Premsa

Els quinze rotlles estan disponibles, de forma gratuïta, a L’Auditori Digital i revelen obres signades sota pseudònim per alguns dels principals compositors de l’època.

El Museu de la Música segueix apostant per l'ampliació i l’accessibilitat del seu fons i engega un espai propi a la plataforma L'Auditori Digital. D’aquesta manera, la institució fa visible la feina de recerca que s’ha dut a terme durant els últims anys al voltant dels autors catalans que van publicar música de ball per a pianola. 

És així com, de forma gratuïta, el Museu ha posat a l’abast de tothom quinze àudios de rotlles de pianola que han estat enregistrats pel pianolista Rex Lawson i que són mostra d’un dels gèneres fonamentals del repertori d’aquest instrument: la música de ball. El conjunt de composicions disposa a més d’un al·licient especial, ja que es tracta d’obres signades sota pseudònim per compositors ben coneguts dels quals, en molts casos, fins ara no sabíem que havien produït obres d’aquesta tipologia.

Si Frederic Mompou i Manuel Blancafort signaren conjuntament més d’una vintena d’obres de música de ball sota el pseudònim de Hobby, Clifton Worsley era el pseudònim de Pere Astort i Ribas, X. Poli era Josep Maria Pla i Mateu, R. Walsmay el compositor Rafael Martínez Valls, J. Demon o Mestre Demon el nom artístic de Llorenç Torres Nin i Harry Wilson el d’Antoni Oller i Guinovart.

Com apunta Jordi Roquer, de la Universitat Autònoma de Barcelona, “aquests compositors s’amagaren rere pseudònims per una suma de circumstàncies, sobretot per una certa inèrcia emmarcada dins de les lògiques de mercat del moment, que se sumava a una comprensible reticència a incloure un repertori de músiques ballables i populars dins els respectius catàlegs oficials”.

Les peces que formen aquesta selecció provenen de les col·leccions de rotlles de pianola del Museu de la Música de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya i Mas Roger (Arxiu Comarcal del Priorat) i van ser enregistrades els dies 24 i 25 de gener de 2018 a Londres pel pianolista anglès Rex Lawson, utilitzant un Steck Grand Player Piano cedit per Denis Hall.

Aquest enregistrament ha estat possible gràcies a la participació del Museu de la Música de Barcelona, de la Biblioteca de Catalunya i de l’Arxiu Comarcal del Priorat, i ha gaudit del suport i patrocini de l’Association for Recorded Sound Collections (ARSC) i del Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del patrimoni musical català.