Vídeo-instal·lació ‘Hard persistence’, d’Helena Vinent
La persistència del so
Amb la vídeo-instal·lació ‘Hard persistence’ Helena Vinent presenta un assaig-ficció de caràcter autobiogràfic. El relat parteix de la relació de l'autora amb les pròtesis auditives, la música i el so des de la seva perspectiva com a persona sorda. Uns vídeos amb subtítols s'articulen entorn la complexitat de l’audició en el subjecte sord hipertecnologitzat. S'especula amb la idea que quan una persona rep una pròtesi deixa d'identificar-se com un organisme biològic, convertint-se en alguna cosa que, per a moltes, segueix atrapat entre línies de ciència-ficció: un cíber-organisme o cíborg. S'experimenta així amb la noció del que és o no és humà i les conseqüències polítiques i materials d'aquesta concepció, partint de la premissa que en un context capacitista com el que vivim el cos assignat com a discapacitat no es llegeix com un cos humà complet.
Instal·lació que forma part del programa Creació i Museus.
L'activitat s'inclou en la II Biennal del Pensament.
Direcció: Helena Vinent
Ajudant de direcció: Desirée Quevedo
Direcció artística: Desirée Quevedo i Helena Vinent
Muntatge: Helena Vinent
Subtítols: Helena Vinent
Fotografia i càmera: Agustín Ortiz Herrera
Disseny 3D y CGI: Desirée Quevedo
Creació d’avatars i pantalles: Helena Vinent
Veu: Helena Vinent
Música i so: Astroonom (Carles Esteban)
En col·laboració amb Hangar.org - Centre de Creació i Recerca d’Arts Visuals
