#Trànsits 2023-2024 (crònica de les sessions de tardor)
El cicle “Trànsits: músiques de l’esperit”, organitzat pel Museu de la Música de Barcelona i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) i emmarcat en la temporada “Poder o revolta” de L’Auditori va encetar la segona edició la tardor passada. Els mesos d’octubre i novembre del 2023 van tenir lloc les activitats “Licht der Sinnen: la música de la reforma luterana” i “Nit gnawa: música i trànsits al Marroc”, en què les persones assistents van poder gaudir d’una conversa introductòria amb persones expertes i pertanyents a cada comunitat, i una exhibició de les seves respectives pràctiques musicals en context espiritual o litúrgic.
El vincle entre la música i la pràctica religiosa i espiritual ha estat històricament molt estret. El so s’ha utilitzat en moltes cultures com un vehicle per a l’acostament a la divinitat, per transitar cap a la transcendència, prenent forma en molts i diversos àmbits cerimonials, rituals o de culte que han sobreviscut fins als nostres dies, adaptant-se al pas del temps, als conflictes polítics i als moviments migratoris. Amb aquest ànim continuista, diferents comunitats religioses de Barcelona protagonitzen el cicle “Trànsits: músiques de l’esperit”, organitzat pel Museu de la Música de Barcelona i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR).
El cicle vol posar l’accent en la diversitat cultural i, sobretot, religiosa, de Barcelona, mitjançant els diversos vincles que les creences que conviuen a la ciutat estableixen amb la música. A l’entrevista publicada recentment al web de l’OAR, Jordi Alomar, director del Museu de la Música de Barcelona i impulsor del cicle, explicava que el títol “Trànsits” fa referència a un estat, però també a un pas, un canvi de contextos, d’espais o de repertoris. Així, les diverses sessions que ja han tingut lloc i que se celebraran en els pròxims mesos volen fer palesa la diversitat cultural, religiosa i espiritual de Barcelona, fent exhibició d’un ampli ventall de pràctiques en què la música té un paper protagonista.
Després de la seva primera edició iniciada l’any 2022 i emmarcada en la temporada “Mort o retorn” de L’Auditori, el cicle continua el 2023 i 2024 amb la seva segona edició, ara en el marc de la temporada “Poder o revolta” de L’Auditori. Va començar a l’octubre amb la sessió “Licht der Sinnen: la música de la reforma luterana”, i va continuar al novembre, amb “Nit gnawa: música i trànsits al Marroc”. Tot i que estava prevista una tercera sessió el mes de desembre, “Barak. Músiques de la llum a la Hannukà”, malauradament no va poder tenir lloc.
Totes les sessions consisteixen en una conversa prèvia amb persones expertes en el vincle entre la música i l’espiritualitat de la comunitat protagonista de l’activitat, i una sessió d’exhibició en què la mateixa comunitat duu a terme alguna pràctica religiosa o espiritual on la música, el cant i el so tenen un paper preponderant.
LICHT DER SINNEN. BACH I EL PROTESTANTISME ALEMANY
“Licht der Sinnen: la música de la reforma luterana” va tenir lloc el 21 d’octubre de 2023 a l’Església Evangèlica Luterana de Parla Alemanya, una de les esglésies històriques de la ciutat, i continuava el recorregut per les esglésies evangèliques iniciat a la primera edició del cicle en el marc de la sessió “Paths of the Soul. La música de les esglésies evangèliques”. L’activitat va començar amb una conversa amb Matthias Weinmann, violoncel·lista i coordinador d’activitats de la comunitat; Oliver Spies, pastor evangèlic, i Anna Clot, sociòloga. Posteriorment, va tenir lloc un ofici litúrgic en què solistes de la Salvat Beca Bach i del Bachcelona Consort van interpretar algunes de les més de dues-centes peces que Johann Sebastian Bach va compondre vinculades a determinades lectures prescrites pel calendari litúrgic luterà.
La sessió va exemplificar la importància de la música per al protestantisme, per al qual, i d’acord amb l’ideari de Martí Luter, impulsor de la Reforma protestant al segle XVI, la música era un element central del servei diví, un vehicle de la fe. De fet, els diversos corpus d’himnes i cantates, escrites en alemany per facilitar-ne l’ús i la difusió, van ser un dels pilars de l’establiment i la dispersió del luteranisme. A la conversa prèvia, Oliver Spies feia referència a aquest fet i ho vinculava a la iconoclàstia protestant: “Les esglésies protestants són buides, no hi ha pintures, ni escultures, ens falta l’emoció. Tenim les paraules, però no es pot entendre el cel amb paraules, i aquí és on entra la música”.
La pràctica musical religiosa és també un ancoratge per a la pràctica protestant, que es caracteritza, segons Matthias Weinmann, per la mateixa dialèctica que destaca en la seva musicalitat polifònica: “A la música hi ha moltes veus, i al protestantisme, moltes opinions, però el resultat final, en la conjunció, sempre s’acaba entenent”. D’aquesta manera, la capacitat d’adaptació de la música permet fer transitar la pràctica religiosa per les diverses èpoques sense perdre’n l’essència, oferint, alhora, un espai segur per a les persones creients allà on siguin. En aquest sentit, la conversa també va fer referència al focus del cicle, en aquella capacitat de la música de ser una llengua franca entre les diverses doctrines, creences i espiritualitats.
