D’Ana Vaz i Guilherme Vaz
A cura d’einaidea
La inauguració de l’exposició tindrà lloc el diumenge 16 de novembre a les 16.30 h, i s’iniciarà amb una conversa entre l’artista Ana Vaz, Filipa Ramos (directora artística de LOOP Festival) i els comissaris Rosa Lleó i Manuel Cirauqui (einaidea), amb la presentació de Jordi Alomar, director del Museu de la Música.
A continuació, es podrà gaudir d’una sessió d’escolta íntegra d’una de les obres de Guilherme Vaz.
En el marc del LOOP Festival, el Museu de la Música de Barcelona presenta una exposició dels artistes Ana Vaz i Guilherme Vaz.
Sota el títol Ipsa sonant arbusta (“Els mateixos arbustos ressonen”), la mostra recorre treballs fílmics i musicals de dues pràctiques que comparteixen, més enllà d’un vincle generacional, visions comunes i primordials del cinema i de la música.
Comissariada per Rosa Lleó i Manuel Cirauqui des de la plataforma de recerca einaidea, l’exposició presenta dos films d’Ana Vaz juntament amb una selecció d’enregistraments del seu pare, Guilherme Vaz, reunits en un espai d’escolta. A aquests materials s’hi afegeixen elements d’arxiu que evoquen la singular trajectòria del músic, compositor i investigador brasiler.
Ipsa sonant arbusta es concep com un esbós assagístic: un exercici obert que posa en diàleg les obres de dues figures creadores i els mons sensibles i ressonants pels quals transiten.
Ana Vaz (1986, Brasil) és una artista i cineasta nascuda al centre-oest brasiler, una regió habitada pels fantasmes soterrats per la seva capital modernista, Brasília. La seva filmografia qüestiona i provoca el cinema com a art d’allò (in)visible i com a instrument capaç tant de deshumanitzar l’ésser humà com d’ampliar les connexions amb formes de vida no humanes o espectrals. Com a extensió natural o conseqüència de la seva pràctica cinematogràfica, les seves activitats artístiques s’estenen també a l’escriptura, la pedagogia crítica, les instal·lacions i els passejos col·lectius.
Les seves pel·lícules s’han projectat en festivals com la Berlinale – Forum Expanded (Alemanya); el New York Film Festival (EUA); Courtisane (Gant, Bèlgica); i MoMA Doc Fortnight. Han rebut premis a Locarno, Festival dei Popoli, Entrevues Belfort, FIDOCS Cinéma du Réel, Punto de Vista, Media City i Frontier, i formen part de les col·leccions del CNAP (Centre National des Arts Plastiques), Kadist, FRAC Bretagne i la Pinacoteca de São Paulo.
Entre les seves exposicions recents destaquen la 18a Biennal d’Istanbul (Istanbul, Turquia); Once within a time, 12a SITE SANTA FE (Nou Mèxic, EUA); Ana Vaz: Meteoro, exposició individual a la Secession (Viena, Àustria); O que aconteceu ainda está porvir, exposició individual al Cinema Batalha (Porto, Portugal) i a Solar (Vila do Conde, Portugal); Do you believe in ghosts? – 24è Prix Pernod Ricard, exposició col·lectiva a la Fundació Pernod Ricard; It Is Night in America, exposició individual al Jeu de Paume (París, França), Pivô (São Paulo, Brasil) i Escola das Artes (Porto, Portugal); Shéhérazade, la nuit, exposició col·lectiva al Palais de Tokyo (París, França); i Penumbra, exposició col·lectiva al Complesso dell’Ospedaletto (Venècia, Itàlia).
Guilherme Vaz (Araguari, Minas Gerais, 1948 – Rio de Janeiro, 2018) va ser un artista, pensador i músic experimental brasiler. Pioner de l’art conceptual al seu país, també va ser una figura destacada en la composició audiovisual i l’art sonor.
Durant dècades, va investigar les arrels culturals del poble brasiler, treballant amb les comunitats del sertão del centre-oest i amb els pobles indígenes del nord del país. A més d’obtenir un ampli reconeixement en el context local, va participar en exposicions internacionals de referència, com Information al MoMA de Nova York (1970) i la 8a Biennal de París (1973).
Paral·lelament a la seva producció en les arts visuals, Guilherme Vaz va compondre bandes sonores per a més de seixanta llargmetratges brasilers. Com a músic, director i compositor, va introduir la música concreta al cinema brasiler, en obres com Fome de amor (1968), de Nelson Pereira dos Santos, i O anjo nasceu (1969), de Júlio Bressane. El CCBB de Rio de Janeiro li va dedicar la retrospectiva Uma fração do infinito (“Una fracció de l’infinit”), l’any 2016.
En col·laboració amb Loop Barcelona i einaidea