La veu és memòria i és oblit. És la persona i el seu gest. És mediadora de la vida social i alhora creadora d'identitats. I, tanmateix, la veu és un artifici subtil, una activitat evanescent i d'aparença delicada. Cada cultura té moltes veus i cada persona moltes maneres de dir, de parlar i de cantar. A les ribes i les illes de la Mediterrània, hi ressonen una munió d'exemples vocals que construeixen cada situació, cada moment de quotidianitat o d'emoció compartida. Les fronteres expressives són ben difícils de precisar. Més enllà de les llengües i dels accents, parlar, cantar, xisclar, plorar, tot plegat configura un arc continuat de coloracions sonores. La varietat sonora és notable, però a cada indret, per molt lluny que sigui, retrobem el record de veus conegudes. Deixeu-vos seduir per les entonacions i els timbres, pel gust dels accents i dels ritmes.