Projectes de recerca
Quintín Garreta, un espanyol a Nova York
L’Arxiu Històric del Museu de la Música és ple de retrats amb dedicatòries manuscrites. Aquestes imatges, sovint de qualitat i fetes en estudis fotogràfics, reflecteixen l’amistat, la relació professional o l’admiració artística entre la persona retratada a la fotografia i la persona a qui va dedicada. En alguns casos aquestes persones i relacions són ben conegudes i estudiades -tenim Enric Granados i Apel·les Mestres, o Joaquim Malats i Isaac Albéniz- mentre que d’altres contenen no pocs interrogants. És el cas de la fotografia amb el número 05.1911 del fons Isaac Albéniz. Es tracta del retrat d’un home, realitzat als estudis fotogràfics Fredricks del 770 de Broadway, Nova York, amb una dedicatòria escrita al revers:
La dedicatòria manuscrita diu:
"¡Aqui teneis oh gran pianista! la humilde prueba de aprecio de vuestro sincero amigo Quintin Garreta.
Al Sor Isaac Albeniz New York 18 Marzo de 1881
Hecho en Noviembre 1er de 1880”
La doble data sembla indicar que la foto es va fer el novembre de 1880, mentre que la dedicatòria la va escriure el 18 de març de 1881. El personatge de la fotografia i autor de la dedicatòria és clarament identificable: Quintín Garreta. Tanmateix, més enllà d’aquesta imatge i aquest breu text, no hi ha cap altra referència a Garreta en tot l’arxiu, ni tampoc en el fons de la Biblioteca de Catalunya o el Centre de Documentació de l’Orfeó Català. Sí que l’esmenta, tot i que de passada, Walter Aaron Clark en la biografia Albeniz: Portrait of a Romantic: segons ell, aquesta foto podria fer suposar que Albéniz va viatjar a Nova York després de passar per Cuba, on va fer concerts el febrer de 1881. Tanmateix, el New York Times no conté cap referència a l’estada o a concerts del pianista camprodoní a la ciutat, i no ha aparegut, fins a dia d’avui, cap evidència clara d’aquesta estada d’Albéniz a Nova York.
El repte era, doncs, descobrir qui era aquest tal Quintín Garreta i quina relació tenia amb Albéniz. Gràcies als arxius digitals de premsa històrica i de registres personals i familiars, tant catalans com espanyols i dels Estats Units, hem perseguit el rastre de Garreta d’una banda a l’altra de l’Atlàntic, amb algun resultat ben interessant i, evidentment, molts enigmes encara per descobrir.
Quintín Garreta va néixer a València entre 1835 i 1841. No hem localitzat la seva partida de naixement, però sí les diverses llistes de passatgers que arribaven als Estats Units en vaixell, i que indiquen l’edat, origen i ocupació dels passatgers, tot i que amb algunes incongruències entre si. La primera arribada documentada de Garreta al Nou Món va tenir lloc el 1875 a bord del SS Helvetia procedent de Liverpool, amb -segons aquest document- 35 anys.
Veiem com se li assigna l’ocupació ‘Gent’, abreviatura de ‘gentleman’, és a dir, no tenia ocupació coneguda en aquell moment. Ara bé, en la llista de passatgers de 1914 hi apareix com a ‘Merchant’, comerciant, procedent de Valencia, Spain. Efectivament, des que va arribar a Nova York es va dedicar al negoci immobiliari, com mostren diversos registres de compravenda de terres a Nova York.
Els documents localitzats ens indiquen que viatjava sovint d’un costat a l’altre de l’Atlàntic. Les diverses llistes passatgers el localitzen entrant a Nova York el 1880, 1892 i 1914. El New York Herald, diari editat a París en anglès per al públic nord-americà resident a França, l’esmenta el 9 de febrer de 1893 com a ‘American Visitor’ allotjat a l’Hôtel des Ambassadeurs. El 1880 el trobem a l’Havana -aleshores, encara espanyola- com a representant del diari Las Novedades, segons afirma el diari Revista económica en relació a una polèmica política al voltant del militar i escriptor Adolfo Llanos. Fou a Cuba, molt possiblement, on va poder conèixer Isaac Albéniz.
Un altre dels seus negocis era el de representant, testimoni o avalador per a diferents tipus de professionals. Segons la premsa, va presentar personalment al rei Alfons XII un invent d’un tal ‘Sr. Bosch’ o ‘Sr. Besk’, que havia de permetre dotar els bucs de fusta de la mateixa resistència i solidesa que els blindats, tal com explica la ressenya del diari Crónica meridional publicada l’11 de setembre de 1875. Garreta va presentar l’invent al monarca, que li va preguntar sobre l’Exposició Universal de Filadèlfia, que s’havia de celebrar l’any següent. Aquesta mateixa notícia la publica El Globo el 9 de setembre.
L’exemple més remarcable d’aquest paper d’aconseguidor és un document annex a la patent US383050 publicada per la United States Patent Office, on trobem el nom i la signatura de Garreta com a testimoni.
Darrera pàgina de la sol·licitud de registre per part de Rafael Guastavino, signada per Quintín Garreta en qualitat de testimoni.
