Premsa

Enric Granados i Pau Casals són dos dels músics catalans més importants del nostre temps. Granados a través del piano i Casals amb el violoncel, van contribuir a la creació artística del segle XX, compartint el fruit de les seves dues personalitats, aparentment contraposades, però essencialment unides: unides per l’amor al seu país, per la vocació per la música i per una amistat incondicional. 
 
Aquesta exposició vol ser un recorregut i un homenatge a la seva memòria i al seu llegat humà en el dia a dia de fa cent anys, més enllà de la glòria artística, a través dels documents, les cartes, les partitures i els objectes que s’han conservat al llarg dels anys al Museu Pau Casals de Sant Salvador (El Vendrell) i al Fons Granados del Museu de al Música de Barcelona.  Entre d’altres, cal destacar  una mostra de la correspondència original, bustos i escultures que Pau Casals tenia  d’Enric Granados i que s’han conservat al Museu Pau Casals, partitures originals d’Enric Granados dedicades a Pau Casals,  la partitura original i una còpia de copista de l’òpera Goyescas d’Enric Granados i la copa commemorativa de l’estrena de Goyescas al Metropolitan Opera House de Nova York, que un grup de músics i amics van regalar a Enric Granados el 1916, entre les quals hi havia Ernest Schelling, Fritz Kreisler i  Ignacy Paderewsky.
 
Enric Granados va néixer a Lleida el 1867 i Pau Casals al Vendrell el 1876. Es van conèixer a Barcelona el 1891, a través de les moltes amistats de l’entorn cultural d’aquell moment amb les quals tots dos van coincidir. Poc després, Casals marxaria a Madrid, a Brussel•les i a París per a ampliar la seva formació fins al 1895, any a partir del qual col•laboraria, al costat de Granados, en un gran nombre de concerts  per Catalunya i Espanya. Mentre Casals desenvolupava una brillant carrera com a intèrpret, Granados va anar aprofundint el seu talent com a compositor. El 1899 Casals triomfà a París i, a partir de llavors, esdevingué un dels solistes de més renom del món; al mateix temps, Granados, que ja havia estrenat algunes obres, es vinculà al Teatre Líric Català i fundà la Societat de Concerts Clàssics (1900) i l’Acadèmia Granados (1901), de la qual en serien continuadors Frank Marshall i Alícia de Larrocha.
 
El nou segle els esperava ple de projectes i de satisfaccions artístiques. Casals fundà el trio Cortot-Thibaud-Casals i recorregué tot Europa, debutant a Viena, a Moscou i a Sant Petersburg; mentre que Granados estrenava les seves Tonadillas i la tan coneguda Elegía eterna per a veu i piano, entre altres obres, i començava a compondre la suite Goyescas per a piano sol, que poc després es convertiria en una òpera. L’amistat amb Pau Casals tornaria a donar fruits amb l’estrena de la versió operística de Goyescas al Metropolitan Opera House el 28 de gener de 1916, de la qual Casals va dirigir els assaigs.  Però el fatalisme de la guerra tallaria l’harmonia entre aquests dos personatges, amb la mort inesperada de Granados quan retornava cap a Barcelona a bord del vaixell Sussex, enfonsat per un torpede a les costes de França. Aquesta mort prematura significaria la fi terrenal i la continuació espiritual d’una amistat en forma de contrapunt, que converteix una vegada més les figures de Granados i de Casals en excepcionals.  
 

Dins el context d’aquesta exposició, L’Auditori organitza un concert el 29 de maig a les 20:30h a la Sala 2 Oriol Martorell, de la mà d’Iván Martín amb un repertori de Granados. Als documents adjunts trobareu més informació del concert i imatges.
 
Amb l’entrada del concert d’Iván Martín es podrà visitar gratuïtament en qualsevol moment l'exposició. D’altra banda, el públic assistent als concerts de l’OBC podrà visitar gratuïtament l'exposició abans dels concerts o durant l'entreacte, des de la Sala 1 Pau Casals.
 
Amb l'entrada al Museu de la Música pots entrar gratuïtament al Museu Pau Casals de Sant Salvador - El Vendrell (i a l’inrevés).