Blog

Arxius, centres de documentació, hemeroteques, llibres, webs. Volem sobretot possibles imatges relatives a concerts, i documentació particular com fotografies familiars, targetes o postals 

És majúscula, òbviament, la importància de la documentació que s'ofereix a les exposicions sobre l'Orquestra Pau Casals. En particular, trobem una fotografia de la pròpia Orquestra amb Eugène Ysaÿe el mateix 1927, el 23 d'abril, el mes abans del concert del Masnou; fent un repàs exhaustiu dels músics que hi apareixen, hi distingim molts dels músics de la d'El Masnou. El mateix passa, per exemple, amb la fotografia feta el 1929 on apareixen Casals i 33 violoncel·listes assajant la Sardana per a 32 violoncels del mestre vendrellenc. Existeixen, per descomptat, altres fotografies de l'Orquestra, tant del mateix 1927 com d'altres anys. 

Resulten útils els llistats de músics de l'Orquestra Pau Casals apareguts als programes de dos dels seus concerts (1920 i 1921), que consultem al Centre de Documentació de l'Orfeó Català (CEDOC), i que llistaven els músics per categories instrumentals i "plaça"; el 1930, també, són llistats a l'Anuario Musical de España, i al Fons de l'Orquestra a la BC es conserven nòmines dels músics per als anys 1922 i 1937.

Una hemeroteca significa notícies, dels músics i/o formacions dels músics, que poguessin incloure una imatge. El seguiment de la seva trajectòria concertística pot facilitar esbrinar formacions de cambra amb les quals treballessin, i potser n'existeix documentació visual on se'ls pot trobar (sobretot si com a solista el músic no adquirí una gran notorietat). Val a dir que qui escriu aquestes línies no ha fet tals cerques de manera exhaustiva per a cadascun dels músics (sí per a alguns). Hi ha altres textos útils: per exemple la citació d'un fragment de discurs de Joaquim Pena on tenia un record per a músics traspassats en anys anteriors, permetent això sospitar-ne l'absència, en algun cas després confirmada. O bé, un llistat de donatius per a la realització d'un monument a Juli Garreta, que permet fer algunes elucubracions prometedores, i també, la reproducció en un diari del llistat de grups d'instrumentistes que prendrien part al concert del 12 de juny del 1927 al Teatre Casal de Vilafranca del Penedès. En tots tres casos, els textos formen part de diaris digitalitzats consultables a l'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA). 

Pel que fa a llibres com monografies o diccionaris il·lustrats: Pepe Reche assenyalà, i Sara Guasteví buidà, el Diccionario de la Música Ilustrado del 1929 d'Albert Torrellas, Eduard Nicol i Jaume Pahissa, que ofereix primers plans molt esclaridors d'alguns dels músics. També la monografia sobre la Banda Municipal de Barcelona, de Josep Maria Almacellas, precisa la presència de músics (amb nom i cognoms) per any a la Banda, cosa que ens ha permès extreure el llistat dels que hi pertanyien el 1927: afortunadament, a l'entrada de Viquipèdia de la formació s'allotja una imatge en alta resolució també d'aquell any, que permet trobar-hi les cares d'alguns dels mateixos músics a la fotografia del Masnou, i per tant, "apostar per", si no esclarir plenament, qui són alguns d'ells (tornarem a comentar aquest darrer àmbit). 

Dels llocs web, precisament Viquipèdia, o bé blogs i monogràfics, com el blog de Josep Loredo, una meravellosa recopilació d'informació i imatges de formacions musicals de Catalunya, o el web sobre Eduard Toldrà (també monumental, centrant-nos aquí en la seva entrada per a l'Orquestra Pau Casals, que inclou una fotografia del que possiblement sigui el concert inicial de la formació; si més no, estem força segurs que coincideixen diversos dels músics amb l'ordre de les llistes per instrument del programa del 1920), i portals com Todocolección, que vindria a equivaldre parlar de col·leccions privades. Cerques ràpides d'alguns noms de músics resulten en veure imatges de fotografies, o programes de mà provistos de fotografies, penjats en aquest darrer portal, a l'espera de ser adquirits o ja venuts. Així hem pogut consultar, per exemple, una fotografia de Narcís Carbonell, o un exemplar de la pròpia fotografia del Masnou que inclou una llista parcial de músics suposadament identificats (aparentment, el propietari original i per tant identificat podria haver estat Domènec Pastor Massana, músic de la Banda Municipal i l'Orquestra Municipal, donat que a la capçalera de dit paper apareix tal nom). 