Es tracta de la sol·licitud de patent de l’anomenada ‘volta catalana’ per part de l’arquitecte Rafael Guastavino (1842-1908), d’origen valencià com ell i un dels arquitectes més famosos del tombant de segle. Format a Barcelona, Guastavino fou autor d’edificis icònics com la Biblioteca Pública de Boston, la Grand Central Station de Nova York, l’hospital Mount Sinai o la catedral de Sant Joan Diví. També va ser empresari d’èxit amb les companyies Phoenix Building Company i la Tile Fireproof Building Company i, sobretot, inventor de sistemes de construcció avançats que van fer possible la construcció d’obres magnes com el metro de Nova York. L’aportació de Rafael Guastavino a l’arquitectura catalana també és molt remarcable, i avui en dia podem visitar un dels seus edificis industrials més importants: la fàbrica de ciment de la companyia Asland, fundada el 1901 per Eusebi Güell i situada al paratge del Clot del Moro, entre La Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug, al Berguedà. La fàbrica va estar activa fins a l’any 1975 i actualment alberga el Museu del Ciment, adscrit al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
Les participacions de Garreta a la premsa espanyola eren habituals, especialment en temes polítics dels dos països. El novembre de 1892 adreça una carta al diari barceloní La Vanguardia per explicar detalls i opinions sobre les eleccions a la presidència dels Estats Units, que s’havien celebrat el dia 8 amb victòria del partit demòcrata. La filiació política liberal i anticlerical de Garreta queda claríssima en aquests articles. El 22 de setembre de 1910 va publicar una carta oberta al setmanari madrileny El Motín, dirigit per José Nakens, en la qual expressa el suport absolut d’ell mateix i un grup d’espanyols residents a Nova York cap al president del Govern espanyol, José Canalejas, en les accions polítiques iniciades per separar Església i Estat. Hi adjuntava la còpia exacta de la carta que li havia enviat al mateix Canalejas el 31 d’agost, en la qual el felicitaven per un discurs pronunciat el juliol anterior i també per rebutjar les pressions del Vaticà i dels estaments eclesials a favor d’un programa polític que, literalment, ‘[...] llena universalmente los ojos de los pueblos libres y civilizados’. La carta està signada pel propi Garreta (amb l’adreça 2 Stone Street de Nova York) i una colla de ciutadans espanyols -homes i dones- residents a Nova York.
A més dels negocis i la política, Quintín Garreta encara tenia temps de participar activament en empreses culturals com la Societat Coral Catalana, una entitat d’arrel claveriana que van crear un grup de catalans a imatge i semblança de les societats corals que proliferaven a Catalunya. “Aviat apendrán los yanquis á llevarse l’barret al sentir lo nom d’En Clavé”, afirmava La Llumanera de Nova York en l’anunci formal de creació d’aquesta societat. El president era Artur Cuyàs –també director de La Llumanera- i el director musical, Mateu Sabater. Quintín Garreta és esmentat com a soci numerari de l’entitat en aquesta mateixa ressenya periodística.
Amb aquesta petita recerca no hem aconseguit esbrinar res més sobre la relació entre Isaac Albéniz i Quintín Garreta, ni si el músic català va trepitjar els Estats Units, ni si Garreta li va fer, també, d’aconseguidor. Però sí que hem descobert uns quants detalls curiosos i interessants sobre un home que no passava de ser un rostre en una fotografia, i que s’ha revelat com un personatge influent i ben connectat en una Nova York que, ja aleshores, era la ciutat que no dorm mai.
Referències
Clark, Walter Aaron. Isaac Albéniz: Portrait of a Romantic. New York: Oxford University Press, 1999, p. 46.
Crónica meridional, Any XVI, 11 de setembre de 1875, p. 2-3.
El Globo, Any L, núm. 162, 9 de setembre de 1875, p. 284.
La Llumanera de Nova York, volum IV, núm. 46, febrer de 1879, p. 4.
El Motín, Any XXX, núm. 37, 22 de setembre de 1910, p. 13-14.
“New York Passenger Lists, 1820-1891”. Quintin Garreta, 1875; citing Immigration, New York City, New York, United States, NARA microfilm publication M237 (Washington, D.C.: National Archives and Records Administration, n.d.), FHL microfilm 175, 756. FamilySearch (https://familysearch.org/ark:/61903/1:1:QVSK-351G) [Consultat el 15-7-2021].
"New York Passenger Arrival Lists (Ellis Island), 1892-1924", database with images, FamilySearch (https://familysearch.org/ark:/61903/1:1:JJQC-MMQ : 2 March 2021), Quintin Garreta, 1914. [Consultat el 15-7-2021].
The New York Times, 10 de juliol de 1888, p. 1.
Revista Económica, Any IV, núm. 168, 9 de gener de 1881, p. 258.
“United States, New York Land Records, 1630-1975”, FamilySearch (https://www.familysearch.org/ark:/61903/1:1:43P3-PRN2: 3 March 2021), Quintin Garreta, 1887. [Consultat el 15-7-2021].
United States Patent Office, Specification forming part of Letters patent No. 383050 (May 15, 1888). Rafael Guastavino of New York, N. Y. https://patents.google.com/patent/US383050A/en [Consultat el 2-2-2021]
La Vanguardia, Any XII, núm. 3435, 30 de novembre de 1892, p. 1-2.
Arxius digitals consultats:
- New York State Historic Newspapers
- The New York Times Machine
- Biblioteca Virtual de Prensa Histórica
- ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues)
- Family Search