Blog

Les mans dels músics han estat objecte de mitomania des del segle XIX, quan el virtuosisme romàntic va convertir l’ofici en llegenda. El públic atribuïa als intèrprets qualitats gairebé sobrenaturals, i les mans de pianistes, guitarristes i violinistes van esdevenir objectes de culte, relíquies a venerar.

Al Museu de la Música tenim nou escultures de mans de músics de principis del segle XX. Del mestre Enric Granados, que va morir tal dia com avui fa 105 anys, en tenim quatre exemplars, totes elles de mà esquerra, modelades en guix i en posició de tocar el piano. Un detall interessant és la presència, en dues de les mans, d’una canellera de cuir amb una efígie en miniatura de Ludwig van Beethoven.

També comptem amb dues reproduccions de les mans de Miquel Llobet, tot i que són força diferents: tenim la mà esquerra oberta sobre una superfície, amb els dits estirats, i la mà dreta en posició de tocar la guitarra. També són modelades amb guix, igual que la mà dreta del pianista Carles Vidiella. L’única escultura de mà de la qual sabem l’autor és la mà esquerra de Ricard Viñes, modelada en bronze pel famós escultor olotí Josep Clarà. Més modernes són les mans del pianista francès Yves Nat, modelades en guix per l’escultor italià Edoardo A. Minazzoli.