Notícies
Xile a Barcelona: un recorregut per les col·leccions del Museu de la Música
El passat 31 de març vaig tenir l’honor de realizar la ponència inaugural de la III Cátedra Hispanoamericana Oreste Plath 2022, organitzada per la Sociedad de Folclor Chileno i la Dirección de Extensión Cultural Artística de la Universidad de Talca, a Xile. Vaig ser convidada pel president de la Sociedad, Yvaín Eltit, i una de les seves més insignes col·laboradores, Karen Plath Müller Turina, filla d’Oreste Plath, als qui agraeixo molt la invitació i l’acollida que m'han donat. La ponència, feta en directe pel canal de YouTube de la Universidad i disponible en línia, va ser una oportunitat per descobrir relacions desconegudes entre les peces del nostre museu i el país transandí, i per difondre la nostra activitat patrimonial al públic xilè.
La relació de la Sociedad de Folclor Chileno (antiga Asociación Chilena de Folklore) amb la nostra ciutat no és nova: un dels seus fundadors, Carlos Lavín, va viure a Barcelona els seus darrers anys i la seva tomba està al cementiri barceloní de Montjuïc. Així mateix, varis membres de dita associació, creada el 1943, van tenir contacte amb músics catalans com Miquel Llobet durant les primeres dècades del segle XX. Un d’ells va ser l’escriptor, editor i folclorista Oreste Plath, pseudònim de César Octavio Müller Leiva, que juntament amb Carlos Lavín, María Luisa Sepúlveda, Pepita Turina, Remigio Acevedo i molts altres, van treballar per l’estudi i la recuperació de les manisfestacions tradicionals i populars xilenes.
Les nostres col·leccions contenen algunes peces molt representatives de la relació amb Xile en general i amb l’Asociación Chilena de Folklore en particular. En l’àmbit dels instruments, el Museu de la Música custodia tres instruments: un idiòfon amb el nom vernacle de ch’ullus, construït el 1980 amb tela i ungles de llama i donat al museu, i dos charangos (cordòfons amb pont i mànec) de la segona meitat del segle XX i prestats pel cantautor català Quico Pi de la Serra, que podeu veure a la capçalera d'aquest article.
A la col·lecció d’Objectes i obres d’art hi ha una peça molt especial: una medalla commemorativa de la col·locació de la primera pedra de la Biblioteca Nacional a Santiago, el 1913. La medalla, de mida petita, està gravada a l’anvers amb una imatge reveladora: una dona vestida a l’estil clàssic, asseguda al costat d’un mur i una columna, llegint un llibre. Veiem també volums al terra, als seus peus, al costat d’un globus terraqüi, i una inscripció en llatí: “VITA SINE LITTERIS MORS EST”, o sigui, la vida sense lletres és mort. En el revers llegim: “BIBLIOTECA NACIONAL / COLOCACION DE LA / PRIMERA PIEDRA / PRESIDENTE DE LA REPUBLICA / EXMO.SR. DN. / RAMON BARROS LUCO / MINISTRO DE INSTRUCCION PUBLICA / SR. DN. FANOR PAREDES / SANTIAGO DE CHILE / 1913”.
L’origen de la medalla és confús, ja que procedeix d’una donació de quatre medalles realitzada el 1976 per Rosina Moya Albéniz, néta del compositor català Isaac Albéniz Pascual (1866-1909). Posteriorment, Rosina Moya va realitzar importants donacions d’objectes d’art, partitures, documentació i del piano del seu avi, un dels compositors espanyols més important dels segles XIX i XX. En qualsevol cas, la medalla és posterior a la mort d’Albéniz, que fa morir el 1909, així que es tracta d’un llegat familiar no relacionat, a priori, amb l’activitat musical del compositor gironí.
L’àmbit més prolífic de relacions entre Xile i Barcelona és a l’Arxiu Històric del museu. Comprèn més de 20.000 documents de fons privats, tant de particulars (músics, directors, compositors, intèrprets) com d’entitats vinculades a la vida musical de Barcelona en particular i de Catalunya en general durant els segles XIX i XX. Un dels fons més importants és el de Miquel Llobet i Solés (1878-1938), guitarrista, alumne de Francesc Tàrrega i gran impulsor de la guitarra com a instrument de concert. El fons personal de Miquel Llobet conté més de 2.500 documents, amb partitures, programes de concert, correspondència, fotografies, retalls de premsa i documentació administrativa de tot tipus. És aquí on la presencia xilena és més evident i nombrosa, degut a les exitoses gires que Llobet va fer a Xile el 1912, 1918 i 1922, de les que en va quedar un rastre abundant de 57 documents.
El més important, i gràcies al que s’inicià la relació entre el Museu de la Música i la Sociedad de Folclor Chileno, és aquesta partitura impresa:
Es tracta d’una recopilació d’obres musicals, amb el títol Músicos chilenos, editada a Santiago el maig de 1917 per Ediciones de Los Diez, amb el número 9. Està numerada també com a primer volum de la subcol·lecció Biblioteca Musical, i es venia al preu de 3 dòlars. Reuneix vuit composicions d’autoria xilena, de les quals dues són reduccions per a piano d’obres orquestrals i la resta són originals per a piano. Aquí trobem el bo i millor del món cultural xilè de principis del segle XX, com Maria Sepúlveda, Carlos Lavín o Humberto Allende, qui va dedicar aquest exemplar a Miquel Llobet, que va dur-la a través de l’Atlàntic fins Barcelona: “Al primer guitarrista del mundo y grande artista, don M. Llobet. Su afectísimo amigo”. La dedicatòria té data del del 4 de març de 1918 a Santiago, o sigui, en el marc de la gira de concerts que Llobet va fer a Xile durant aquesta època.
Gràcies a les postals que Llobet enviava durant els seus viatges, com també a cartells i programes de concerts, podem traçar fàcilment els seus itineraris. Així, tenim pistes documentals del seu pas per Santiago, Concepción o Valparaíso, i de les seves actuacions a teatres important com Unión Central, Colón, la Bomba o Concepción. La premsa es va fer ressò de les actuacions del guitarrista, al qui es refereixen als articles i critiques de mitjans com El Chileno, El Diario ilustrado, La Música, La Unión, La Razón, El día de Valparaíso, Mercurio, La Mañana o la considerada primera revista miscel·lània i inici del periodisme modern de Xile, la revista Zigzag.
La petjada xilena és present també al Fons sonor del Museu de la Música, amb un enregistrament dels temes Recuerdos chilenos / Guitarra mía a càrrec d'Imperio Argentina per a la casa Parlophon, editada el 1932. Respecte a la biblioteca especialitzada del Museu, conté llibres i articles sobre instruments xilens com el nolkin o pilfica, sobre la cueca com a manifestació musical i sobre l'Institut d'Extensió Musical i la seva tasca per a la valorització del patrimoni musical xilè.
Des del Museu de la Música volem agrair l'amabilíssima acollida brindada per la Societat de Folklor Xilè, el seu president Yvaín Eltit, Karen Müller Turina i tots els que van participar a l'obertura de la III Cátedra Hispanoamericana Oreste Plath. Esperem que sigui només el principi de moltes altres col·laboracions.