Comparació de fotografies. Focus en la fotografia de l'abril del 1927 amb Ysaÿe a tall d'exemple. El repertori del concert 

A la fotografia del Masnou hi apareixen 83 músics. El programa que va interpretar l'Orquestra en aquell concert, el 29 de maig del 1927, fou el següent: l'Obertura Der Freischütz de Weber; Leonora núm. 3 i la Cinquena Simfonia, de Beethoven; Nydia, sardana, de Garreta, i Els murmuris de la selva (del segon acte del Siegfried) i Obertura de Tanhäuser, de Wagner. Rellevants o no, un apunt i una sospita: el concert va ser a la tarda, a les 17h, però l'Orquestra Pau Casals havia donat aquell mateix dia un concert en el marc de l'Associació Obrera de Concerts, al Palau de la Música, a les 11h del matí (i que comptà amb la participació de Blanca Selva); així que sospitem que els músics, quan es feia la fotografia, podien acumular cert cansanci. Malauradament, no disposant per ara de capítols de crònica sobre com transcorregué el dia per a la formació (i sembla que no existeix premsa local d'aquell any), no sabem massa del possible ordre o pla per a aquell dia; no sabem quan haurien dinat els músics, ni on; potser la fotografia fos feta just després de dinar i abans del concert, o potser fos feta després, al vespre.

La fotografia amb Ysaÿe inclou 86 músics (87 si el comptem a ell) i correspon al concert que l'Orquestra Pau Casals oferí el 23 d'abril al Palau de la Música, segon dels Festivals Beethoven commemoratius del centenari de la seva mort; el programa va incloure la Segona Simfonia, el Concert per a violí i la Cinquena Simfonia, amb Casals com a director i amb Ysaÿe com a solista en el concert (també tocà a la cinquena). Hi ha una qüestió d'òbvia importància: la col·locació dels músics. Mirant-nos la fotografia, en primer pla, a l'esquerra, hi trobem els violins primers; a la dreta, els violins segons. En segon pla (darrere dels violins primers i violins segons, respectivament) hi tenim a l'esquerra els violoncels, i a la dreta les violes; les arpes són a la dreta entre els violes i els violins segons. 

Entremig d'aquests dos sectors de cordes, en columna darrere el director, hi ha vents: flautes, oboès, clarinets, fagots. En tercer pla (darrere els grups de corda i vents), d'esquerra a dreta, trobem alguns contrabaixos, les trompes, les trompetes, els trombons... I al fons, a l'esquerra, la segona fila de contrabaixos, i a la dreta les percussions. 

Davant la pregunta de si a la fotografia d'El Masnou hi apareixen estrictament els músics que van tocar al concert, semblaria arriscat suposar-ho afirmatiu sense reserves. Mancats d'alguna evidència que ho confirmés, la manera idònia de donar-hi resposta seria amb el "Qui és Qui" complet, i contrastar-ho amb les nòmines d'aquell any, per ara no localitzades. O amb una altra fotografia de l'orquestra en formació al propi concert d'El Masnou, cosa de què fins on sabem no disposem. 

Si malgrat tot insistíssim en la idea que a la fotografia hi pogués aparèixer estrictament la formació que intervingué en aquell concert (imaginant-nos que just després dels darrers aplaudiments els qui omplien l'escenari van anar desfilant cap al pati del Casino per a fer-se la fotografia), i sabent que al concert s'interpretaren aquelles obres (desconeixem si s'afegiren obres fora de programa que poguessin exigir el concurs d'instrumentistes que no fossin necessaris en cap de les obres del programa), comprovar la instrumentació requerida per a tals obres donaria una idea dels grups d'instrumentistes suposadament requerits, i per tant, propiciaria descartar la presència de diversos músics del llistat inicial. Tornarem a aquesta qüestió més endavant, tot comentant una altra font. 

Teoritzant (i a vegades demostrant) identificacions 

Posant sobre l'escriptori les diverses identificacions singulars clares, fotografies de l'Orquestra, llistats i altres puntuals documents visuals com caricatures o dibuixos, el #quiésqui troba una fase força més completa, malgrat que encara amb moltes incògnites. D'una manera teòrica i per tant provisional, preferim l'ordre d'una o altra de les llistes (o parts d'aquestes) com a referent per a escatir la plantilla present a la fotografia d'El Masnou: basculem entre la llista de l'Anuario del 1930 i les anteriors quan veiem que alguns músics que tenim identificats no apareixen en aquesta però sí en aquelles.

