La guerra va implicar totes les potències d'Europa i va tenir conseqüències polítiques i de canvis culturals en diversos continents. A l'àrea llatina, les músiques, els balls i els conjunts instrumentals es van transformar notablement durant aquests anys de conflicte. Unes determinades músiques van esdevenir generals i hegemòniques, i es van escampar per tots els països de l'Europa occidental. D'altres, que fins aleshores tenien l'abast particular d'una àrea o d'una nació, varen quedar supeditades als gustos generals: quedaren «minoritzades» i relegades a cançons i balls de poble que avui denominem tradicionals.
Els catalans varen mantenir durant generacions el record dolorós de la guerra i la pèrdua de les llibertats a través de les cançons orals. Les cançons sobre Bac de Roda, els miquelets o la figura del duc de Marlborough es van transmetre a través de la memòria popular, que els activistes de la Renaixença van recollir i documentar amb passió. Des de llavors, el mite del 1714 ha estat recreat musicalment per diverses generacions de compositors, fet que al llarg dels segles xx i xxi ha generat un corpus musical de caràcter reivindicatiu i evocador que avui exposem per primera vegada en conjunt.
"Les músiques dels 1714's" aborda com era la societat catalana durant la Guerra de Successió i la importància de la cultura musical en aquella època: no saber ballar, cantar o tocar un instrument volia dir no existir socialment. També aborda els canvis causats per la guerra en els models musicals i de ball a Catalunya: balls tradicionals com la xàcara, el canari, el villano i la follia van donar pas al minuet i a la contradansa, balls unitaris a tota Europa occidental. A més, partir de la guerra els instruments populars com la cornamusa (o sac de gemecs), les xeremies i el baixó van donar pas als instruments considerats refinats: l'oboè, el fagot i el violí.
L'exposició ofereix 3 descobriments destacats: els catlins (nom que rebien les cordes per a instruments fetes al barri del Born de Barcelona i que s'exportaven a Anglaterra, els Països Baixos i a l'Amèrica colonial. Aquest nom ha perdurat en el llenguatge anglès fins a l'actualitat com una tipologia de corda); els goigs de la Mare de Déu de la Llibertat (durant el setge a Barcelona l'any 1714 un grup de ciutadans es va reunir a la capella d'en Marcús de Santa Caterina on van escriure els Goigs de la Mare de Déu de la Llibertat. Van dedicar els goigs a una Mare de Déu de la capella de Marcús tot identificant el llibre que duia a la mà amb les "Constitucions i altres drets de Catalunya" ; i per últim el Brindis a Felip V ("tot maleint/ la memòria de Felip Quint" i que s'ha enregistrat per primer cop amb motiu de l'exposició amb el Cor Jove de l'Orfeó Català).
"Les músiques dels 1714's" inclou una mostra de més de 60 enregistraments d'àudio i vídeo, juntament amb instruments de l'època, gravats, mapes, i partitures. Hi destaquen la reconstrucció musical i coreogràfica d'una sardana i una mantuana, també un mapa de la Barcelona de l'època amb 10 ubicacions musicals, i un vídeo amb les músiques relacionades amb tres batalles: Lleida, Almenar i Barcelona. L'exposició també inclou una zona "karaoke" on els visitants podran cantar dues cançons de l'època i descobrir les diferències entre la manera de compondre cançons populars de l'època i l'actual.
La segona part de l'exposició explica la pervivència de la derrota catalana del 1714 en les cançons orals i en les creacions musicals fins a l'actualitat. Recull des de la Nova Cançó i acaba amb un vídeo fet amb els sons de les manifestacions de l'11 de setembre de 2010 i 2012.
També, la revista 440 ha dedicat el seu núm. 17 d'abril-maig a "Tres segles de músiques de resistència" on es descobreixen els orígens de l'òpera a Catalunya (està a la venda a la recepció del Museu): http://www.enderrock.cat/noticia/9202/tres/segles/musica/resistencia/440classica