Blog

Fins ara, cap llibre s’havia escrit exclusivament sobre Zumpe i el seu pianoforte. Així doncs, aquesta és la primera publicació dedicada exclusivament a aquest fabricant i els seus formidables instruments. El projecte de restauració del Museu de la Música de Barcelona del pianoforte de Zumpe & Buntebart de 1776, després d’un llarg procés d’investigació i estudi dut a terme per la restauradora Kerstin Schwarz, va ser l’origen d’aquest projecte.

Pablo Gómez Ábalos és l’editor i coautor d’aquest llibre. Destaca que aquest "sofisticadament simple pianoforte dissenyat i construït el 1766 per Johannes Zumpe (1726-1790) fou el vertader motor que impulsà el camí social, comercial i creatiu del piano”. D’aquí que el llibre posi en relleu a un constructor i un instrument d’importància capital en la història del piano i el situï en el seu context social. Per una altra banda, mostra a fons tot el procés de restauració.

Els capítols  del llibre estan escrits per reconeguts especialistes en la matèria com Michael Cole (investigador, clavecinista i pianista), Pablo Gómez Ábalos (investigador freelance, pianista i clavecinista), Kerstin Schwarz (organòloga, constructora i restauradora d’instruments de teclat antics) i Marisa Ruiz Magaldi (Cap de Col·lecciones i Documentació del Museu de la Música de Barcelona).  El sumari del llibre és el següent:

- (Prefaci) El piano de taula Zumpe & Buntebart (1776) del Museu de la Música de Barcelona, de Marisa Ruiz Magaldi.

- Johannes Zumpe, Gabriel Buntebart i el seu petit pianoforte en context, de Michael Cole.

- El pianoforte Zumpe des de la perspectiva del teclat. Una anàlisi de les fonts organològiques i biomecàniques, de Pablo Gómez Ábalos.

- La restauració del piano de taula de Johannes Zumpe & Gabriel Buntebart, Londres 1776, Museu de la Música de Barcelona, de Kerstin Schwarz.

- Bibliografia comentada de Zumpe i el seu pianoforte, de Pablo Gómez Ábalos.

- (Annex) Fitxa tècnica dels instruments Zumpe i Zumpe & Buntebart citats per Pablo Gómez Ábalos.

En el Prefaci es pot descobrir com va arribar l’instrument al Museu de la Música de Barcelona, el seu primer propietari, i com va ser el procés d’adquisició. Com diu la conservadora del museu, Marisa Ruiz: “En relació a aquesta peça de Zumpe, no hi va haver episodis extravagants, ni intermediaris ocults, ni moviments clandestins; cada passa de la sev adquisició està perfectament documentada, l’Ajuntament de Barcelona va ser extraordinàriament competent, el seu registre i documentació són impecables, i el piano sempre ha estat a disposició per a l’exposició al públic que, a tots els efectes, n’és el legítim propietari”.

El següent capítol del prestigiós investigador britànic Michael Cole situa l’instrument i als constructor (Zumpe i Bunterbart) en el seu context històric, donant detalls essencials dels materials utilitzats en aquests instruments i la seva construcció. Hi ha una breu secció sobre instruments falsificats i també sobre “Pianos arreglats” (combinacions d’aquests instruments amb un orgue petit), ja que l’instrument de Barcelona fou acoblat amb un orgue en algun moment de la seva història.

El capítol central està escrit per Pablo Gómez Ábalos i tracta de revelar com Johannes Zumpe no només va dissenyar un instrument cardinal en la història del piano, sinó un fructífer negoci d’una manera intel·ligent, des dels seus inicis fent l’exòtica guittar anglesa i fins i tot l’arà anglesa. La segona secció d’aquest capítol descriu l’origen i les influències en la creació dels primeres pianos de Zumpe, també mostra una investigació des del teclat en la recerca de la contribució de Johann Christian Bach en el disseny del prototip “ideal” de Zumpe.

El tercer capítol essencial del llibre tracta la restauració del piano Zumpe & Buntebart del museu per a ús musical. Es tracta d’un interessant informe de la restauradora alemanya Kerstin Schwarz sobre tot el procés de recuperació de l’estat ruïnós preliminar de l’instrument abans de la restauració. Mostra una anàlisi intel·ligent de les consideracions ètiques rere la decisió de procedir amb la restauració i diu: "Aquest piano de taula no perdria la seva originalitat en ser restaurat, sinó que, amb una acurada restauració, recuperaria la bellesa i el so original. Ha estat un bon exemple de com pot funcionar millor una restauració”.

El darrer capítol és una breu bibliografia comentada de Gómez Ábalos, que actualitza els estudis de referència al voltant del piano Zumpe. El llibre acaba amb un apèndix, que és una fulla informativa de cada piano Zumpe esmentat en els capítols (18 instruments en total). El llibre està escrit en tres idiomes (català, castellà i anglès) i es pot adquirir tant en la versió impresa com en la versió electrònica amb material audiovisual (entrevistes i interpretacions musicals). Totes les còpies en versió impresa inclouen un codi al final que permet descarregar la versió electrònica.