Durant el 1927, diversos diaris van publicar llistes de donatius per a fer un monument al compositor Juli Garreta, que havia mort el 1925. A finals de juliol i primers d'agost trobem aquest. Només que ens haguem fixat una mica en tots aquells noms que amb motiu del #quiésqui acompanyen la pròpia fotografia d'El Masnou, ben aviat ens adonem que la pràctica totalitat dels que apareixen en aquesta "de Garreta", si no tots, són músics de l'Orquestra Pau Casals. Ometem de moment els dos primers noms (Joan Farrarons fou violinista, i el segon era violoncel·lista o contrabaixista). Quan arribem a Bonaventura Dini, núm. 65 (identificat per l'usuari de Twitter Josep Eudald), la cosa va a més: Dini era violoncel primer, i segons l'Anuario del 1930, Gabriel Rodó el segon, Alfred Pasqual el cinquè, i Sants Sagrera el sisè. Si a la fotografia amb Ysaÿe comptem violoncel·listes a partir de Dini i Rodó (41), i sabem que el 6è és Sagrera, la fila del darrere de Dini i Rodó han de ser el tercer, quart, cinquè i sisè, que segons l'Anuario serien Josep Umbert (63), Josep Pagès (23), Pasqual (71) i Sagrera (39). Lluís Millet i Farga el reconeixem a totes dues (61), novè; i Manuel Gallego, el desè (vuitè a la llista Garreta), és identificat com el núm. 13 a la fotografia del Masnou visible al web Todocolección.

Ens falten el setè i el vuitè; per la posició al llistat Garreta apareixen "Antoni Elies" i "Wangarner". No tenim notícia (potser és mera ignorància) que Antoni Elies fos violoncel·lista de l'OPC. "Wangarner" fa tot l'efecte que s'emprà a la manera de pseudònim, apostem que pel vuitè violoncel·lista, en al·lusió a Felix Weingartner, conegut director i compositor. El que sí que sabem és que, a la foto d'Ysaÿe, Millet i Gallego apareixen, cosa que només deixa allà dos violoncel·listes més, que ens semblen bastant clarament els números 70 i 25 del Masnou, respectivament. Mancats de més recorregut en aquesta indagació, només aventurem de manera provisional si no serien potser Joan Prat i Francesc Solà, donat que a l'Anuario són els que apareixen en setè i vuitè lloc, però és dubtós pel fet que a l'Anuario no apareixen ja ni Millet ni Gallego com a novè i desè, i en canvi a la fotografia dels 32 violoncel·listes els que aventurem com a tercer, quart, cinquè i sisè apareixen idènticament al·lineats, mentre que no hi veiem, si bé hi surten, els que al Masnou diem Prat i Solà.

Encara més dèbil pot ser una altra teoria: l'identificant de la fotografia del web Todocolección identifica erròniament el núm. 65, Bonaventura Dini, i hi escriu "Clot". Hi hagué dos notables germans violoncel·listes (de fet multi-instrumentistes, serien també trombonistes a la Banda Municipal des dels anys 30) de cognom Clot, Francesc i Esteve, i el segon de fet apareix a la llista de violoncel·listes que participaren en la interpretació de la Sardana per a 32 violoncels de Casals. Potser el setè o el vuitè fos Esteve Clot.

El nom que segueix al de Gallego és el de Jaume/Santiago Cortadella, contrabaixista. Aquest sector és més problemàtic. Per començar, entre noms de contrabaixistes s'intercalen noms de músics que no tenim indicis que ho siguin: sí que ho són Cortadella, Conrad Bas, Rafel del Pino, Pere Ribalta, Miquel Prat, Pere Cantarell i Jaume Sató; si per "Figueres" parlem de "Francisco Higueras", també ho seria; però en canvi, no tenim notícia que ho fossin Rafel Debesa (que seria viola) ni Artigues, que no sabem tampoc si no seria extra-musical. Per altra banda, dels noms de sota podrien també ser-ho Jaume Rodríguez, i "Valls", que potser és Pere Valls, primer contrabaix. I no hi surt Joan Gratacós. Si contrastem amb la llista de l'Anuario, hi tenim: Valls, Gratacós, Bas, del Pino, Sató, Higueras, Cantarell i Miquel Prat. És clar que Valls i Gratacós són el 55 i el 32 respectivament. I són mínimament clars, contrastant amb la fotografia d'Ysaÿe i la del concert de la Novena Simfonia de Beethoven, que al Masnou són contrabaixos el 8, el 24, el 46 i el 54; més dubtós, si bé ho aventurem, resulta afirmar que ho són també el 9 i el 44. Suposadament són vuit en total. Només veiem encara una possible teoria per fer: tenim la certesa que els que més ocupen les 4 primeres posicions són Valls, Cortadella, Gratacós i Bas, que serien la fila del davant. Els familiars de Cortadella van creure identificar Cortadella en el 49, que en realitat és Antoni Goxens, fagotista. Si era l'únic que els ho semblava, és possible que Cortadella (que podria ser el segon contrabaix a la fotografia d'Ysaÿe, al costat de Valls) no sigui a la fotografia del Masnou, i en canvi el 54, que apareix com a quart contrabaix bastant clarament, sí que hi és, i podria per tant ser Conrad Bas.

