Blog

L’harmònium MDMB 1035, de la casa Dumont Lelièvre & Cie., fet a França l’any 1877, va ingressar al Museu de la Música de Barcelona gràcies a la donació de Santiago Alcové  l’any 1971.

Es tracta d’un harmònium fabricat per Dumont Lelièvre & Cie., una empresa establerta a Les Andelys el 1874 quan M. Lelièvre, impressor del diari Journal des Andelys, va comprar la manufactura d’harmòniums Chapelain et Cordier, que ja funcionava des del 1861. El 1877 es va associar amb M. Dumont i van construir una gran fàbrica que acabaria tenint uns setanta obrers i una producció d’uns quaranta o cinquanta instruments cada mes. M. Dumont va inventar alguns instruments, com l’orgue “harmoniphrasé” però cap a l’any 1905, la producció va patir una baixada sensible i va haver d’aturar durant la Primera Guerra Mundial, dedicant-se a la formació en el període d’entreguerres (via Wiki Harmonium). 

Aquest invent consisteix en un moble de fusta xapada d’olivera decorat amb motllures més fosques, dues obertures rectangulars calades amb estilitzacions vegetals i folrades amb tela a la part frontal i mènsules decoratives tallades a les potes i als laterals del teclat. Tots els elements ornamentals estan destacats amb un color més fosc i el teclat està format per setanta-dues tecles, de Fa1 a Mi6, i té un transpositor d’una octava. Les tecles naturals estan xapades d’ivori i les alterades són de banús. Té dues manxes integrades exteriors i consta de dues genolleres i de setze registres: “corde nuit, clarin, sourdine, cor anglais, expresione, bourdon 16, echo, celeste, flute 8, clarinet 16, tremolo 16, fifre 4, hautbois 8, musette 16”

Segons l’informe organolèptic, l’any 2009 es va fer un tractament i neteja contra els fongs i xilòfags, es va fer anòxia activa i aspiració amb filtre hepa i neteja on no es deteriorava el vernís amb una dissolució 70:30 d’aigua i alcohol. Sense fer anàlisis, sembla que els fongs no estan actius. La fusta del moble té marques de gots, taques, ratllades, goterons i restes pintura, especialment a les tapes. La tapa del teclat ha estat restaurada però han quedat rugositats i té alguna pèrdua. Un altre zona molt afectada és la part inferior que té molt desgast i ha sigut una de les parts més afectades per atac de xilòfags.

La gelosia de les finestres té petites pèrdues i parts que han estat refetes. També hi ha pèrdues de fragments de motllures i d’altres no són originals tenen una altra forma. Respecte els botons de porcellana dels registres, hi ha pèrdua d’un d’ells, i d’altres estan una mica trencats.

A continuació parlarem de la intervenció i el material o procés de neteja o restauració que hem seguit amb cadascuna de les parts de l’instrument:

• Bastidor posterior: desmuntatge del teixit, s’ha desclavat; s’ha desencolat amb humitat i espàtula calenta, s'ha netejat restes de cola aplicant humitat i escalfor amb hisops de cotó i hem tret restes amb espàtula.
• Teclat: desmuntatge i aspiració amb un aspirador amb filtre hepa, paletina i pinzell rasurat; neteja d’ivori amb aigua i alcohol; neteja de la fusta amb goma d’esborrar; encolat de la pell d’una tecla amb cola de peix freda.

• Interior del moble i teclat:  neteja amb aspiració i paletina; aspirador amb filtre hepa; revisió de vernís i registres; primera neteja amb aigua amb hisops; segona neteja amb alcohol i aigua 70:30 amb unes gotes d’essència de canyella i clau.
• Registres: encolat d’un botó amb cola de peix freda amb una xapeta de fusta per fer gruix.
• Bronze: treball de les frontisses de genolleres, ferratges de pedals i agafadors, es fa neteja amb àcid oxàlic amb pinzell rasurat; neutralització amb aigua destil·lada; segona neteja de manera puntual amb llana d’acer; netejador industrial Superniko.
• Teixit dels pedals:  neteja amb aigua amb LM02 aplicada amb raspall i tamponant amb draps de cotó.

• Pestanyes de bronze del mecanisme: neteja de la brutícia i greix amb White Spirit i gruixos amb una espàtula de fusta; restes de cola de tapa, neteja aplicant humitat amb aigua calenta i neteja amb turundes; segona neteja en sec a punta de bisturí
• Vernís: cera amb gotes d’essència de clau; s’ha aplicat puntualment amb goma laca amb monyeca.
• Restes de pintura: neteja en sec a punta de bisturí.
• Gelosies: desmuntatge i neteja amb aigua aplicada amb pinzell rasurat; encolat de fragments amb cola de peix freda; la tela de les gelosies s’ha desmuntat i s’ha netejat i aspirat.
• Tapa del teclat: encolat d’aixecaments de la xapa de fusta aplicant calor amb una planxa amb draps de cotó humitejat per aplicar humitat i deixant pesos.

Tots aquests processos s’han dut a terme durant tres mesos, combinats amb altres tasques pròpies del dia a dia del Museu i, un cop finalitzats, ens han permès cedir en préstec l’harmònium perquè formi part de l’exposició temporal Suzanne Valadon. Una epopeia moderna, al MNAC, que podeu veure del 19 d’abril a l’1 de setembre de 2024.