Blog

Aquest mes han sortit cedits vuit instruments del Museu de la Música de Barcelona amb destí al Museu d’Instruments de Música (MIM) de Phoenix, Arizona (Estat Units), un dels museus amb més instruments del món, per a una exposició temporal. Aquesta és una de les tasques importants d’un museu, així es poden mostrar obres de les col·leccions que es troben a les reserves i es promou l’intercanvi de peces entre institucions. Hem de pensar que la gran majoria d’obres dels museus del món es troben a les reserves, es calcula que al voltant d’un 80%; per tant només es mostra al públic al voltant del 20% de les col·leccions . Amb l’intercanvi de peces i les exposicions temporals del propi museu o d’altres institucions es permet mostrar peces que són més difícils de veure per al públic.

Però què implica per al museu cedir o mostrar peces que es troben a les reserves? Moltes vegades no és tant senzill com anar a la reserva, agafar la peça i exposar-la a la nova seu. Probablement, abans, s’haurà de fer un estudi de com està la peça, s’haurà d’avaluar si està en condicions òptimes de ser posada al punt, restaurada, transportada i exposada.

En aquest cas que ens ocupa, es va decidir enviar cap a la seu de Phoenix quatre instruments que es trobaven a l’exposició permanent del Museu i quatre que es trobaven a les reserves. Entre aquestes peces de reserva, trobem una arpa feta a Catalunya, entre els segles XVII i XVIII, provinent de la col·lecció Folch i Torres – Baget i que va entrar al Museu l’any 1947. Es tracta d’una arpa feta amb fusta de roure, cirerer, pollancre i botons de banús, amb peces de llautó de decoració, selletes de bronze i clavilles de ferro. Les cordes, de budell.

Es va decidir que per poder exposar aquesta arpa, primer s’havia de fer una restauració. Aquesta va consistir en encolar i consolidar les esquerdes i els desencolats del cordal. Es van reintegrar celletes de bronze que faltaven i es van construir botons de banús que s’havien perdut. Es van posar cordes seguint els gruixos de les que encara es conservaven i es va fer una neteja general, molt superficial, de tota l’arpa.

Al final, l’objectiu principal és que el públic especialitzat i, sobretot, el no especialitzat en les peces que es mostren, puguin fer una lectura clara de les obres que tindrà la exposició.