Passem per dos noms més, Pere Carbonell i Leonard Aroles: amb tots els contrabaixos vistos, creiem que aquests dos (el segon segur) són violins primers. Però per ara els deixem de banda: el següent nom que apareix és Dino Dini. Sabem que és violí segon, i sens dubte el primer violí segon; també així apareix a l'Anuario. Aquí també facilita la identificació la fotografia del concert al web d'Eduard Toldrà, ja que com dèiem és molt probable que els músics que hi apareixen siguin els mateixos llistats al programa de mà del 1920. Així mateix podem veure Santiago Burgués, segon violí segon. Però tornem a Garreta: llista D. Dini, Burgués, José Port, Antoni Morató, Fernández, Vicens Campmany, Tomàs Prunell, Ramon Vergés, Vicents Plantada i Francesc Pujol Mateu. Campmany en realitat és Company, i Francesc Pujol Mateu en realitat és Joan Pujol Mateu (el Francesc de l'Orfeó Català, recordem, és Pujol Pons). Si ara anem a la foto d'Ysaÿe, veiem el següent: la dupla D. Dini - Burgués concorda; i a la segona fila trobem els dos identificats amb que Jaume Ayats va encetar les identificacions, els violins segons Cèsar Fernández i Vicenç Company. Suposant que 1+1=2, a la foto d'Ysayë el tercer i quart violins serien Josep Port, 68, i Antoni Morató, 57. A la fila del darrere veiem el també identificat (per familiars) Ramon Vergés, el vuitè. Per tant, és molt probable que al costat qui hi ha és Tomàs Prunell, 34, que seria setè. Però després, arriba Vicenç Plantada, i al seu costat Joan Pujol (67): Pujol s'asseu a la darrera fila dels violins segons (fou identificat per familiars), i a la fotografia del web Todocolección, Plantada és identificat com el número 38: creiem, doncs, que des de Vergés (8è) la llista Garreta fa un salt a la fila del darrere, o sigui violins segons 13-16. A l'Anuario, la llista encaixa del primer al setè (D. Dini a Prunell), però el 1930 és possible que Plantada hagués "escalat" fins al vuitè lloc. Malgrat això, aventurem que la fisonomia de Plantada és prou clara com per a que l'identificand de la foto a Todocolección aquí l'hagués encertat. També tenim, a base de consultar fotografies, més aviat clar que qui Plantada té a l'esquerra a la foto d'Ysaÿe, pot ser Josep Doncel, el 47; apareix a la llista de l'Anuario. Un altre violí segon que apareix a Garreta i Anuario és Joan Cervera, però no li sabem posar cara de moment.

Una qüestió determinant és on hi ha la frontera entre violins segons i violes a les fotografies on l'orquestra apareix en formació, com la d'Ysaÿe. Assumint, per exemple, la presència de Bonaventura Dini i Rodó, primer i segon violoncels, es pot aventurar que al nostre hemisferi dret i en simetria hi trobaríem el primer i segon violes. No tenim notícia, a les llistes, d'un altre primer viola que no fos Joan Ribas (o Ribes). Per altra banda, i malgrat que sembla una mica dubtós donada l'alta lluminositat de la fotografia i el cabell blanquíssim del músic, semblem identificar Francesc Musolas (22 al Masnou) a la fotografia que presideix l'espai web del seu fons a la Biblioteca de Catalunya (variar-ne el contrast i la llum deixa entreveure que no apareix calb com semblaria, i trets com orelles o llavis són inequívocament idèntics).

A Joan Ribas, més enllà d'aquests apunts, l'aconseguim identificar per una fotografia del "Sextet Barcelona" apareguda als números de la revista Catalunya Ràdio del 15 de juliol i el 28 d'octubre del 1933. El Sextet l'integraven Domènec Ponsa i Ramon Vergés, violins; Ribas, viola; Rodó, violoncel; Joan Gratacós, contrabaix, i Pere Vallribera, piano. Podríem potser dubtar en el "quartet de corda", però no: es localitzen fàcilment fotografies de Rodó, Ponsa i Vergés que mostren que cap d'ells era calb; per tant, només ho pot ser el de segona fila a la dreta, que si bé no amb màxima claredat sí que s'endevina que seria el 33 a la del Masnou.

