
Préstec
Un saltiri "de vacances" a Menorca!
Des del 9 de març d’enguany i fins al febrer del 2026 podreu visitar al Museu de Menorca l’exposició temporal Així sona Menorca, comissariada per la musicòloga Laura Triay, on hi trobareu, entre molts altres instruments com flabiols, un fagot, una arpa, un piano de taula i guitarrons, un saltiri cedit pel Museu de la Música de Barcelona.
L’exposició, tal i com s’indica al web del museu: "està dividida en cinc àmbits temàtics. D’una banda, l’espai públic de “La plaça” i més vinculat a la música tradicional i popular, i a les festes patronals. “La capella”, amb una part dedicada a la música religiosa. Una sala dedicada al teatre i als gèneres musicals que s’hi representaven, amb una important presència de l’òpera. I "el teatre", un espai on la música omple l'escenari acompanyat i on conviuen gèneres musicals com l'òpera, la sarsuela o la comédie comique. Finalment, “Ca nostra”, l’espai domèstic més íntim on sonam, cantam i escoltam la música. Una menció especial es mereix en aquest espai de la relació entre un saltiri, el quadre d’Àngela Poly, obra de Pasqual Calbó, i la recent partitura per saltiri localitzada a l’Arxiu Històric de Ciutadella i que es podran visionar al mateix espai. A més, es podrà gaudir d’una part més sensorial al claustre del Museu, convertit per a l’ocasió en un “Passeig d’emocions” vinculat a diferents cançons menorquines. En aquesta part el discurs expositiu ha apostat per oferir noves informacions, relectures, així com reflexions entorn a la música, la identitat, l’apropiació i el context social menorquí que l’ha generada."
Pel que fa al saltiri, amb el número de registre MDMB 71, és un saltiri de dinou cordes quíntuples i onze de sèxtuples originari d’Espanya i datat al segle XVIII. La taula harmònica, trapezoidal i simètrica, està decorada amb representacions pictòriques d’estilitzacions vegetals. Tot el perímetre està ornat per unes garlandes vegetals policromes i a la part central, hi ha un gerro de flors flanquejat per garlandes que acaben donant la volta a les dues obertures acústiques circulars. Aquestes estan decorades amb marqueteria en forma de cercles concèntrics i estan tancades per unes rosetes de pergamí calat. La caixa és de fusta amb el fons pla i paral·lel a la taula i tant les cordes com les clavilles són de metall. L’afinació està escrita i té dos ponts partits (un en quatre i l’altre en dos) i un de lliure, tots set numerats a la part inferior.

Si teniu la sort de visitar-la, trobareu una bona selecció d’instruments musicals, partitures antigues, enregistraments sonors i audiovisuals i iconografia musical.