Blog

Aquell artefacte dissenyat per a ressonar de manera intencionada, ja sigui per acció de l’aire, el colpeig o el fregament, ens defineix l’instrument musical.  Les pedres són materials consistents i que poca ressonància semblen poder donar. Ara, bé que tenim una Edat de Pedra on la humanitat justament, la va desenvolupar fins a extrems molt sofisticats, esdevenint tecnologia punta. Què ho fa, llavors, que algú intenti musicar amb les pedres? Trobem estudis recents que relacionen música i pedres, i d’altres que insinuen fins i tot que el conjunt de Stonehenge podria haver estat un centre gegant d’instruments musicals de pedra.

Trobem exemples de “pedres musicals”, enteses com a objectes sonors, milers d’anys enrere a Àsia, entre Vietnam i Xina, que van desenvolupar conjunts de pedres “afinades”, i que sovint es trobaven a prop de les pintures rupestres. N’hem vist alguns exemples, com a “Eolssigu! Els sons de Corea”, on vam exposar el pyeongyeong, cedit per la Fundación La Fontana, o vegeu en aquest enllaç una dona tocant un litòfon (litos = pedra, fono = so), a Da Lat, a Vietnam. És també a Ha Noi, Vietnam, on trobem molts instruments de pedres força grans, tallades, penjades al sostre, que sonen al ser percudides.

A Gran Bretanya, no seria fins a mitjans del segle XIX que coneixerien instruments com el xilòfon, però en canvi cap al 1785, Peter Crosthwaite, fundador del primer museu públic a Lake District, va crear un instrument similar amb peces de pedra que trobava al riu Greta, a Skiddaw (via Ruskin Rocks), segurament influenciat pels que havia vist viatjant a Àsia, i que més endavant coneixeríem com a litòfons.

Quaranta anys després, Joseph Richardson va treballar en una versió més gran, tardant tretze anys en la seva construcció, i que li va permetre fer una gira europea. Altres van voler copiar l’invent amb aquestes pedres de Skiddaw, com els Abraham Brothers o William Till; l’instrument que feia servir als seus concerts, el Rock Armonicum (ca. 1880) (xilòfon de pedra), el trobem al Metropolitan Museum of Fine Art de Nova York.

A Cuba, els sonores picaven entre si dues pedres de riu, i també a Mèxic tenien les “piedras que cantan” (Shepherd, 2003). A Togo els kabiye fan música amb la percussió de les pedres, o els chokwe d’Angola, que fan sonar unes campanes de pedra anomenades sango, i també la txalaparta basca, i així arreu del món.

També les castanyoles tindrien un origen en les pedres, com les anomenades crusmata, o les que utilitzen els nens, anomenades “tarreñas”, més rústiques, o les basques (anomenades arxaluak). I encara algunes roques sonores que indiquen els límits d’un santuari, com la Roca de la Salve d’Encamp en relació al santuari de Meritxell, d’Andorra.

A Menorca, a finals del segle XIX, Antoni Roca Várez va idear i construir un litòfon, treballant i retallant les pedres: “Passejant per les seves terres, es va adonar que al colpejar pedres planes de diferent mida i gruix amb un bastó es produïen diferents sons, i així, va sorgir la idea d'ordenar un conjunt de pedres per tal d'aconseguir una escala de sons musicals completa” (via Viquipèdia).

Al catàleg internacional d’instruments musicals, MIMO, trobem només 15 instruments en la categoria de litòfon.

Al Museu de la Música no en tenim cap, però sí una flauta de jade (roca) del fons cedit per Quico Pi de la Serra. Trobem pedres (precioses, concretament rubís) a les flautes de vidre de Claude Laurent. I també tenim els discs de “pedra”, anomenats així perquè un dels seus components era la pissarra, però malgrat el nom, la rigidesa del material feia que es trenquessin molt fàcilment.

Per a curiositats, descobriu aquí un orgue fet amb tubs i teclat i part de mecanisme de pedra (concretament marbre).

O aquests dos exemples més contemporanis, una instal·lació de litòfon, The Reverse Sessions, i la composició “Masturbatory stone” d’Alfonso Pretelt, on no colpeja, sinó que frega la pedra amplificant-ne totalment el so. O bé un procés tangencial al tema del que parlem: la iconografia musical del Pórtico de la Gloria, de pedra, va servir per a recrear instruments de fusta, “De la piedra a la madera”. Vegeu aquí les “pedres que canten” a Mèxic. Vegeu en aquest vídeo de Pathé com sonen diversos xilòfons de pedra.