Recuperant la llista Garreta, veiem com Ribas i Musolas són els primers d'una successió de violistes: segueixen Alexandre Riera, Joan Mullor, Ramon Colomer, Josep Antonés, Enric Ainaud, Casià Casademont i Joan Ripoll. A l'Anuario Musolas no apareix, ni Mullor, ja que havia traspassat, i hi surten altres noms, com Claudi Agell (que estem força segurs que al Masnou no hi és), Rafel Debesa (que ja hem dit que sortia entre contrabaixos a la llista de Garreta) i Ignasi Gironella. Fa l'efecte per tant que a l'Anuario del 1930 s'hi mostren canvis que el 1927 no havien pres lloc. Si podem suposar que Enric Ainaud podria ser el 79 comparant per exemple amb la fotografia del Diccionario Ilustrado de Pahissa et al), veiem que a la foto d'Ysaÿe el trobem a la tercera fila de violistes, a la dreta de tot; i si contem, és el setè, tal i com a Garreta. També a Ysaÿe i a Garreta el vuitè és Cassià Casademont (el 48, el tenim identificat). Si assumim que estan com a 2, 4 i 4, malgrat que podríem equivocar-nos, sembla bastant possible que en aquest cas (violistes 1-9) pogués encaixar tot: Ribas (33), Musolas (22), Alexandre Riera (6), Joan Mullor (64), Ramon Colomer (27), Josep Antonés (7), E. Ainaud (79), Casademont (48), Joan Ripoll (45). No sabem qui podria ser el desè viola; a sota la llista de Garreta apareix inscrit "Juliverd de La La Costa" [sic], potser Josep Juliverd, però al Masnou sembla que no hi és. També podria semblar, però no ho afirmem ni molt menys, que el 53 resulti ser el desè viola a la foto d'Ysaÿe, i que resultés ser Debesa. Però és pura especulació. Per deixar els violes, afegim també que en altres fotografies de l'OPC formant (la de la 9a simfonia amb l'Orfeó Gracienc, o la del concert del 1920 on els membres es llisten al programa de mà) hi creiem reconèixer el viola que suposem Josep Antonés, gràcies a que en totes fa un posat on aixeca bastant el cap i obre una mica la boca.

Després de Joan Ripoll, comencen a aparèixer instrumentistes de vent. Primer dos fagots, que ja van ser identificats: Antoni Goxens (49) i Àngel Manén (fagot o contrafagot, 11). Tot seguit apareix Lluís Oliva (clarinetista, o clarinet baix, segons on es miri), que a la foto del web Todocolección apunten com al núm. 37 (i el núm. 37 el semblem reconèixer a la fila de Nori). Després apareixen dos trompes (Ramon Bonell i Jeroni Méndez, identificats, el 50 i el 17 respectivament), i un trombó (Francesc Mulet, identificat, segon trombó possiblement). Després, venen diversos músics, alguns d'ells violins primers, altres que signen també amb pseudònim, i diversos que només posen inicials. Abans d'anar als violins primers, passem pels instruments de vent. 

A més dels ja esmentats, entre els primers instrumentistes de vent que han estat identificats hi ha Jaume Poca (flautista, 62), Narcís Carbonell (flautista / flautinista, 74, esmentat al principi d'aquest text), Josep Nori (clarinetista, 56) o Cassià Carles (oboista, 35). Gràcies a la recerca de Pepe Reche a la seva tesi i en diversos articles, sabem correcte assumir que els quatre trompistes serien Bonell (50), Jeroni Méndez (17), Rafel Lleyda i Ramon Nolla; tots quatre apareixen com els trompistes de l'OPC a l'Anuario. Els dos darrers, contrastant amb la fotografia d'Ysaÿe i la del Masnou, sembla probable que puguin ser els números 40 i 28, respectivament. Pel que fa als trombonistes, al paper amb identificacions a la fotografia del web Todocolección s'apunta Gavín i Vidal als números 18 i 19, que concordaria amb l'Anuario si es tracta de trombó primer i tercer respectivament, parlant de Valentí Gavín i Pau Vidal. Sembla versemblant que l'identificand pogués ser Domènec Pastor pel fet que forces dels músics als que posa nom eren també integrants de la Banda Municipal, i de fet a la mateixa filera identifica altres dos músics, trompetistes: Josep Sanjuán, que seria el 20, i Miguel Bellera, que seria el 21. Encara diríem més: sospitem que amb els vents ens en podríem refiar, mentre que en algunes cordes no ho veiem gens clar. Curiosament, Sanjuán i Bellera apareixen com a trompetes primera i tercera a l'Anuario del 1930; com a segon hi apareix Llorenç Domingo, i trobem força clar que el segon trompetista a la foto d'Ysaÿe sigui el núm. 15, però no sabem del cert que sigui Domingo.

