Blog

Aquest instrument és el saltiri MDMB 1733 construït al segle XVIII, amb vint-i-quatre ordres quíntuples de cordes. La seva taula harmònica, feta de fusta i de forma trapezoïdal, està decorada amb pintures de motius vegetals i florals en forma de garlanda, així com amb rocalles i arabescos estilitzats. Presenta dues rosetes circulars de pergamí, que actuen com a obertures acústiques, decorades amb els mateixos motius policromats. La caixa de ressonància, també de fusta, mostra decoració floral als riscles, amb detalls policromats similars.

Les cordes, de llautó i ferro, es tensen mitjançant clavilles metàl·liques. L’instrument disposa d’un pont continu i un altre dividit en quatre segments.

Abans de la restauració, l’instrument presentava un estat de conservació deficient: acumulació de brutícia, cordes desordenades o absents, i pèrdua de nombroses clavilles i celletes. La policromia de la taula harmònica mostrava ratllades degudes al frec de les cordes, i hi havia pèrdues a la caixa, sobretot als extrems. El marc daurat, especialment a la part frontal, estava desgastat i ratllat.

També es van detectar esquerdes estructurals, com ara una gran esquerda a la taula harmònica i fissures als laterals i al claviller. Una de les rosetes estava trencada i l’altra molt malmesa, amb decoracions diferents entre si. Malgrat això, conserva les tres potes originals, tot i que amb pèrdua de la seva policromia vermella.

Intervenció de conservació-restauració:

• Neteja de les superfícies de fusta amb aigua desionitzada aplicada amb cotó i pinzell suau.
• Tractament dels laterals amb una solució de TEA (trietanolamina) i aigua.
• Fixació dels elements despresos amb adhesius reversibles (Primal) aplicats de forma controlada.
• Reintegració de les cordes amb fil de niló, per respectar l’estructura original sense interferir-hi.

Gràcies a aquesta intervenció, es poden observar amb més claredat els detalls decoratius de l’instrument, i s’ha garantit la seva estabilitat estructural i conservació futura.