Els dies 13 i 14 de febrer el Centre Cívic Pati Llimona va ser la seu de les jornades “Religions digitals: Transformacions tecnològiques i espirituals”, que van consistir en dues conferències d’obertura de caràcter acadèmic i tres taules rodones que van abordar les dinàmiques religioses i espirituals als espais digitals, sobretot centrant-se en les pràctiques i costums de la joventut.

Les jornades les va organitzar l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) i les va comissariar Avi Astor, sociòleg i membre del grup de recerca Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR), i el projecte “Digital Islam across Europe: understanding muslims’ participation in online islamic environments” (DIGITISLAM), en què Astor és investigador principal de l’equip espanyol.

Consulteu la galeria d’imatges de les jornades aquí!

Com influeix la digitalització en l’espiritualitat? Poden les comunitats religioses prosperar en línia? Quins reptes enfronta la creença personal en l’era de la informació? Quin espai ocupa la religió a les xarxes socials i com hi interactua la joventut creient? Aquestes i moltes altres preguntes van vertebrar gran varietat de reflexions a les jornades “Religions digitals: Transformacions tecnològiques i espirituals”. Les jornades van començar amb una breu presentació de la comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa de l’Ajuntament de Barcelona, Sara Belbeida, que va referir-se a internet com un “espai més on construir comunitats”, i va dir que “la diversitat no es manifesta només als carrers, les cases i els barris, sinó també a l’espai digital”.

Seguidament, va tenir lloc la primera conferència, impartida per Gary R. Bunt, professor d’estudis islàmics a la Universitat de Wales Trinity Saint David, investigador principal del projecte “Digital British Islam” i coinvestigador de DIGITISLAM. Bunt es va centrar a enumerar algunes de les formes que pren la mediació digital de l’islam, tant des de les xarxes socials com des d’eines més concretes, com les aplicacions de pregàries o el xatbot ImamAI, i com aquesta mediació influeix en la definició d’autoritats. A continuació, Fouad Gehad Marei, investigador del Leibniz-Zentrum Moderner Orient (ZMO) de Berlín, Alemanya, va presentar en primícia l’article “God’s Influencers: Social Media Users Shape Religion and Pious Self-Fashioning” (Journal of Religion, Media and Digital Culture, 13(2), 2024). Gehad va resumir algunes de les conclusions de l’article, va subratllar l’estret vincle entre els espais en línia i fora de línia i l’aposta per pensar en la religió des del canvi i l’obertura als nous paradigmes digitals, i va convidar a reflexionar sobre l’autenticitat en l’àmbit de la difusió de la fe a les xarxes socials.

La segona part de la primera jornada de reflexió va consistir en la taula “Religió digital: un fenomen multidimensional”, formada per Rosa Martínez Cuadros, investigadora postdoctoral al Departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona, i Antonio de Diego, professor ajudant doctor de l’Àrea de Filosofia de la Universitat de Màlaga. Martínez va dedicar la seva intervenció a presentar alguns resultats preliminars del projecte DIGITISLAM a Espanya, entre els quals va destacar l’ús elevat dels espais digitals que fan les persones musulmanes (un 45,5% del total enquestat), que no exclou una dinàmica de retroalimentació entre espais en línia i fora de línia, sobretot en termes d’autoritat. De Diego, per la seva banda, va extreure algunes reflexions de les seves investigacions sobre la confraria musulmana sufí de la Tijaniyya i les seves dinàmiques en línia, extrapolables a altres tradicions, com el canvi epistemològic i ontològic conseqüència de la idiosincràsia del món digital que ha afectat la dimensió esotèrica i ha difuminat “el secret”: “ja no es distingeix què és Dajah, allò evident, i què és Ba’at’in, allò ocult”.