Abans d'anar als percussionistes, anem als violins primers. El concertino, identificat a l'inici de tot (com el mateix Pau Casals, Vicenç Company o Cèsar Fernández) és Enric Casals. Qui veiem com a segon violí primer a Ysaÿe (i el trobem en diverses fotografies arreu) és Ferdinand Guerin, que al Masnou és el núm. 59. Just al seu costat, tant al Masnou com a Ysayë, hi ha el senyor núm. 60, que molt probablement és Agustí Torelló (l'identifiquen a la foto de la web de Todocolección, sabem que era voltava els seixanta anys, a l'Anuario del 1930 apareix també com a tercer violí primer, i a Garreta a sota creiem que hi és també en inicials, "A. T.". És possible que el quart a Ysaÿe sigui Josep Maria Escolà, (és el quart nom a l'Anuario), però no creiem veure al Masnou; en canvi, també a l'Anuario, el cinquè, sisè, setè i vuitè són Domènec Forns, Joaquim Mestres, Joan Altimira i Rafael Vidal. Forns l'identifiquem tant des de la fotografia del web de Toldrà com des del Diccionario Ilustrado de Pahissa et al, com al núm. 36 al Masnou. Mestres, menys clar, recorda tanmateix bastant al núm. 66. A Altimira també se'l reconeix a Ysaÿe, i molt vagament potser a foto del web de Toldrà, i a part fou identificat per familiars, com al núm. 10; també a la foto del web Todocolección, juntament amb el núm. 78, sota qui apunta "Vidal", donant potser pes a que sigui Rafael Vidal. També allà per al núm. 76 s'apunta "Font", que el veiem a Ysaÿe i semblaria per tant un dels violinistes primers de la tercera fila (però hi havia un Josep Font i un Joan Font, i tenim entès que Josep era violista, a més Joan Font surt a l'Anuario; no sabem si Josep podria haver canviat d'instrument, o si aquest seria Joan). A Ysaÿe, a l'esquerra nostra de Font hi ha el núm. 75, seguit de potser Joan Torrens i Maymir (identificat per familiars com al núm. 16, si bé com a violoncel·lista, i al Masnou ja tenim 10 violoncel·listes, amb la qual cosa pensem que potser també fou violinista a l'OPC). No tenim nom per a qui aquest té a l'esquerra, ni per als violinistes del fons (si bé com ja hem dit apostaríem per que un d'ells és Lleonard Aroles); en tot cas creiem clar que són els números 58, 3, 26 i 2.

Pel que fa als percussionistes, sembla bastant clar que hi ha Eliseu Martí a les timbales (identificat al Masnou per familiars com al núm. 14, i lleugerament reconeixible a la fotografia d'Ysaÿe); al bombo, la silueta de qui hi apareix a la fotografia d'Ysaÿe sembla correspondre's força amb el núm. 69. Entre els dos possibles bombos, Dalmau Nogués i Andreu Olivé, sembla resoldre el dubte haver confirmat les dates de naixement i defunció d'ambdós: Nogués, nascut el 1877, tenia 49 anys al Masnou, i Olivé morí el 1938 als 78 anys, o sigui que en tenia 67 al Masnou. Apostem per tant que el bombo és Andreu Olivé (núm. 69).

I què passa amb els altres possibles percussionistes?

Al setmanari "Acció" de Vilafranca del Penedès publicat el 4 de juny del 1927 (per tant 6 dies després del concert del Masnou), es parlava del concert que prendria lloc el següent 12 de juny en aquesta població. No només s'hi apuntava el repertori del programa que l'Orquestra Pau Casals hi interpretaria, sinó que reproduïen un fragment del programa de mà on s'informava dels grups instrumentals que constituïen l'orquestra, per a un total de 87 professors.

Això ens permet plantejar alguns interrogants (no sabem si al programa del concert del Masnou, si existeix, podia haver-s'hi indicat quelcom similar). 

