Blog

Amèrica Cazes Viladomat, va néixer l'11 d'abril de 1882 a la ciutat de Cienfuegos, Cuba. 

El seu pare, Celestino Cazes Carbonell va ser un dels joves que varen emigrar a Cuba a la recerca de fortuna, com els "indians" de l'època. Va regentar un magatzem de material tèxtil i queviures. La seva afició a la química i a la mineralogia  el portà a obsessionar-se per les mines i no va aturar-se fins a trobar llavors d’or de diferents quilats, fent fins i tot, recerca per intentar trobar la composició del brillant i la manera de fabricar-lo.

Com que el negoci prosperava bé, es va permetre disposar de treballadors, i com a conseqüència es van construir una nova casa a Cienfuegos gaudint, inclús, de personal de servei.

De la seva mare Rosario Viladomat Cuesta, Amèrica n’adquireix la seva base cultural i el seu afany per aprendre i descobrir coses noves. Ella és molt aplicada i continua els estudis, envoltada de flors, plantes, ocellets i tot tipus d'animals.

El 1889 el seu pare presenta mostres d’anyil i indi, plantes silvestres, ferros, carbó de pedra de mines pròpies i or. Tot plegat durant una Exposició de productes de Santa Clara, aconseguint la primera medalla.

Anys després el 1892, a l'edat de 10 anys arriben a Europa, desembarcant a La Corunya per traslladar-se després a la ciutat de Barcelona. Aquí es posarà en contacte amb els seus oncles catalans. És aquí on estudiarà i coneixerà el benestar de la burgesia catalana, de la mà dels seus familiars i amics paterns.

Amb la mort sobtada del pare, decideixen quedar-se definitivament a Barcelona, ​​fent-se portar des de Cuba tots els mobles i estris de la casa de Cienfuegos. Ella continua prenent classes de cant, piano i pintura a l’hora que augmenta, cada cop més, la seva passió per la lectura. 

Socialment a l'edat de 15 anys és presentada de llarg al Liceu de Barcelona. El 1904 amb 22 anys es casa amb Luis Coma i Cros, fill d'una adinerada família industrial. Amb el pas del temps i atès que té una delicada salut, guarda molt repòs i tot just surt de casa per assistir a missa i visitar la seva mare.

La pintura, la música i la lectura formen part, cada vegada més, de les seves activitats quotidianes. Reconverteix una de les seves habitacions en biblioteca on hi posa el piano portat de Cuba.

Més endavant en el temps, el 24 de maig de 1936, cedeix un altre piano, el «piano imperi Bierstedt de 1825» per a un concert de l’Associació Obrera de Concerts on participa també l’Orfeó Català.

Durant la guerra civil a Barcelona, ​​viu emparada per la bandera cubana amb la missió d'estar al costat dels “seus”. Va passar gana, va patir inquietuds i sobresalts, sempre sense defallir. Va salvar la llar, la vida del seu marit i la dels seus fills. Arrel de les seves relacions amb alts càrrecs de la Generalitat Catalana, aconsegueix treballar a l'arxiu municipal, catalogant tota la música catalana procedent dels registres de les cases. El seu fort caràcter la portà a anar i venir entre bombes i sospirs, esdevenint de vegades una “roja” o “comunista cubana” per tal de defensar la llar i la seva família.

Durant el període comprès entre 1940 i 1953 es dedica a realitzar el que ella mateixa denominava com a "Sessions íntimes": concerts domèstics a l'hora del te, convidant i fent-se acompanyar per dones i, sobretot, homes de la cultura, la música, l'art i la literatura.

Es coneixen a dia d'avui la celebració de 53 "Sessions íntimes" documentades, entre les quals 26 concerts, 21 conferències i 2 homenatges. Amèrica combinà, en aquestes sessions, la presència de grans personalitats de la cultura local i internacional del moment amb la presentació d’algunes joves promeses emergents, per a les quals actuà com a mentora.

Va aconseguir construir-se un oasi cultural en un dels moments més convulsos per la societat, on el dret a reunió no era autoritzat. Ella va saber cavalcar entre tots dos bàndols, amb l'objectiu de promoure la cultura i la música, convertint-se a la seva manera, i salvant les distàncies, en una dama del Renaixement. 

Morí el 1959, a l’edat de 77 anys.

El piano Bierstedt de 1827 que ens ha reunit avui (16 de febrer de 2020), destaca per la seva  singularitat essent actualment un dels 3 únics pianos catalogats d’aquest fabricant belga afincat a París. 

A causa de la història i de l’interès cultural que va tenir per a la ciutat l’activitat organitzada per la seva propietària Amèrica Cazes, la família Coma-Cros Raventós vam decidir donar-lo al Museu de la Música. 

Agraeixo en nom de tota la família la bona recepció i predisposició per part del museu. Estem segurs que el millor que li podia passar al pianoforte és, precisament, tornar a cobrar vida. Tenim clar que estar entre persones que estimen la música, la promocionen i saben gaudir-la seria, sens dubte, el desig de la nostra estimada "Abuelita Amèrica".