Blog

La corneta o cornetto és un instrument aeròfon del Renaixement i Barroc, molt similar a una flauta en quant a digitació, però amb una embocadura de broquet. De fet en català s'hauria d'anomenar corneta però aleshores es confon amb l'instrument de metall modern similar a la trompeta i per això habitualment es fa servir el nom d'origen italià "cornetto". La corneta està formada per dues seccions de curvatura més o menys pronunciada de fusta unides amb cola i recobertes amb pell i una anella de llautó. Podrem sentir-la en els primers compassos d’algunes versions de L’Orfeo de Claudio Monteverdi.

En aquest cas us parlarem de l’instrument MDMB 11200, construït a Espanya a principis del segle XVII, i cedida al museu per Jean-Pierre Canihac. L’any 2010 es va procedir a fer una restauració per a fixar elements i aturar el possible deteriorament. Anteriorment la fusta havia patit moviments entre les dues seccions, on alguna part d’una secció sobresortia més que l’altra. A la campana hi havia una esquerda i pèrdua de fusta. Algunes marques i restes (massilla, probablement cera de color negre) ens fan saber que ja havia estat intervinguda. I comptava amb altres patologies: uns forats molt petits a la part final de la corneta.

La pell, deshidratada, ha tingut pèrdues, especialment als laterals, coincidint amb la unió de les dues seccions on la fusta té mes moviment, i també hi ha pèrdues degudes al desgast causat per la forma octogonal i parts desencolades amb obertura entre les unions de les tires de pell. L’anella de llautó tenia brutícia i algunes ratlles pròpies de la manipulació, així com òxid. Malgrat tot, l’estat de la corneta en general era regular, no li faltava cap peça.

Els processos que es van dur a terme foren els següents:

• Neteja interior de la pols amb draps de cotó, i de l’exterior amb hisops humitejats amb aigua destil·lada.
• Neteja de l’anella amb àcid cítric, primer per immersió i desprès amb raspalls rasurats (només a l’exterior), neutralitzant amb aigua destil·lada. Abrillantament amb goma d’esborrar i amb una vitel·la.
• Encolament amb cola rebaixada i amb aigua destil·lada aplicat amb espàtula. Prèviament s’injectà aigua destil·lada amb alcohol per estovar la pell i humectar-la.
• Capa de protecció de l’anella amb cera microcristal·lina aplicada amb drap de cotó i brunyit un cop sec amb drap de cotó.
• Capa d’hidratació d’interior de la corneta amb oli d’ametlles i essència de trementina, aplicada amb draps de cotó, capa d’hidratació al cuir amb adob aplicada amb drap de cotó retirant l’accés i, un cop seca, brunyit amb drap de cotó.

Un cop restaurada, ja es pot aplicar el marcatge amb tinta blanca amb el número de registre del Museu. No està exposada, però la trobareu al nostre catàleg en línia.