El primer: al Masnou podria haver-hi tubista, i podria no haver-hi ni tenora ni corn anglès, ni arpista, ni cap altre percussionista a banda de timbales i bombo. Ja ens preguntàvem d'entrada si el repertori podia determinar la formació que aparegués al Masnou, i donat que el repertori no difereix massa (Simfonia núm. 6 en comptes de la núm. 5 de Beethoven, una peça per a orquestra de cordes de Mozart, en comptes de l'obertura Der Freischütz de Weber, la resta idèntic) creiem que no seria descabellat plantejar que, exceptuant la possible reducció de nombre d'algun dels grups instrumentals, per la resta podria ser igual. Nos ens aclarim amb que hi hagués tres oboès (a no ser que el corn anglès fes d'oboè), tres fagots i tres clarinets, quan a les fotografies del 1927 solem veure'n només dos de cadascun. 

Segon: al Masnou podrien no aparèixer tots els músics que van tocar al concert. Si pensem en músics fins ara vistos que ens xoca no trobar, hi ha sobretot el flautista que apareix en les diverses fotografies del 1927 sobre l'escenari (i potser també en un dibuix que es conserva), Josep Vila. Donat que Esteve Gratacós tampoc apareix al Masnou, o simplement un dels dos no hi era (a la foto o al concert), o n'hi ha algun altre que de moment no hem sabut reconèixer. 

Com a penúltima qüestió, fem un petit esment de fonts i documents relatives a l'àmbit de la Banda Municipal. Com dèiem, hem extret de la monografia d'Almacellas la llista de músics que formaven part de la Banda el 1927; l'Anuario del 1930 també inclou llista de la formació, com també una fotografia, la informació del qual pertany al 1929 (en teníem també la del 1927, a Viquipèdia). Dèiem també que ens ajuda perquè forces dels músics tocaven tant allà com a l'Orquestra Pau Casals; tals músics no sempre toquen el mateix instrument a l'OPC que a la Banda (i només parlem d'instrumentistes de vent, percussionistes o contrabaixos).

En la identificació de quins músics aquestes fotografies de la Banda ens han ofert ajuda que enlloc més hem trobat abans? Sobretot, ens permeten confirmar del cert Sanjuán i Bellera (trompetistes a l'OPC), Pau Vidal (trombonista a l'OPC), Lluís Oliva Roca (clarinet o clarinet baix a l'OPC; qui té a l'esquerra creiem que pot ser Josep González, que el mateix 1927 esdevindria clarinet primer a l'OPC). Inquietantment, però, no hi sabem reconèixer Valentí Gavín. També hauria d'aparèixer Rafael González, un dels dos possibles tubes de l'OPC, com a trombonista, però no acabem de veure clar que cap dels trombonistes de la Banda s'assembli a ningú de la foto del Masnou.

El mateix enigma anterior amb el tuba Rafael González ens porta a una altra meditació: en alguns moments miràvem, però no ens en convencem, que potser no fos el núm. 53 (també havíem dit que potser podia assemblar-se al 10è violista a la fotografia d'Ysaÿe, i que potser tal violista fos Debesa, però tampoc tot això ho veiem clar). Però si el tubista al Masnou surt i no fos González, i suposant que no n'hi hagués algun altre que no tenim a la llista inicial del "Qui és qui", l'únic altre Tuba que podria haver-hi és Ramon Milà. Milà sabem que va traspassar (perquè és un dels esmentats per Joaquim Pena al discurs del 1930), però no sabem ara per ara el seu segon cognom i tenim tres Ramon Milà traspassats entre el 1927 i 1929 (63, 45 i 54 anys). Sigui quin sigui, podria ser que aparegués al Masnou. Els únics que ens semblen poder tenir aquesta edat dels que encara no tenim pistes de qui poden ser són el número 1 i el número 73. El 73 ha tingut diverses propostes d'identificació, però ara per ara no sabem qui és. Algú que creiem que fou sempre fix a l'OPC i de qui tampoc tenim notícia visual és Josep Ros, el segon obista. Podria ser que fos Ros, si bé costa de confirmar a partir de les imatges del suposat segon oboista a les fotos de l'Orquestra. Un últim interrogant seria que aquest suposat segon oboista i possible nom per al núm. 73 no fos corn anglès, i que no resulti ser Giordano Giordani, l'altre possible corn anglès apart de Vicenç Montoliu; sabem que va traspassar el 1927, però malauradament no hem tingut per ara davant l'acta de defunció, que ens confirmaria dia i mes i com a mínim asseguraria si és o no una possibilitat. 

