Blog

Ara que les restriccions fan que viatjar sigui una entelèquia que s’allarga en el temps, volem recordar com el museu ha fet viatges al llarg de la seva història, sense moure’s. 

 

El préstec de peces entre museus per a exposicions temporals o permanents és molt freqüent. No només promou la col·laboració entre institucions, sinó que és una important plataforma de difusió tant de nosaltres cap a altres museus, com cap a aquells visitants que, potser, gràcies a una peça nostra, acabaran sentint la curiositat de visitar-nos en algun moment.

 

Fins i tot sabem que hi ha hagut intercanvi de peces abans que aquestes formessin part pròpiament del fons del Museu. Tenim un cas molt curiós: al British Museum hi ha exposat un violí o cítola molt concret, possiblement el més antic que es conserva i, si en repassem la història, sabem que podria haver format part de la nostra col·lecció perquè el trobem entre els instruments que Orsina Baget tenia juntament amb Joaquim Folch i Torres. En aquest magnífic treball podem repassar almenys una part de la història, excepte justament la que va de Barcelona cap enfora.

 

Tornant, però, als préstecs entre museus, són els que es reflecteixen als catàlegs que conservem a la biblioteca. Si bé la nostra especialitat és l’organologia, ens hem anat trobant una sèrie de llibres que no encaixaven amb la temàtica, excepte perquè en alguna pàgina hi apareixia algun instrument nostre, i que hem documentat a la base de dades. Si consulteu qualsevol instrument del catàleg, veureu que, si aquest instrument està esmentat en algun llibre, apareix la bibliografia al peu de la fitxa de catalogació.

 

Hem anat de Barcelona mateix a Balaguer, de Viena a Portugal ide Nova York a Moscou.Tot seguit us expliquem algunes de les exposicions més importants en les que hem participat.

 

El 1983 un conjunt de guitarres van viatjar a Lisboa per formar part de l’Exposiçao Internacional de Guitarras. La col·lecció de guitarres del Museu és una de les més importants a nivell mundial que formen part d’un fons d’accés públic. En aquella ocasió ens van representar 4 guitarres: una Antonio de Torres, una Josef Benedid, una Miguel Farán i la “Guitarra dels Lleons”.

A Alacant, el 1990, ens tornaren a representar un grapat de guitarres per a l’Exposición de guitarras antiguas españolas amb un catàleg amb textos de José Luis Romanillos: un exemplar de Francisco Sanguino,Juan Pagés, Lluís Reig, José Maria Alcañiz, Antonio de Torres, Josef Benedid i, com no, la “Guitarra dels Lleons”.

 

El Metropolitan Museum of Art, de Nova York, ens convidava l’any 1991 a l’exposició The Spanish guitar, amb una guitarra de Francisco Sanguino, el guitarró de Joseph Massaguer, una guitarra de Juan Pagés, una de Joan Matabosch i una d’Antonio de Torres.

 

L’any 1998 se celebrava a Viena l’exposició Esplendor de España 1598.1648, de Cervantes a Velázquez, on participaren 42 museus i institucions amb 300 objectes per mostrar. En el nostre cas fou el claviorgue de Lorenz Hauslaib, un dels tres que queden al món d’aquest constructor, i l’únic que funciona després d’un procés llarg de restauració.

També el 1998 Julià Guillamon comissariava l’exposició El món de Joan Perucho: l’art de tancar els ulls, a Barcelona mateix, on tres instruments en van formar part, i dels més curiosos: un serpent, un buccén i el violoncel de botzina.

L’any 1999 era el torn de viatjar a Madrid, al Museo Nacional del Prado, per participar a l’exposició Felipe II. Un monarca y su época, on ens van representar un clavicordi català del S. XVIII, una viola de braç -inspirada en un model antic- feta per Ignacio Fleta, i l’arxillaüt de Matteo Sellas.

A Nuremberg, el 2012, s’hi celebrava Quasi centrum Europae Europa kauft in Nürnberg: 1400-1800, un repàs als darrers 400 anys d’història europea, on el claviorgue de Lorenz Hauslaib va fer acte de presència.

A Balaguer, al Museu Comarcal de la Noguera, l’any 2016, s’hi va fer l’exposició Germans Pla: les arrels de la memòria, comissariada per Oriol Pérez Treviño, on hi vam enviar la flauta i l’oboè fets per Xuriach del S. XVIII. L’exposició era resultat d’una recerca sobre la importància dels Germans Pla i la seva relació amb la ciutat de Balaguer:

 

Coneixem relativament poques dades objectives sobre aquests tres germans músics i compositors: que s'anomenaven Joan Baptista, Josep i Manuel;  que nasqueren durant el primer quart del segle XVIII i que a mitjan segle els trobem en diverses corts europees de Portugal, Anglaterra, França, Itàlia i Alemanya formant part de cors i orquestres; que també van treballar per a la cort del rei d'Espanya a Madrid i que  tocaven diversos instruments com l'oboè, la flauta, el saltiri i el fagot i que contemporanis seus com J. Mainwaring, J.F.D. Schubart o B. Saldoni en publicaren excel·lents crítiques que han arribat fins a nosaltres. Hem conservat una part de les seves composicions que des de fa uns anys músics especialistes i institucions estan recuperant en un intent de salvaguardar aquest patrimoni. [http://museucn.com/ca/exposicions/temporals-anteriors/germans-pla.html]

Actualment i des del 2017 trobareu vuit instruments nostres a l’exposició permanent del MIM Arizona: un saltiri, una arpa, una bandúrria, el guitarró de Massaguer, tres guitarres i un oboè.

 

El 2017 vam participar en més exposicions temporals, però sense catàleg imprès: el guitarró de Massaguer va ser al Monestir de Pedralbes, a Les dones també seuen; la guitarra inflable dels Baschet va viatjar fins a Ceret, al Musée de la Musique, a Supersonic. En quête de l’inouï, i la tenora de Pep Ventura a Figueres, durant el bicentenari  del seu naixement, i al Museu Marítim, amb A la vora de la mar.

 

L’últim préstec, el 2019, ha estat un retrat d’Isaac Albéniz fet per Darío de Regoyos per a l’exposició Impressionism and Spanish art, comissariada per Francesc Fontbona al Museum of Russian Impressionism de Moscou.

De tots aquests viatges, podem veure que si les exposicions són especialitzades, compten amb el nostre fons arreu del món. Tanmateix, quan les exposicions no són exclusivament musicals, la música és una manera de donar un context social important de tota una època. Dels milers d’instruments que han existit, existeixen i existiran, només alguns, per sort i privilegi, queden en un museu que els dóna una segona vida: documentar èpoques, músiques, gustos, revolucions tecnològiques i relacions socials.