Blog

Quan la Colla de Sabadell començava a fer de les seves amb una barra de pa punxada en un paraigua, Miquel Llobet i Solés (1878-1938) ja era un guitarrista consagrat i doblava l’edat a aquell grup d’enfants terribles liderat per Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols. L’humor absurd i l’ambició avantguardista de la Colla va col·locar “la Manchester catalana” al centre de la vida artística del país, i Llobet també va participar en aquesta aventura cultural de la qual enguany se celebra el centenari.

La relació de Llobet amb Sabadell ja venia de lluny: era un habitual dels concerts i sessions musicals al Centro Musical Fernando Gausente, que funcionava com a escola de música, botiga i cafè musical amb concerts i altres activitats. Diversos documents del fons Llobet al Museu de la Música testimonien aquesta relació, com ara aquesta fotografia dedicada per Gausente i altres personalitats al guitarrista barceloní.

Un altre document interessant que testimonia aquesta estreta relació és l’àlbum de dedicatòries que Llobet va rebre el 1904 i que es troba al Museu de la Música. Aquesta llibreta conté dibuixos i dedicatòries de Fernando Gausente, Domingo Prat, Josep Vilatobà i altres músics i artistes del moment.

La música formava part de les inquietuds dels membres de la Colla de Sabadell, especialment a partir de la famosa conferència La música i les ciutats solitàries, que Francesc Trabal va pronunciar el desembre de 1920 a l’Acadèmia de Belles Arts. Pocs mesos després els membres de la Colla van fundar l’Associació de Música de Sabadell, que arribaria a tenir gairebé 600 socis i una temporada estable de concerts al Teatre Principal amb artistes de renom internacional. Miquel Llobet va actuar a Sabadell el 26 de gener de 1923, en plena efervescència de les activitats de la Colla, amb un repertori que incloïa obres originals per a guitarra de Ferran Sor, Napoleon Coste o Francesc Tàrrega, i també transcripcions d’obres de Granados, Albéniz o Falla.

A principis dels anys vint l’Associació de Música de Sabadell es va integrar en la Lliga Nacional d’Associacions de Música, que agrupava divuit associacions d’aquest tipus situades en ciutats petites i mitjanes de Catalunya. Això permetia portar artistes de renom ja que podien assegurar-se un nombre mínim de concerts en pocs dies. Per exemple, trobem Miquel Llobet en concert a Vilanova i la Geltrú, Reus, Granollers, Terrassa, Girona, Vic, Lleida, Tortosa o Manresa, sempre a través de les associacions musicals.

Els documents personals de Llobet ens mostren com el repertori no variava massa entre uns concerts i altres:

La llegendària clavecinista Wanda Landowska actuà a Sabadell el novembre de 1926 amb un programa de compositors barrocs i clàssics. També hi van ser el pianista lleidatà Ricard Viñes el 15 de maig de 1928 i el rus Arthur Rubinstein el 1930.

Els concerts de l’Associació eren veritables esdeveniments a la ciutat, tant per la qualitat dels intèrprets com per la cura en els programes de mà, obra del conegut impressor Joan Sallent. Aquesta ambició artística contrasta de manera encantadora amb la seu física de l’entitat a partir de 1926: una casa anglesa –amb el pati a darrere, típicament vallesana- al carrer d’en Font, al centre de la ciutat, i sorneguerament anomenada Casino dels Senyors. En realitat, era un antre ple d’andròmines que els incorregibles de la Colla van omplir d’instal·lacions com el ‘monument a la cosa’ o ‘el museu de les coses robades’, a més del famós drac amb el lema ‘Estem voltats de pocavergonyes’.

El 1928 l’Acadèmia de Belles Arts va acollir ‘Les nits amb cua’, un cicle avantguardista fora de la temporada de l’Associació. La presència de Ricard Viñes denota l’aposta de la Colla per la modernitat musical: s’hi va sentir música d’Erik Satie, Gabriel Fauré, Darius Milhaud o Germaine Tailleferre, a més dels compositors etiquetats com “anteriors a Beethoven”, una manera de començar a imaginar el concepte de música antiga. Llobet ja havia tractat amb Ricard Viñes des que a principis de segle, a París, s’havien relacionat amb el grup Société des Apaches, una colla informal de músics i artistes de tendència avantguardista, iconoclasta i antiwagneriana on hi participaven Albéniz, Debussy, Ravel, Viñes o Calvocoressi. El nom d’Apaches l’adoptaven, provocadorament, dels autèntics pocavergonyes del moment, força més temuts: els apaches, batejats així pels diaris de l’època, eren bandes de pillastres, raters i atracadors que es feien forts als carrers de Belleville, Ménilmontant i altres barris populars de París.

Després d’escandalitzar i sorprendre, d’escriure, xerrar i dibuixar, de fundar la Institució de les Lletres Catalanes, l’Associació de Música, els Amics del Teatre, els Amics de la Poesia, la revista Paraules, les Edicions La Mirada, de participar en mil i una iniciatives per impulsar la cultura i transformar la societat, la Colla de Sabadell es va dispersar amb la Guerra Civil i el posterior exili. Miquel Llobet va morir a principis de 1938, retirat dels escenaris i deprimit pel desastre bèl·lic. Un i altres van veure com tot allò que havien construït s’esfondrava. Malgrat tot, al cap d’un segle el llegat d’aquells pocavergonyes segueix ben viu, i podem resseguir-lo gràcies al llegat documental i a la feina de les biblioteques, arxius i institucions culturals.

REFERÈNCIES

100 anys de la Colla de Sabadell. Sabadell: Ajuntament de Sabadell, Generalitat de Catalunya, Institució de les Lletres Catalanes, 2019.
Picciano, Stefano. Miguel Llobet: la biografia. Bologna: Ut Orpheus, 2015.
Puig Molist, Carme. Les col·laboracions de Joan Oliver al Diari de Sabadell (1923-1928). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001.
Ramos Altamira, Ignacio. “Francisco Tárrega, Miguel Llobet y el Centro Musical de Fernando Gausente en Sabadell”. Roseta: revista de la Sociedad Española de la Guitarra, núm. 3, desembre 2009, pàgs. 46-59.
Riba, Javier (ed.). Miguel Llobet: del Romanticismo a la Modernidad. Córdoba: IMAE Gran Teatro, Ayuntamiento de Córdoba, Ediciones La Posada, 2016.