També tenim un petit enigma en el número 12: a les fotografies de l'OPC formant veiem un músic a la fila dels clarinetistes que duu ulleres fosques; i precisament al Masnou també sembla haver-n'hi un, però mirant-los detingudament (i donada la poc òptima qualitat, no cal dir-ho) ens resistim a creure que puguin ser la mateixa persona: el de les fotos de l'OPC formant sembla tenir menys pèl i ser més gran. En aquest sentit pensaríem que potser es tracta d'Enric Galcerán, que apareix a l'Anuario, i que tenia llavors 47-48 anys. Pel que fa al número 12, però, insistim, no ho veiem per ara clar, entre d'altres raons perquè ens estranya que en no arriba a un mes hagués tret tant de bigoti. També  teoritzàvem que no fos Vicenç Montoliu Melià (pare de Tete Montoliu), corn anglès, però en tenim una fotografia pubicada en la revista Jazz de 1935 (era vuit anys posterior a la del Masnou per tant, si bé no sabem de quin any és la fotografia) que no ens ho aconsegueix esclarir massa.

 

I hi ha un últim cas "missió impossible", si pensem en el número 43. Segons l'identificand de Todocolección, podria ser Josep Trotta, cosa que no concorda si tenim suposadament ja els violoncel·listes. Al fons de tot de la fotografia d'Ysaÿe, hi ha una figura que podria semblar recordar a ell, però és insuficient per treure cap conclusió.

Actualització del 24 de gener de 2023: ens informen que el número 42 és Germà Sabat i Soler, reconegut i identificat pel seu fill.

Amb tot això exposat, i abstenint-nos de comentar altres indagacions que hem fet, resulta el següent estat del #quiésqui de l'Orquestra Pau Casals. Si voleu ampliar o descarregar aquesta imatge de sota, cliqueu aquí.

Llista dels que, de moment, veiem segurs (i que alguns els han identificat familiars):

01 Joan Prat i Forga, contrabaix
02 Miquel Prat i Forga, violoncel
05 Ramon Vergés, violí
10 Joan Altimira , violí
11 Àngel Manén, fagot
14 Eliseu Martí, timbales
16 Joan Torrents (violí o violoncel?)
17 Jeroni Méndez, trompa
18 Valentí Gavín, trombó
31 Francesc Mulet, trombó
32 Joan Gratacós, contrabaix
33 Joan Riba, viola
35 Cassià Carles, oboè
36 Domènec Forns, violí
42 Germà Sabat i Soler, violí
48 Cassià Casademont, viola
50 Ramon Bonell, trompa
55 Pere Valls, contrabaix
56 Josep Nori, clarinet
59 Ferdinand Guerin, violí
60 Agustí Torelló, violí
61 Lluís Millet, violoncel
62 Jaume Poca, flauta
65 Bonaventura Dini, violoncel
67 Joan Pujol, violí
74 Narcís Carbonell, flauta
s/n Pau Casals, director
s/n Enric Casals, violí
s/n Cèsar Fernández, violí
s/n Vicenç Company, violí

En aquesta segona llista, creiem que són els que diem, però podríem equivocar-nos (i benvingut l'error si algú ens el corregeix!):

19 Pau Vidal, trombó
22 Francesc Musolas, viola
28 Ramon Nolla, trompa
39 Sants Sagrera, violoncel
41 Gabriel Rodó, violoncel
49 Antoni Goxens, fagot

En aquesta tercera llista, ho veiem prou clar, però no hi posaríem la mà al foc:

06 Alexandre Riera, viola
07 Josep Antonés, viola
13 Manuel Gallego, violoncel
20 Josep San Juan, trompeta
21 Miguel Bellera, trompeta
23 Josep Pagès, violoncel
27 Ramon Colomer, viola
29 Dino Dini, violí
30 Santiago Burgués, violí
34 Tomàs Prunell, violí
37 Lluís Oliva, clarinet
38 Vicenç Plantada, violí
40 Rafel Lleyda, trompa
45 Joan Ripoll, viola
47 Josep Doncel, violí
57 Antoni Morató, violí
63 Josep Umbert, violoncel
64 Joan Mullor, viola
66 Joaquim Mestre, violí
68 Josep Port, violí
69 Andreu Olivé, bombo
71 Alfred Pascual, violoncel
76 Joan Font, violí
78 Rafel Vidal, violí
79 Enric Ainaud, viola

Quarta llista, no ho tenim gens clar o només sabem l'instrument que podien tocar:

03 violí
04 violí
08 contrabaix
09 contrabaix?
12 Vicenç Montoliu?, clarinet?
15 Llorenç Domingo?, trompeta
24 contrabaix
25 Francesc Solà?, violoncel
26 violí
44 contrabaix?
46 contrabaix
51 violí
52 violí
53 Rafael González?, tuba?
54 Conrad Bas?, contrabaix
58 violí
70 Joan Prat? violoncel
72 violí?
73 Josep Ros? oboè?
75 violí

Darrera llista, no en sabem absolutament res de res:

1
43
77