del XX.

Llegiu la seva biografia via Viquipèdia aquí.

Rosina Moya Albéniz (1920-2015)

Isaac Albéniz Pascual va ser una figura central en la vida musical europea a finals del segle XIX i principis del XX: nen prodigi, viatger, artista polifacètic, pianista virtuós i compositor de gran ambició. El fons Albéniz al Museu de la Música conté la documentació generada i aplegada per Isaac Albéniz, com també documentació familiar anterior i posterior.

Després de la mort d’Albéniz el 1909, la seva esposa Rosina Jordana i molt especialment la seva filla Laura van fer-se càrrec del llegat. Rosina Moya va créixer envoltada d’artistes, literats i músics. Laura, la seva mare, fou pintora, dibuixant i escriptora, amb mestres i amics com Eugeni d’Ors, Ismael Smith, Marià Andreu o Xavier Gosé. Amb la mort del seu germà Julio durant la Guerra Civil Espanyola, Rosina Moya es va convertir en hereva única del llegat de la família Albéniz i el 1976 va fer-ne donació al Museu de la Música.

El fons és molt variat i permet endinsar-se en la vida d’un personatge apassionant i polièdric. Conté més de 800 partitures, 85 monografies, 79 documents fotogràfics, més de 300 cartes i postals, 7 obres d’art, 19 objectes personals i commemoratius, i 5 capses d’arxiu amb documents administratius, documents acadèmics, agendes, diaris personals, quaderns de viatge, àlbums de programes de concerts i retalls de premsa.

Natalia Granados Gal (1900-1988)

Natalia va ser la cinquena filla d’Enric Granados i la seva esposa Amparo Gal. Natalia i el seu marit, Antoni Carreras i Verdaguer, van assumir la gestió de l’enorme llegat familiar i de mantenir viva la memòria del compositor lleidatà. A més de fer inventaris i ordenar el fons, van completar-lo amb retalls de premsa, programes de concert i documents diversos que mostren els homenatges, exposicions, concerts, festivals, monuments i tota classe d’activitats vinculades a Enric Granados entre 1916 i 1988.

L’any 1984 Natalia i Antoni dipositen part del fons familiar Granados al Museu de la Música, i a partir del 1988 el seu fill Antoni Carreras Granados es fa càrrec dels documents i objectes encara en mans de la família, amb diverses donacions (1991, 1993, 2009) i un llegat testamentari el 2013 que completa la donació del fons al Museu. Encara quedava un document molt valuós en mans de la família Granados: un quadern manuscrit amb records de joventut i memòries del propi Enric. Aquest document va arribar al Museu el 2015 per donació d’Isabel Granados, néta del compositor.

El fons està format per documents de tipologia molt diversa: 385 partitures, més de 800 documents fotogràfics, 1488 cartes, 14 capses amb documentació administrativa, retalls de premsa i programes de concert, i 45 objectes personals, commemoratius i obres d’art. Una part del fons Granados va ser donada per la família a la Biblioteca de Catalunya.