Situada al nord d’Austràlia, Nova Guinea és la segona illa més gran del món. La seva part occidental, antigament sota dominació colonial holandesa, pertany des de 1969 a Indonèsia, mentre que la part oriental, colònia britànica i alemanya durant més d’un segle, esdevingué el 1975 l’estat independent de Papua Nova Guinea. S’hi parlen més de mil llengües i hi conviuen grups culturals molt diversos, descendents de les poblacions que començaren a arribar-hi fa 40 000 anys, en onades successives.
Des del seu descobriment a principis del segle XVI per part de navegants portuguesos, Nova Guinea fascinà el món occidental pel caràcter inhòspit i exuberant i de la seva naturaque tant difícil va fer l’exploració del territori, contribuint així a preservar les tradicions locals. Marc protector, la natura ha estat sobre tot la font essencial de subsistència de les poblacions de Nova Guinea, proveïdora d’aliments i de tota mena de materials (vegetals, animals i minerals), per a la producció d’habitatges i d’objectes d’ús quotidià i pràctiques rituals. En aquest context, s’entén que la natura estigui al centre de les formes de representació i dels sistemes simbòlics, en els quals s’inscriuen les pràctiques musicals.