Mompou (1893-1987) pertany a la generació de músics de les primeres dècades del segle XX i va viure els difícils anys de la guerra i la postguerra. Gaudí (1852-1926) va viure la Renaixença i és el màxim representant del modernisme arquitectònic català, amb una activitat que s'estén des de les darreres dècades del segle XIX fins a les primeres del XX. Malgrat pertànyer a diferents generacions i contextos culturals, i malgrat dedicar-se a disciplines artístiques diferents, Mompou i Gaudí van compartir la ciutat de Barcelona i la llum mediterrània. Pla i Llimargas ens mostren, a través d'una proposta artística els vincles que descobreixen entre els dos creadors, tant en la concepció de l'art com en les fonts d'inspiració.
La figura de Mompou va ser el fil conductor d'aquesta exposició. A través de documentació personal -cedida gentilment per la Fundació Frederic Mompou i que va incloure alguns materials inèdits-, el Museu va presentar un espai biogràfic previ per situar-nos en la personalitat i l'obra del músic. Després, imatges, partitures, grafismes i aforismes van proposar recorregut pel món estètic de Mompou i Gaudí.