El 14 de febrer van tenir lloc dues taules rodones enfocades en la joventut religiosa i espiritual i les seves pràctiques digitals. “Influencers religiosos: la fe en l’era digital” va reunir quatre veus joves que difonen les seves respectives creences mitjançant les xarxes socials: Glòria López, de la coordinadora feminista Alcem la Veu, Ishvari Jahnava Devi Dasi, administradora del compte d’Instagram d’ISKCON Barcelona, Federico Szarfer, cofundador de la plataforma cultural jueva Mozaika, des d’on gestiona Jewish Futures, i Hajar Hniti, fundadora i directora de l’Acadèmia Khayrukum per a l’ensenyament d’estudis àrabs i islàmics. Aquesta taula va encarar les dues dimensions de les xarxes socials mitjançant les experiències dels i les participants: per una banda, les xarxes ofereixen espais que tradicionalment han estat negats, com deia López sobre la dona al cristianisme, i també donen oportunitat a les creences per a donar-se a conèixer. “No pots estimar allò que no coneixes, i amb les xarxes obrim les nostres portes”, deia Szarfer. Per altra banda, aquests espais també donen veu a l’odi, però tots els ponents van defensar que es pot contestar amb tranquil·litat: “Ho evitem, si volen preguntar, que vinguin”, assegurava Jahnava Devi Dasi. Al cap i a la fi, aquesta dicotomia forma part de la idiosincràsia de les xarxes socials, que, com deia Hniti, “igual que ens faciliten fer arribar el missatge i dialogar, també obren la porta a persones que expandeixen una visió totalment errònia de la religió”.

Les jornades van tancar amb una taula que va aprofundir en les experiències de l’anterior i va reflexionar sobre les possibilitats i els riscos de l’ús de l’espai digital per a la pràctica i el coneixement religiós. Titulada “Joves i pluralisme religiós: experiències i diàleg comunitari en un clic”, hi van participar Raid Homs, director del primer grup de Scouts Musulmans d’Espanya; Maria Jerusalén Amador López, membre de l’Església Evangèlica de Filadèlfia, investigadora, formadora i activista gitana; Alba Martorell, col·laboradora d’Alcem la Veu, i Artur Carbonell, membre de la Comunitat Bahá’í de Barcelona. Els i les ponents van coincidir en la incidència de la COVID-19 en el seu ús de les xarxes, i van subratllar que, tot i la importància de la presencialitat en les seves pràctiques, s’han fixat dinàmiques digitals en el seu dia a dia: “Havíem entès les xarxes com quelcom que promou l’individualisme, però arran de la pandèmia els vam donar la volta des de les nostres comunitats”, deia Amador. Així, l’espai digital permet complementar els seus costums, “enriquir l’experiència”, com deia Carbonell, i millorar la visibilitat de les comunitats i tradicions. Alhora, però, aquesta visibilitat va lligada a la tendència als personalismes i el risc de patir discriminació.

En conclusió, “Religions digitals: Transformacions tecnològiques i espirituals” van ser unes jornades que van teixir un debat interdisciplinari que va subratllar la necessitat de comprendre la pràctica religiosa com una realitat canviant, ja entrellaçada tecnològicament en tant que integra la pròpia vida i el context actual. D’aquí que les comunitats ja utilitzin les xarxes “no només per a temes molt pràctics com la cerca d’informació, sinó també per al creixement personal, per fer trobades amb diferents parts del món, que eren improbables fa uns anys”, com remarcava Núria Serra, cap del Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós, durant el tancament de l’acte. Es tracta, per tant, d’aprofitar les facilitats tècniques que aporta el mitjà digital, entenent-ne els riscos ocults i evidenciant totes les implicacions que té com a accessori de la pràctica presencial.

Amb motiu d’aquestes jornades, l’OAR va presentar els grups de diàleg interreligiós i interconviccional (GDI), uns espais de trobada que tenen l’objectiu de reivindicar i visibilitzar el pluralisme religiós impulsant converses entre persones de diferents creences i conviccions per tal de generar xarxa i cohesió social. Aquests grups ja fa uns anys que organitzen trobades, però recentment s’ha constituït un grup de diàleg específicament per a dones i, en la línia d’algunes de les reflexions d’aquestes jornades, també s’està creant un grup de joves que posarà en marxa les trobades pròximament.