Blog

A Malson abans de Nadal (Nightmare Before Christmas), amb l’esplèndida banda sonora de Danny Elfmann, que aquests dies celebra el seu 25è aniversari, veiem ossos per tot arreu. Sense anar més lluny, el protagonista, en Jack, és un esquelet. Els ossos i la música tenen diverses relacions: comencem per l’anomenat os de la música -“musica” en la pronunciació popular-, referint-se a l’articulació del colze de la part posterior del braç, molt sensible als cops secs.

Trobarem ossos, també, com a decoració de tot tipus d’instruments: als teclats antics, a les costelles i mànecs de llaüts i arxillaüts, a mandolines i rababs, o als trasts d’algunes guitarres.

Fins i tot hi ha instruments de percussió fets amb ossos sencers, com el rascador o l’escaleta, també anomenada guitarra d’ossos. Tot i que també rep el nom de guitarra de canya, quan aquesta no està feta amb ossos, sinó amb tiges.

El xilòfon és un recurs habitual per simular el so dels ossos repicant, com podem sentir en la Dansa macabra o als fòssils del Carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns. Al museu podeu veure exposat un pincullo, una flauta procedent d’Ecuador, feta amb una tíbia; un damaru, tambor fet amb dos cranis humans invertits i enganxats en forma de rellotge de sorra que simbolitzen la unió del femení i el masculí; i un rkang gling, una flauta tibetana feta amb un fèmur humà i emprada sobretot a rituals funeraris chöd.