Blog

Ja comptàvem amb tres instruments de Nicolas Duclos al nostre fons, però gràcies a l’Institut de Cultura de Barcelona hem pogut comprar aquest violí construït al segle XVIII que estava al Regne Unit. El violí, que ha arribat en perfectes condicions i té ús musical, disposa d’un certificat d’autenticitat acreditat pel lutier John Dilworth. Abans de ser incorporat al fons del Museu, l’instrument s’ha sotmès a un procés d’anòxia per preservar-ne el bon estat i assegurar el de la resta d’instruments.

Hem recuperat per a la ciutat un violí construït a Barcelona a meitat del segle XVIII per Nicolas Duclos, un lutier francès establert a Barcelona  entre els anys 1740 i 1775, i que ell mateix afirmava ser 'deixeble d’Antonio Stradivari', tot i que no hi ha constància real d’aquesta relació, ja que, per les dates, sembla que no haurien pogut coincidir.

Vam aconseguir comprar-lo abans que fos subhastat i venut a mans privades, després d’una negociació que ha durat més d’un any. La venedora, la propietària d’un taller-botiga de violins, va contactar els responsables del Museu de la Música de Barcelona per saber si estarien interessats a adquirir-lo, en saber que el Museu ja disposa de tres instruments més del mateix constructor dins de la seva col·lecció.

Els altres instruments Duclos que conservem són una viola d’amor, un violí i un violoncel, tots exposats actualment a les vitrines de l’exposició permanent, però que ja no tenen ús musical. “El gran valor del violí recuperat és que, més enllà d’haver estat construït a Barcelona, se’n pot fer un ús musical, a diferència dels tres que ja tenim”, explica Marisa Ruiz, Cap de Col·leccions i Documentació del Museu. Ruiz també destaca que “el violí ens ha arribat en perfectes condicions quasi tres segles després. Es nota que ha estat en bones mans i que ha sigut molt ben restaurat”. Vlad Stanculeasa, concertino de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), ha tingut l’oportunitat de ser el primer en tocar-lo i atestar-ne el seu bon estat i l’excepcional qualitat del so del violí.

Arribat a un acord i superada la burocràcia necessària per a l’adquisició del violí, el mateix director del museu, Jordi Alomar, el va anar a buscar personalment al Regne Unit. “Es tracta d’un instrument molt singular i de gran valor patrimonial i musical”, explica d’aquest violí, que disposa d’un certificat original d’autenticitat signat per John Dilworth, conegut lutier anglès. També ha remarcat l’“excepcionalitat” d’aquesta operació, ja que el Museu sovint incorpora noves peces a la col·lecció “a partir de donacions, no de compres”.

Un cop va arribar el violí, el vam tractar amb anòxia i posteriorment hem fet un estudi organolèptic, l’hem descrit i fotografiat, perquè aviat sigui consultable al catàleg en línia d’instruments i, també, al CATICAT (Catàleg d’Instruments Musicals de Catalunya)