Després de la conversa, va tenir lloc una breu exhibició musical amb Oriol Mallart, baix de la Salvat Beca Bach, i Daniel Tarrida al piano. Seguidament, es va celebrar el servei religiós a l’església, acompanyat per Izumi Kando a l’orgue, i per les cantates de quatre integrants de la Salvat Beca Bach i el Bachcelona Consort, que van interpretar la coral ‘BWV 654 Schmücke dich, o liebe Seele’; i la cantata ‘BWV 180 Schmücke dich, o liebe Seele’. Després de l’ofici es van interpretar el concert en andante ‘TWV 53: E1′, i les cantates ‘TWV 31 Schmücke dich, o liebe Seele’; i ‘BWV 162 Ach! Ich sehe, itzt, da ich zur Hochzeit gehen’.
- Consulta la galeria d’imatges de l’activitat “Licht der Sinnen” AQUÍ.
- Mira el vídeo de la conversa i de l’exhibició musical AQUÍ.
NIT GNAWA. UN RITUAL DE SANACIÓ DEL SUFISME MUSULMÀ
La segona activitat d’aquesta edició de “Trànsits” va tenir lloc el 4 de novembre de 2023 al centre de producció i recerca artística Hangar. Amb el títol “Nit gnawa: música i trànsits al Marroc”, l’activitat va emmarcar un ritual anomenat lila, una cerimònia de purificació de la tariqa o confraria musulmana sufí Gnawa, establerta al Marroc però originària del sud del Sàhara. Va començar amb una conversa amb els músics Smail Ouazza i Saimen Kherbouch, koyo i maalem del grup Gnawa Vibrations, que després duria a terme la lila; Ilaria Sartori, etnomusicòloga i Stefano Portelli, antropòleg, tots dos especialistes en la gnawa i la seva diàspora.
Saimen Kherbouch va presentar els dos instruments principals de la música gnawa, el guembri i les càrcabes, dues peces amb un significat profund, molt lligat a les creences i el passat històric de les comunitats gnawa. El guembri és un cordòfon de cordes polsades i registre greu que és tocat pel maalem o mestre, format per una peça gran de fusta, una tapa de pell de coll de camell i tres cordes fetes de budells de cabra. Són tres materials creats a partir d’éssers vius, d’aquí que es digui que el guembri el constitueixen tres ànimes. A més, la seva forma es concep com “el vaixell de la llibertat”, com una revolució contra el passat esclau de la comunitat. De manera semblant, el material metàl·lic de les càrcabes, una mena de castanyoles amb so agut que acompanyen el guembri, també simbolitza els grillons que en altres temps tenallaven les mans i els peus de les persones esclavitzades.
Les diverses migracions forçoses que van protagonitzar els i les ancestres de les actuals comunitats gnawa els van dur a desenvolupar una cultura que conjuga l’adaptabilitat amb la capacitat de comunió. Stefano Portelli assenyalava com les transformacions de les diverses ciutats on es van acabar assentant aquests grups han anat reconfigurant la gnawa, però alhora aquesta ha influït allà on arribava, perquè en els rituals que duen a terme conflueixen persones de tots els contextos socials, religiosos, culturals i econòmics, “i esdevenen sagrats per la seva capacitat de conjugar la població”. Per Smail Ouazza aquest és, al cap i a la fi, l’objectiu de la gnawa, que duia a terme “tasques d’integració i unió a totes les regions marroquines on s’instal·lava”. Una capacitat d’integració de la qual, segons Stefano Portelli, hauria d’aprendre Europa, “reprenent els rituals d’integració real que s’han anat perdent, agafant l’exemple d’aquestes persones que venen d’aquests països mal anomenats del tercer món”.
Aquesta capacitat de conjunció té lloc, en part, gràcies al caràcter atmosfèric dels rituals gnawa, sobretot de la lila, en què “no cal entendre les paraules, és suficient amb la música i els sons per sentir i viure el trànsit, per sanar i purificar el cos i les males energies”, afegia Seimen Kherbouch. Aquest ritual va tenir lloc després de la conversa amb el grup Gnawa Vibrations, que va oferir el repertori tradicional format per una conjugació de sons clàssics de l’islam i músiques preislàmiques.
La lila va començar amb l’al-‘ada, una obertura amb tambors i balls en què s’ofereixen dàtils, llet i dolços a les persones presents, que va tenir lloc després d’una primera introducció a l’exterior del local d’Hangar. Seguidament, es va entrar de ple a la cerimònia, dirigida pel guembri i els cants del maalem, acompanyats per les càrcabes i la resposta vocal de la resta del grup. Algunes persones assistents i pertanyents a la comunitat es van sumar a la celebració amb balls lliures, i la cerimònia es va allargar fins a les tres de la matinada, tot i que tradicionalment transcorre fins al matí.
